Les conseqüències

Una de les observacions més gracioses que m’han fet com a escriptor és que per a mi devia ser senzill escriure, fins i tot “escriure bé”, perquè jo soc “de Mallorca”. Com si ser “de Mallorca” ja ho donés tot fet; ja sabem que sa Pobla és com Bagdad, i que tothom que hi viu o hi passa està carregat d’històries o romanços sempre meravellosos i interessants, i que l’únic que hem de fer els escriptors és parar l’orella i posar fil a l’agulla. He pensat en aquesta anècdota llegint ‘Les conseqüències’, de Pere Antoni Pons, que acaba de veure la llum a l’editorial Proa. 

L’autor fa anys que ens demostra que és un dels escriptors més sòlids, formats i lúcids de la nostra literatura, un animal de ploma que no s’arronsa davant cap gènere, i que amb una obra diversa, àmplia i d’abast total ha sabut fer versos memorables, i entrevistes, i bastir un articulisme formidable. Ara Pons torna a la novel·la després d’aquell fresc terrible i obsessionant que va ser Contra el món. El que trobarà el lector a Les conseqüències és una novel·la en aparença autobiogràfica, que no amaga que el narrador i protagonista pugui tenir també els trets de l’autor. Novel·la de la crisi personal d’un creador, d’un escriptor que viu d’escriure pels diaris, i que de sobte es troba davant un gran misteri, és a dir, d’una gran història, d’aquelles que poden donar fama i fortuna a un periodista, o a un novel·lista si aconsegueix transformar-la en una bona narració. 

El llibre és seductor gairebé pel mateix que dèiem: sembla que Mallorca –Campanet– i el seu passat de meravelles i horrors ja basta per donar-li embranzida a un relat que mescla la intriga clàssica amb el diagnòstic d’actualitat més despietat i brut que puguem tirar-nos a la cara. El protagonista busca una determinada història, sí, i que a sobre sigui veritat, però el que va trobant, com el rei que escoltava Xahrazad a Les mil i una nits, és una altra història que complica la primera, o l’emmarca en una altra de més gran i encara més estranya. Amb una excusa més o menys clàssica –aclarir l’existència de dues probables llistes de víctimes, o el perquè de la visita d’una parella de nazis a Campanet l’any 1940– el narrador va desplegant una galeria de personatges demolidora, una entrada a sac en els cercles més foscos de la ultradreta espanyolista a Mallorca. 

El llibre no decebrà ni els amants d’una aventura tradicional ni els adelerats en una narrativa més punyent o disruptiva, i és que, a poc a poc, a mesura que anem aprofundint en capes i capes del misteri, tot plegat es va fent més al·lucinant i improbable, fins que aquesta mateixa impossibilitat acaba convencent-nos que som davant l’última capa d’una realitat desconeguda. Cal molt d’ofici per fer una novel·la de lectura tan fàcil, però que alhora provi de donar una resposta al misteri de la vida, del poder i de l’amor. Les conseqüències ens parla de la bogeria d’escriure, de viure i de voler saber en una Mallorca de les mil i una nits d’insomni d’enyor i d’aventura.