PalmaÉs públic i notori: l’equip del batle Martínez governa en contra dels ciutadans i ciutadanes. Considera Palma una ciutat-escenari, una màquina de produir doblers, un aparador sense personalitat dissenyat per atreure inversors (es llegeixi ‘especuladors-depredadors’) on els nadius sobram. L’èxit es mesura en nombre de visitants, en la quantitat d’expats que ens fan l’honor de comprar o llogar ca nostra a preu de canari jove, en projectes faraònics que posin el nom de Palma al mapa (com si no hi fos ja), en les multinacionals que obrin franquícies o en obres gentrificadores ‘per millorar la vida dels veïns’ i que només en provoquen la substitució demogràfica. Palma com a gran parc temàtic gris i sense personalitat, un producte de consum apte per qui se’l pugui pagar.
El govern actual de Cort ha fet una passa més i ha declarat la guerra a la participació ciutadana. No els basta que siguem expulsats de les cases, dels comerços, dels bars o fins i tot de l’espai públic, ara també ataquen allò que els fa més por: una ciutat viva i estimada. Una ciutat viva no la defineixen la quantitat de terrasses que ocupen una plaça ni el volum de negoci que genera. La defineixen els seus habitants organitzats, les iniciatives populars, la solidaritat de barri i la capacitat per teixir xarxa col·lectiva. I això no ho volen de cap manera, perquè una ciutadania articulada, crítica i que es relacioni és una ciutadania que estima i defensa la seva ciutat i qui l’habita, que s'organitza per defensar el dret a l'habitatge, que denuncia la turistificació descontrolada, que exigeix espais públics dignes i que qüestiona les prioritats municipals. Una població atomitzada, on cada individu es relaciona amb la ciutat només com a consumidor, és molt més fàcil de gestionar i d'ignorar.
La situació d’asfíxia que pateixen actualment la majoria d’entitats o moviments populars a la nostra ciutat, escudada en excuses burocràtiques de cada vegada més absurdes i insultants, no és el resultat d’una simple ineficiència, sinó que forma part d’una estratègia per cansar, desanimar i desactivar el teixit associatiu de Palma i que es manifesta en tres fronts clarament identificables.
En primer lloc, trobam les traves administratives. Organitzar una festa popular, un acte a la via pública o un sopar de barri s'ha convertit en una odissea de tràmits impossibles, exigències tècniques inassolibles i sol·licituds que queden atrapades en el silenci administratiu. Mentrestant, les concessions per a grans esdeveniments privats (o privatitzats) es resolen amb una agilitat sorprenent. Quina sort que no els vagin enviant d’un departament a un altre o que mai falli la coordinació entre àrees per resoldre les seves sol·licituds!
En segon lloc, assistim a una rigorosa aplicació de normatives restrictives que opera amb una doble moral. La mateixa administració que es mostra inflexible amb els horaris d'una festa autogestionada o amb uns cartells penjats per una associació de veïnats és la que mira cap a una altra banda davant la saturació de l'espai públic per part del sector privat. El carrer, que hauria de ser el lloc de trobada de la comunitat, es privatitza i es lloga al millor postor, mentre que la vida veïnal es tracta com una molèstia.
El tercer front consisteix en l’apropiació de les festes populars. L’Ajuntament boicoteja i posa traves sistemàticament fins que aconsegueix que les persones promotores vulguin desistir. Aleshores es posiciona com a salvador i passa a finançar-les i gestionar-les, transformant una iniciativa popular en un altre esdeveniment d'aparador, enfocat al negoci privat i desvinculat del teixit associatiu. Quan la festa deixa de ser del veïnat per passar a ser d'una empresa de gestió d'esdeveniments, la ciutat perd una part essencial de la seva ànima. I encara hem de donar les gràcies a l’Ajuntament per robar-nos-la.
És l'hora de reivindicar el dret a la ciutat, a les festes populars i a l'ocupació de l’espai públic. La xarxa veïnal i la solidaritat col·lectiva són l'únic escut que ens queda per evitar que Palma acabi sent, definitivament, un parc temàtic buit, gris i trist.
