Els espais públics han de fer justícia a les dones

La desigualtat de gènere té en els noms dels carrers, places, instituts, escoles i altres edificis públics una de les seves expressions més evidents. Gràcies a l’estudi del filòleg de Campanet Ignasi Serra hem sabut que el municipi del Raiguer de Mallorca només té un carrer amb nom de dona, i està dedicat a santa Catalina Tomàs. Per esmenar aquesta desigualtat, es va presentar una moció al consistori campaneter que, de moment, no ha prosperat. El fet és, però, que Campanet no és un cas aïllat. Segons es recull a la informació que oferim en aquest setmanari, Sineu no té cap carrer amb nom de dona. A Vilafranca de Bonany només n’hi ha dos, també de santes. I només cal fer una ullada ràpida al llistat de carrers de Palma o Llucmajor, dos dels municipis més grans de Mallorca, per comprovar que hi són comptadíssimes les dones que donen nom a un espai públic, cosa que demostra la invisibilització històrica que se n’ha fet.

Els noms dels carrers i també de bona part de les infraestructures públiques demostren ser herència de diverses xacres que arrossega la nostra societat. D’una banda, són clarament un llegat del patriarcat, com a estructura de consolidació del domini masculí: si bé en els temps passats la majoria de dones de les Illes eren relegades a l’espai domèstic i només unes poques podien assolir una rellevància pública, a qualsevol llistat de carrers dels municipis de les Balears hi trobam noms de científics, literats o polítics d’arreu del món, tots homes, però gairebé cap dona. No cal dir que n’hi hauria per triar. D’altra banda, es constata l’herència de la societat franquista, religiosa i centralista: els pocs carrers amb nom de dona ho són de santes, alguna Mare de Déu i algunes reines. Al marge d’iniciatives més o menys recents, com un carrer de Palma dedicat a Aurora Picornell o la voluntat anunciada per Cort de dedicar un carrer a la filòloga Aina Moll, per posar-ne dos exemples, la immensa majoria de les dones són encara invisibilitzades a l’espai públic.

La moció de Campanet, que demana el canvi de noms de carrers en favor de visibilitzar les dones, s’hauria de reproduir a la pràctica totalitat dels consistoris, perquè no hi ha cap municipi que ni tan sols s’acosti a una certa equiparació en la presència dels diferents gèneres. La injustícia que ha fet la història amb les dones no es pot mantenir més temps a l’espai que no només contribuiria millor a fer-les més visibles, sinó que és l’espai que serveix per educar en el sentit de la igualtat les generacions futures. No fer-ho és perpetuar la mentida, i no ho hem de consentir.