Les febleses de Putin
Esquerdes. L’aura d’invencibilitat de Vladímir Putin és avui una mica més borrosa. Trigarem a saber la intrahistòria d’un aixecament fugaç però amb conseqüències directes sobre el Kremlin i al front de guerra ucraïnès. Darrere la marxa militar de les forces de Wagner cap a Moscou hi ha una lluita interna pel monopoli de la força en un règim autoritari en guerra.
Les irregularitats i tàctiques salvatges del grup Wagner, el poder del seu líder, Ievgueni Prigojin, i la seva capacitat d’enriquiment (que el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha assegurat que podrà continuar al continent africà) van acabar topant amb els límits que fixa el poder de l'estat. Cada victòria de Wagner al front ucraïnès era una esquerda més en la deteriorada imatge del poder militar rus, sobreestimat fins i tot pel mateix Vladímir Putin quan va ordenar el que es pensava que seria una fugaç operació especial per prendre el control del govern de Kíiv.
Però la realitat és que la necessitat del ministeri de Defensa rus d’imposar per llei el seu monopoli de la força és la constatació d’una feblesa percebuda. Al costat del mal equipat exèrcit regular que lluita a Ucraïna i dels milicians de Wagner, les necessitats del Kremlin estan també en mans de les forces txetxenes de Ramzan Kadírov que lluiten al costat dels russos; la Guàrdia Nacional que assegura la protecció de Putin també està al marge de la cadena de comandament de l’exèrcit, i més d’un oligarca té equips armats de protecció dels seus interessos. La col·lisió d’autoritats, agendes i negocis és una realitat a la teranyina que conforma el règim. I, mentre el somni imperial de Putin continuï embarrancat a Ucraïna, el president rus no es pot permetre més esquerdes.
Encara no sabem el cost real del breu aixecament de Ievgueni Prigojin. Però el miratge del poder de Putin ha quedat afeblit pel desafiament públic més important que ha patit en més de dues dècades al poder.
Impacte. La rebel·lió de Prigojin s'ha acabat de moment. Però ha revelat que la lluita de Putin té dos fronts, un a Ucraïna i l’altre intern.
Després de mesos de desafiament retòric, de crítiques a l’estratègia militar i a l’argumentari polític, l’aixecament armat del líder de Wagner contra la cúpula del règim, seguit en temps real, també a Rússia, i protagonitzat per un personatge que molts russos consideren un heroi, és una derrota per a Vladímir Putin. S’esquerda una estabilitat imposada amb mà de ferro i supressió de la dissidència, com ho demostren els assassinats i l'empresonament de bona part de l'oposició de Rússia.
Els costos interns de la guerra pesen cada cop més sobre Putin: lluites internes, tensió entre les elits que mantenen el règim, la inflació, i l’impacte d’unes sancions internacionals sobre una economia extractivista i una moneda, el ruble, que ha caigut un 40% respecte al dòlar en l’últim any.
El simulacre de negociació protagonitzat per Lukaixenko i el compromís ofert a Prigojin també estableixen un precedent, com a mínim temporal: dissabte el líder de Wagner era un “traïdor”, segons el president rus, i diumenge salvava (per ara) la vida i una part important del negoci.
Vladímir Putin ja està construint per a la població russa un relat a mida de tot el que ha passat, però, a l’exterior, el seu poder és avui menys monolític, menys absolut. I a nosaltres ens costa encara més imaginar cap on va realment el putinisme.