És clar que és ‘No a la guerra’

Ens han anuncia tantes vegades la Tercera Guerra Mundial que, quan arribi, no ens ho creurem. Com tampoc no ens hauríem imaginat que podria existir un polític com Donald Trump, un egòlatra que ha dinamitat el rol d’un dirigent en un estat democràtic, la decència i el sentit del ridícul. Convertit en una caricatura i un mirall per als populistes d’extrema dreta, amenaça l’ordre mundial mogut per la seva megalomania. Si agites vespers a Ucraïna, Veneçuela, Gaza, Groenlàndia i l’Iran, tard o d’hora algun ens picarà a tots.

A aquest empresari abans que polític, i més showman que estadista, algú havia de plantar-li cara, i aquí era Perro Sanxe per erigir-se en exemple de líder europeu. Electoralment, la jugada és un encert, perquè, com bé apunta la dreta, està ressuscitant el ‘No a la guerra’ dels temps de Zapatero. Més enllà d’això, és un exemple de coherència i decència. A més d’una absoluta obvietat, desactivada en el moment en el qual el PP ho critica i qüestiona. Fa pena veure Ayuso repetir els argumentaris que li haurà escrit Miguel Ángel Rodríguez, perduda només per la inèrcia d’enfrontar-se al president.

No esper que el PP aplaudeixi, però sí que hauria, almenys, de callar: el que es ressuscita no és el ‘No a la guerra’ de 2003, sinó evitar les conseqüències funestes de la foto de les Açores. Qui ens havia de dir que enyoraríem George Bush Jr... Ayuso o Feijóo o qualsevol d’ells no poden amenaçar-nos que no participar en les bogeries de Trump, atemptant contra el dret internacional més bàsic, ens aïllarà o que passarem fam. La idea de l’embargament és absurda quan Espanya forma part de la Unió Europea. Però vivim en uns temps on la veritat no importa, només el renou i la por. Les enquestes donen majoria absoluta al bloc de la dreta (amb Vox disparat, això sí) en les eleccions generals. L’ànsia els supera. No veuen el moment de prendre el govern espanyol. Però si fins i tot Meloni ha mostrat seny davant els disbarats trumpistes.

Els drets de la població iraniana, sobretot els de les dones, són ara una qüestió d’estat, quan han estat incapaços de dir ‘genocidi’ de Gaza mentre vèiem milers de nins morir literalment de fam. És clar que cal dir ‘No a la guerra’. Sense ambages. Sense retrets. I si no, silenci. No vull veure Sánchez amb els peus a la taula fumant un puro amb Trump. Esper que tampoc ho faci Feijóo.