El drac i el dron

Què fem amb el drac? Pedro Sánchez el vol matar, i ha augmentat el pressupost en defensa. De quin drac estem parlant? De cap en concret, perquè “Espanya és pacifista” i només es tracta d’espantar els dracs que gosessin atacar-la. D’on sortiran els diners? Ja ho trobarem, però la despesa social no patirà, diu. El poble no s’ho creu, esclar, perquè la multiplicació dels pans i els peixos va ser un miracle, no una llegenda.

Un pla de televisió ensenya el plató de TV3 a la plaça Catalunya i llavors, tot d’un plegat, el dron on hi ha la càmera s’eleva i l’estrella de la plaça brilla sota el primer sol del matí. El dron continua elevant-se i descobreix tota la Rambla, i el port i el mar a darrere. Els drons converteixen en majestuós tot el que toquen, però Sant Jordi és tan gran que encara és més bonic a peu de carrer.

Parlant de veure les coses des de dalt, Francesc s’assabenta que alguns dels grans dracs internacionals assistiran al seu enterrament, on faran cara d’homes d’estat amb principis. “Qué bárbaro!”, mussita, però no li ve de nou, perquè s’ha passat el pontificat vigilat per ombres inquietants. Les mateixes que, segons un coneixedor de la qüestió romana que em trobo a la Rambla, “no deuen voler més experiments”, que traduït vol dir que papes de la fi del món amb idees pròpies, d’entrada, no.

I amb aquest drac, què hem de fer? La Guàrdia Civil rebutja dues vegades una denúncia perquè està feta en català: "Si no xerres en castellà, no t'ajudarem". Ha passat a Mallorca. Ha tornat a passar, per ser més precisos. El problema és que no és un drac ni són ombres. Són persones, és l’autoritat, les armes, qui gosa parlar així. Hi ha algun pressupost de defensa que puguem augmentar davant d'aquesta barbàrie? Sí, el nostre, però això tornaria a ser un miracle.