Els eslògans estavellats

Hi havia una mena d’eslògan –crits, pancartes, etc.– que proclamava que “Qui estima Mallorca no la destrueix!”. Com aquest, centenars d’altres eslògans, en la mateixa direcció, s’han estavellat contra les penyes de la indiferència d’uns i la cobdícia d’altres. La defensa i la promoció de la llengua també han generat aquest tipus de manifestacions més o menys populars, amb uns resultats insuficients quasi sempre. El més trist de tot plegat és que sabem que hem de fer aquesta mena de coses, tot i els dubtes sobre la seva eficàcia. No formam un país sensible a les crides populars en defensa de nosaltres mateixos. Només la marea verda va obtenir un èxit rotund, en part per la mala gestió que en va fer el Govern del PP, presidit pel senyor José Ramón Bauzá.

Qui estima Mallorca no la destrueix? Només això? Se m’acut que qui estima Mallorca pot fer algunes altres coses, com seria fruir-ne, passejar-la, ensumar-la, immergir-s’hi en cos i ànima. En comptes d’adoptar aquesta actitud, la volem plena, estibada, renouera, bruta, irrespirable, intransitable? A aquestes alçades, encara podem sentir alguns llampecs de polèmica sobre la necessitat o no de fer més promoció de l’illa –estranya forma d’amor. Un senyor deia fa dos dies que, si no promocionam Mallorca, altres colònies turístiques ocuparan el nostre lloc: si deixam de ser un munt de runes, algú altre voldrà les runes i les defecacions que solen acompanyar-les.

Per què som ineficaces les persones que voldríem retirar les nostres illes dels corrents on ara suren entre aiguamolls de sospitosa opacitat? Servidor assenyalaria, com a primera causa, el desinterès de les autoritats del ram –més ben dit, l’interès que no res canviï perquè tot vagi a pitjor. En plena temporada d’angoixes i de caos, cada dia surt un governant amollant-la com més grossa millor. L’endemà toca matisar, però en aquesta matisació sempre hi descobrireu la mà d’unes mateixes poques persones que, tot i governar, estimen Mallorca.

El més curiós és que poca gent illenca es manifesta a favor del creixement turístic d’aquesta colònia. Quasi tothom posa la seva paraula a favor d’un acurat decreixement, sense traumes, a partir d’una experiència ben païda. Com es tradueix en fets el criteri de tota aquesta gent? Hi ha alguna modalitat de democràcia que ho pugui explicar?

Guillem Frontera és escriptor