La legislatura de Prohens, entre el fum i la demolició
Un any just per acabar la legislatura. A final de març de l’any que ve es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions, i el pacte PProhens-Vox haurà completat el seu (primer?) cicle.
Tot i les coartades habituals –els fatídics vuit anys anteriors, l’insolidari govern estatal, els llarguíssims estudis previs...– comença a ser hora de fer balanç de la trencadissa, per si una animalada ha anat sepultant l’anterior i ara, a l’estil trumpista, just podem recordar la darrera maçada.
El tuf general de la legislatura resulta exasperant. El pacte pressupostari del 2025, per exemple, va incloure la negativa a acollir menors immigrants d’altres territoris o l’oposició al Pacte Verd Europeu. “Dues qüestions que en cap moment han estat un obstacle per a la negociació”, va subratllar Prohens entusiàsticament.
La legislatura no ha estat gaire democràtica –ni interlocució ni diàleg social– ni gaire escrupolosa amb els procediments, amb l’abús de tramitacions opaques, com les esmenes a la llei de projectes estratègics, que pretenen modificar fins a 50 lleis per la porta de darrere. El cos de lletrats del Parlament ja ha advertit per unanimitat sobre aquest reiterat modus operandi i la seva possible inconstitucionalitat.
Un altre atribut del mandat és la dissonància entre la música –llibertat, eficàcia, agilitació...– i la lletra: amnistia urbanística, construcció en sòl rústic, augment dels aprofitaments urbanístics, construcció en zones inundables, privatització de l’espai públic...
O entre el que es diu –fomentar l’accés a l’habitatge, lluita contra la saturació turística...– i el que es fa: fracàs dels programes de lloguer segur i de l’Oficina Antiocupació, renúncia a limitar els cotxes de lloguer i a apujar l’ecotaxa, permissivitat amb el lloguer turístic il·legal...
També ha estat la legislatura dels eufemismes. Vegeu el glossari d’urgència: ‘alliberar sòl’, ‘encimentar foravila’; ’impulsar l’economia’, ‘afavorir els especuladors’; ‘llibertat’, ‘privilegis de les elits’; ‘simplificar’, ‘eliminar controls i garanties’; ‘accelerar tràmits’, ‘externalitzar l’Administració’...
La legislatura educativa ha estat marcada pel despropòsit del Pla pilot –estratagema per injectar 21 M€ anuals a 19 centres concertats a canvi d’incomplir l’esperit de la normativa lingüística– i per la contradicció entre el que es diu –s’anuncia la inversemblant creació de 77 nous centres educatius i una aerostàtica ‘Ciutat de les Arts’– i el que es fa –desmantellament de l’IES Politècnic i del CEIP Felip Bauçà, 3a línia al CEIP de Pràctiques...
La Conselleria ha apostat clarament per la privatització educativa: l’FP privada, la concertació de 0-3 anys i batxillerats, la desviació d’alumnat a la concertada, les noves universitats privades, la complicitat amb la patronal... I per la segregació escolar amb la introducció de la zona escolar única i del punt per antic alumne, que blinda privilegis familiars, desdibuixa l’escola de proximitat, ataca l’equitat i impossibilita la igualtat d’oportunitats.
Sobretot, haurà estat una legislatura amenitzada diàriament per vistosos –i fantasmagòrics– projectes: un tren a Llucmajor que travessa Palma sota terra, un tren a Alcúdia que perfora dues muntanyes senceres, soterraments diversos (Gesa, plaça Major, passeig Marítim...), recintes firals, jardins botànics...
Just s’acaba d’anunciar una línia de metro que es començarà... el 2029(!) i que (diuen) que costarà 230 M€. Qualcú du els comptes de tant de projecte irreal? Convendria, perquè fins enguany no haurem acabat de pagar el Palma Arena (90 M€) i les autopistes d’Eivissa (2003) no s’acabaran de pagar fins al 2035!
El render treu fum, sí. La realitat, però, segueix un altre ritme: tensió màxima a l’antiga presó; el teatre Catalina Valls tancat des del 2022; cap dels 26 aparcaments anunciats a Palma es començarà aquesta legislatura; paràlisi a les piscines de s’Aigo Dolça (en obres des del 2022), al pont de Son Forteza, al Tirador...; dos anys sense cobrar el cànon dels bars del parc de la Mar, incapacitat per tancar les dues benzineres il·legals de Palma...
La cosa es complica: 90.000 persones en llista d’espera a la sanitat pública, pèrdua de 180 ha anuals de sòl rústic, projecte de destrucció del flanc oest del port de Palma: gran zona de reparacions, planta de residus d’Eivissa, 10 ha de nous dics de formigó...
I poques manies en matèria ideològica: proves dentals a menors immigrants, derogació de la llei de memòria, sentir parlar en seu parlamentària d’‘Aixecament Nacional’ i de ‘Croada d’Alliberament’, desemparament de persones en situació d’emergència social, obsessió contra el català (rebaixes, reculades, mossegades, excepcions...), 895 professionals sanitaris sense coneixements de català...
A mi el cos em comença a demanar una mica de marxa. A tu no?