17/02/2023

Les coses (i les cases) de dos amics

“Envia’m més fotos, fotos de les que et sobrin i tu no donis per bones, ja m’entens. Això ajuda a escriure i a saber”, es llegeix en una carta que Blai Bonet va escriure a Toni Catany el 1989. També el fotògraf llucmajorer es va inspirar sovint en l’obra del poeta santanyiner. El “mentre et somnio ets déu” d’El jove de Bonet està als orígens de la sèrie de fotografies Somniar déus de Catany, que acabaria sent un magnífic llibre conjunt: imatges d’un, textos de l’altre. Anaren de la mà. I el destí –i anys d’entrebancs pertot arreu– és a punt de fer que les cases dels dos amics, que seran les cases que les Illes tindran per a la poesia –la de Blai Bonet a Santanyí– i per a la fotografia –la de Toni Catany a Llucmajor–, s’obrin amb molt poques setmanes de diferència. S’ha de pensar que la idea de fer de la casa de Toni Catany (amb la veïna de Tomàs Monserrat) un Centre Internacional de Fotografia, i de la casa de Blai Bonet, el centre de poesia, varen néixer quasi alhora, fa 15 anys o més, en vida del llucmajorer. També gairebé alhora se n’iniciaren les obres, i s’hi hauran acabat. Però tot això, aquest llarguíssim i sovint inexplicable trajecte, passarà a tenir molt poca importància quan el Migjorn de Mallorca –i Mallorca sencera, i les Balears– tingui una casa per a la poesia i una per a la fotografia, amb una especialització de la qual solem anar mancats. Que comparteixin comarca (fora del centralisme de Palma) facilita la continuïtat d’aquella amistat creativa. Així que ho hem de celebrar amb un “a la fi” que esperam pronunciar aquesta primavera, molt aviat. I celebrar-ho, com deia Blai Bonet a Toni Catany, perquè “això ajuda a escriure”. I qui diu “escriure” diu mirar, conèixer, estimar i viure.