El dilema de Junts amb la immigració

Faci vostè les lleis i deixi per a mi els reglaments. La frase cèlebre del comte de Romanones ressona aquests dies en el panorama polític català després que Junts per Catalunya i el PSOE hagin assolit un acord per delegar determinades competències en matèria d'immigració a Catalunya. Després de molts mesos de negociacions i la promesa d’arrencar un traspàs integral de competències en immigració, amb ultimàtums inclosos i una qüestió de confiança finalment retirada, les dues formacions han registrat al Congrés un projecte de llei per formalitzar aquesta delegació, tot i que encara queden molts interrogants sobre la seva implementació real.

Sempre seran benvingudes totes les competències, encara que puguin ser impopulars, que permetin a la Generalitat guanyar capacitat executiva i autogovern, ja siguin en immigració, en matèria penitenciària o en recaptació d'impostos. I, com també passa amb la condonació de diners del FLA, amb la llei d’amnistia i tants altres temes, aquest anunci ha encès les alarmes de la dreta nacionalista espanyola. L'expresident José María Aznar ha qualificat l'acord com un atac frontal a la sobirania espanyola, i ha afirmat que és pitjor que una declaració d'independència, cosa que ha servit perquè els sectors més conservadors puguin tornar a acusar Pedro Sánchez de traïdor a la pàtria i d’ostatge dels independentistes.

Però, com també acostuma a passar, el govern socialista espanyol ha trigat poques hores a tirar aigua al vi poc després que Junts presentés l'acord com una gran victòria política. La vicepresidenta María Jesús Montero ha volgut deixar clar que es tracta d'una "delegació" i no pas d'una transferència, i que, per tant, la titularitat de la competència continuarà sent exclusiva de l'Estat, amb la possibilitat que aquesta delegació pugui decaure en el futur. I el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per calmar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ha assegurat que aquests cossos no perdran cap de les seves funcions i que continuarà sent la Benemèrita qui posi el segell final en qualsevol tràmit.

Aquesta rebaixa del contingut efectiu de l'acord fa que, a hores d’ara, resulti complicat entendre quina és la transcendència real del pacte i com aquest incrementa l'autogovern de Catalunya a costa de la sobirania del Regne d'Espanya en matèria de fronteres. I per acabar-ho d'adobar, tampoc està gens clar que aquesta llei orgànica pugui acabar sent aprovada. Per prosperar, necessita la majoria absoluta del Congrés, i els diputats de Podem s’han mostrat contraris a donar-hi suport mentre reparteixen carnets de racista. Sense aquests vots, la delegació de competències podria quedar en paper mullat.

Costa d'imaginar que Junts no hagués previst aquest escenari i que no sàpiguen que el PSOE acostuma a rebaixar qualsevol acord un cop s’evapora l’efecte del titular mediàtic. Per això, és probable que un dels objectius de Junts amb aquest pacte sigui posar el focus en la immigració, un tema que en clau electoral els permet disputar espais a l'extrema dreta catalana. Segons diversos estudis d'opinió, Sílvia Orriols ha aconseguit fer forat en la part de l'electorat independentista més preocupat per la immigració, i Junts, com a principal perjudicat, es veu obligat a moure fitxa si no vol perdre representació territorial en les properes eleccions municipals.

En l’escenari polític actual, Junts sembla sentir-se atrapat en aquest laberint. Si adopta un discurs més bel·ligerant sobre immigració, reforça i legitima el discurs de Sílvia Orriols i d'Aliança Catalana, però si ignora aquesta qüestió latent, una part del seu electorat podria considerar que el partit no connecta amb les seves preocupacions. Els pactes, explícits o dissimulats, amb Aliança Catalana seran un dilema estratègic per al partit de Carles Puigdemont, que haurà de decidir fins on està disposat a arribar per evitar la fuga de vots cap a l'extrema dreta. Mentrestant, en aquesta mateixa òrbita, algunes veus històriques del catalanisme han volgut marcar perfil. L'expresident Jordi Pujol ha manifestat recentment que pactar amb Aliança Catalana seria un greu error, ja que, segons ell, si triomfen les tesis etnicistes d'aquest partit, Catalunya podria deixar d'existir com a projecte nacional. 

El temps dirà si aquesta delegació de competències en immigració tindrà efectes reals o és només un moviment calculat per donar contingut a un relat polític concret. Del que sembla que hi ha menys dubtes és que l’abast de la llei presentada tindrà un recorregut accidentat i un final incert. Ja ho cantava La Trinca fa més de quaranta anys amb aquella mítica cançó Com el Far-west, no hi ha res, que encara avui sona actual: “A l’hora de la veritat, els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat”. I si s’aprovés la llei, algú altre farà el reglament, amb permís del Tribunal Constitucional.