Escarnis que sonen a música celestial

Secretari del Grup Parlamentari de Més per MenorcaArran de la dimissió d’Esperança Camps com a consellera del Govern de les Illes Balears, la delegació menorquina del PP, per mitjà de veus conegudes dels populars de Menorca i també de perfils de partit, s’ha acarnissat amb MÉS per Menorca. Tanta burla i demagògia com han pogut.

Es pot dir que per a ells ha estat terapèutic poder-se desfogar amb nosaltres, i esperam que els hagi servit per fer el seu dia a dia més passador. Cal tenir comprensió i mà esquerra amb els representants d’un partit que cau en barrina entorn d’un eix de corrupció i gestions en benefici d’interessos particulars, per no parlar d’un Rajoy que, en funcions i tot, no atura de generar titulars ‘brillants’. Així que... “la consellera proposada per MÉS per Menorca ha dimitit, tothom a treure els ganivets, que toca fer sang”. Idò sí, hi va haver problemes a la Conselleria i des de l’organització no vam saber evitar que acabés així. Quin horror, una dimissió... No, no ens agrada i no ens deixa contents, però d’açò n’aprendrem i ningú no pot dubtar que procuram fer el millor possible per allò en què creim, per Menorca, per la gent. I ho farem millor, ens hi deixarem la pell.

I és que només hi som per açò. Va transcendir que hi va haver una reunió a Palma per provar de reconduir la situació i vam veure que el Diari Menorca es demanava si pagaríem els bitllets. Un dubte legítim, clar, i que ens provoca una nova pregunta igual de legítima: per qui ens han pres?

Davant d’aquest escarni ‘popular’, ens felicitam. No pel problema de la Conselleria, evidentment, ni perquè hagi acabat amb la dimissió d’una persona a qui no només respectam, sinó que també estimam. Ens felicitam pel que hi ha darrere d’aquestes ganes de sang d’alguns personatges i de l’organització que representen.

El PP ha representat a Menorca i a les Illes Balears la postal d’un balearisme i menorquinisme (i també localismes) folklòrics, que a la pràctica s’han demostrat enemics de gairebé tot allò que és nostre i que és bo: el PP és sinònim d’espoliació fiscal sistemàtica, corrupció de molt alta intensitat (un estudi xifra l’impacte econòmic negatiu de la corrupció a la CAIB en uns 1.200 milions d’euros l’any), servilisme, ús del territori i la gent al servei dels interessos de petits lobbies. Com s’explica, si no, que el poble i l’Administració estiguin en crisi en els anys de més turisme? Ah, i un odi a mort cap a la llengua autòctona de Menorca, cosa que va expressar molt bé el darrer batlle del PP de Ciutadella (“hay que erradicarla”, sentenciava).

Ara que un menorquinisme polític real agafa força, s’hi compara i s’escarrufa. Saben que haurien de fer cosa, però no poden fer res de bo: són esclaus del seu propi partit i discurs. Llavors apareix la ràbia. Les renúncies, l’autoodi, la manca de personalitat pròpia del PP menorquí cada dia són més evidents; no troben altra ‘solució’ que provar de tapar-ho com sigui, de desviar l’atenció, d’evitar de totes totes que gaire ciutadans facin la mateixa comparació.

Aquest escarni agressiu ens mostra un PP menorquí petit, desorientat, esclau de ses pròpies contradiccions, que cerca aire desesperadament. Només així s’explica aquesta reacció per part dels companys de Rita Barberá. Que què hi fa Rita aquí? Quin fetge s’ha de tenir per fer escarni a MÉS per Menorca per aquesta dimissió quan tenen qualcú al Senat que no dimiteix per provar d’esquivar la justícia. És obvi que si no la fan dimitir els seus companys és per la por del que pugui dir. Només és un exemple, un gra d’arena a la gran platja pepera. I la pomera... amb què la deuen regar perquè doni tantes pomes podrides?

Ah, esquivar la justícia, l’esport preferit dels ‘populars’. Sí, Rita ens ajuda a enllaçar amb un altre motiu per l’acarnissament: MÉS per Menorca lidera una iniciativa per aclarir una causa que no podrà ser resolta als tribunals, que afecta directament el PP balear i podria deixar malparada la seva delegació menorquina. Tal com intenta fer Rita Barberá emprant l’acta de senadora, el PP balear va aconseguir que els pagaments en B de la campanya del 2007 (cosa que, a més a més, els permeté superar el límit de despesa: trampes a les eleccions) prescrivissin sense que ningú passés comptes amb la justícia. Ara, però, el Parlament insta la Sindicatura i el Tribunal de Comptes a investigar-ho perquè tot surti a la llum. No podran ser sancionats per la justícia, però volem que passin comptes, com a mínim, amb una ciutadania amb més saber, amb més poder. El PP hauria pogut beneir la investigació si realment no tenien res a amagar, però la seva reacció va ser ben bé la contrària, amb la mala llet de qui ha decidit morir matant.

S’entén així aquesta bilis que està promovent des de fa un temps qualque representant seu, fins al punt d’iniciar una croada contra el simple fet que puguem existir com a organització sobirana. Comprenem que, en veure’s acorralada, la fera es remeni amb virulència. Però nosaltres no podem aturar per molta ràbia que els faci; tenim un deure envers els ciutadans. Si ens deixéssim intimidar per la ràbia, no seríem dignes de representar el menorquinisme polític al Parlament, i molt menys de presidir la principal institució menorquina. Si el PP no té capacitat per fer net dins ca seva, els altres els haurem d’ajudar.

Per tot això, l’escarni, venint d’on ve, ens honora i ens motiva. Que, amb els compromisos que tenim envers Menorca, segons qui no se’ns tirés al coll a la primera que podia, seria molt mal senyal. Així que benvingut sigui sempre l’escarni del PP: ens donau forces i reafirmau la nostra pinya i el nostre compromís.

FRANCESC PONS PÉREZ

SECRETARI DEL GRUP PARLAMENTARI DE MÉS PER MENORCA