Al Consell de Mallorca, prescindiu de Vox

Una vegada obtinguda la important victòria de suprimir el carril Bus/VAO, com el cavaller que mata el drac, el president del Consell de Mallorca ha descobert que la tasca de desembossar l'illa, com havia promès, no era tan senzilla. El problema anava una mica més enllà d'eliminar una simple senyalització que només servia (i continua servint, com saben a les ciutats europees que tenen carrils VAO o equivalents, indistintament amb governs d'esquerra o de dreta) per pacificar el trànsit en trams habitualment massa saturats. Això era tot, però vivim temps que la polarització política pot arribar a extremar fins i tot el debat sobre qüestions purament tècniques.

El problema de la saturació de les carreteres mallorquines, i de les ciutats i pobles i nuclis urbans mallorquins, és real, i es deu a un cúmul de causes entre les quals en sobresurt una de principal: sobren cotxes. Sobren vehicles motoritzats a l'illa, en general, i cotxes en particular. No són només els que venen de fora per llogar al turisme (curiosament dels cotxes se'n diuen també “turismes”); ja fa temps que són excessius també els vehicles locals. El parc automobilístic de les Balears, i en particular el de Mallorca, és quantitativament exagerat, i a més és vell.

Les Balears ja són la comunitat amb més cotxes per habitant, concretament 912 cotxes per cada 1.000 habitants. És una xifra molt superior a la de la mitjana espanyola, que també es considera massa alta, però que és de 750 cotxes per cada 1.000 habitants, segons dades de l'INE i d'Ibestat. En el cas de Mallorca comptam també ara amb l'estudi de càrrega de les carreteres de l'illa, encarregat pel Consell de Mallorca a la consultora CINESI, i que també proporciona dades ben interessants. Entre elles, que el 80% dels desplaçaments que es fan a Mallorca en vehicles motoritzats els fan els residents. A més, pel que fa a l'envelliment, la mitjana d'edat dels vehicles a les Balears és de 14,2 anys, també massa alta. La massificació turística, per descomptat, complica encara més les coses durant els mesos d'estiu (que en realitat vol dir des de Setmana Santa fins al 31 d'octubre).

És urgent actuar i els experts coincideixen en unes primeres mesures òbvies: millora del transport públic, regulació del lloguer de cotxes i limitació a l'entrada de cotxes que arriben en vaixell. Però aquí el president Galmés topa amb el seu vertader problema: governa amb l'extrema dreta de Vox, i l'extrema dreta de Vox es nega rotundament a limitar l'entrada de vehicles a l'illa. “Cap espanyol ha de pagar una taxa per entrar a Mallorca”, sentencia Toni Gili, portaveu de Vox al Consell de Mallorca i autor de la frase segons la qual concedir subvencions a les entitats que fan feina en favor del català és com gastar els doblers “en putes i cocaïna”. Certament, cadascú parla a partir dels referents que té.

Aquest és un bon exemple de per què mai surt a compte governar amb negacionistes, populistes i neofeixistes. No és tan sols una qüestió de valors i principis ideològics (que també són importants), sinó del dia a dia, de les decisions quotidianes que afecten directament el benestar dels ciutadans. És extremadament difícil governar quan es depèn d'una gent que dona l'esquena a la democràcia, als drets humans, i també al sentit comú pur i simple. Galmés cerca el suport de l'oposició per limitar l'entrada de vehicles a Mallorca, i fa ben fet. Faria encara millor si prescindís d'uns socis com Vox i governàs en solitari, cercant suports quan els necessitàs a través de la geometria variable. Pot semblar més difícil, però a la llarga seria més eficaç. I millor per al bé comú, sense cap dubte.