Què entén Prohens per ser "d'aquí"?

En les darreres setmanes, un dels mantres racistes de les extremes dretes europees –moltes vegades comprat fins i tot per una part de les esquerres, com el laborisme britànic– de defensar “feina per als d’aquí” ha estat reiterat per la màxima autoritat de la nostra comunitat, la presidenta Prohens, en diferents contextos.

Primer va ser a Fitur, quan el CEO de Meliá, Gabriel Escarrer, va posar damunt la taula la seva disponibilitat a dur a les Balears el seu projecte per facilitar la contractació de menors migrants extutelats, és a dir, aquells joves arribats en pastera a Canàries, que un cop fan els 18 anys, les administracions solen deixar desangelats. Tot d’una va sortir la presidenta a qüestionar l’oferiment, perquè “primer els d’aquí”. M’agradaria la mateixa contundència quan els hotelers diuen que s’oposen a la pujada de l’impost turístic. Però no.

Més recentment, al Parlament, el PP s’ha sumat a una altra de les iniciatives xenòfobes i enverinades de Vox, per exigir incentius i bonificacions fiscals per als qui contractin “espanyols en lloc d’immigrants”, com si els que migren des de qualsevol altre territori, nacional o estranger, no fossin també immigrants.

Tot això no és cap novetat. Un segle i mig abans de Trump, a un país fet de colons i immigrants com els Estats Units va sorgir el discurs d’“America for Americans”, un crit xenòfob contra els irlandesos que arribaven a fer feina i a sobre eren catòlics. El mateix va passar a principis del XX, contra italians i jueus, i més tard contra els caribenys i la comunitat llatina… I tot el temps, contra els afrodescendents, que supòs que millor per a l’interès d’alguns si continuaven essent esclaus. A Europa, el Brexit es va fer fort amb el “British Jobs for British Workers” que en certa manera Starmer manté; a Alemanya amb l’extrema dreta de l’AfD, o a Catalunya amb l’antecedent d’Orriols, Plataforma per Catalunya, que ens advertia que els immigrants “ens lleven la feina i enfonsen els salaris”.

No sé què és el que molesta exactament a la presidenta, atès que quan falta poc més d’un any per a les eleccions, sembla haver renunciat del tot a canviar un model turístic que, a més d’insostenible, requereix cada any d’unes 15.000 persones ‘extra’, perquè les que hi ha aquí no basten, sobretot si continuam batent rècord de turistes.

Val la pena recordar que l’atur a les Balears en aquest moment està al voltant de les 28.000 persones en temporada baixa, sobre una massa de cotitzants de més de 600.000 afiliats i afiliades a la Seguretat Social. Una taxa d’atur tan i tan baixa que uns dies el Govern la fa servir per presumir, i uns altres, per pegar contra les persones migrants, pel que es veu. Només un detall: les taxes d’atur històricament eren molt més elevades abans de l’arribada de la immigració… Quines coses, no? 

Quina necessitat hi ha de tot això? Ha escoltat què pensen els empresaris i les seves patronals del procés de regularització, totalment favorables? Per cert, quants empresaris, comerciants, etc. ‘d’aquí’ són ‘d’aquí’? Em sap greu sospitar que la presidenta ho sap, però que ha pres partit per l’extrema dreta en una deriva que sincerament em preocupa, perquè no sé cap on ens duu com a comunitat humana.

Què entén, la presidenta, per ser ‘d’aquí’? On poses la retxa en una terra on dues de cada quatre persones han nascut fora –una a la Península i una altra a un altre país–, i la meitat dels que hem nascut aquí som fills de la immigració? Obligarà el vicepresident Costa als diputats de la ultradreta a aprendre català, com proposa per als immigrants que es regularitzin? Per cert, com ho pensa fer, si en aquests moments, amb un 50% més de població que l’any 2000, hi ha menys recursos per aprendre català que aleshores?

Potser si els governants deixassin de fer discursos xenòfobs i es dedicassin a desplegar polítiques d’integració i convivència –que mai no han existit a les Balears– que són les de la seva competència, en lloc d’apel·lar a ‘papà Frontex’, potser no seríem aquí. Això vol dir treballar pel coneixement i el respecte mutu, sense el qual no és possible ser ni d’aquí ni d’enlloc, en lloc de continuar criminalitzant la immigració. Supòs que si els criminalitzam, se’ns fa més fàcil pair que més de 1.000 persones morissin o desapareguessin l’any passat mirant d’arribar a les nostres costes. Tot això, sense condol públic ni minuts de silenci. Serà perquè els cadàvers molesten, en la superpotència turística que som. O perquè no eren ‘d’aquí’.

Vomitar aquesta mena de discursos està malament en qualsevol context, però fer-ho aquí, i continuar parlant de ‘la immigració’ en tercera persona, com si fos un ovni, a les Balears, és tan delirant com irresponsable. De veres, deixem de contaminar des del poder la convivència social. Deixem en pau les persones que simplement volen fer feina i gaudir d’una vida digna, i centrem-nos a construir comunitat.