Carmen Balcells, les belles arts i Vargas Llosa (2000)

De Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) a El País (26-V-2000). Traducció pròpia. En aquest article el periodista Vázquez Montalbán revelava un cas representatiu del tarannà voluble de Vargas Llosa, el novel·lista hispanoamericà que va morir fa avui quinze dies. És si més no incoherent que Vargas Llosa, propagandista abrandat contra les pacífiques reivindicacions catalanistes, regalés a Carmen Balcells una pistola de Leoncio Prado, militar peruà que va liderar combats triomfants dels independentistes americans contra l’Espanya jacobina. També és paradoxal que Vargas Llosa aspirés, sense èxit, a presidir la República de la seva nació, Perú, país que el 1821 s’havia separat cruentament d’Espanya.

Quan De Quincey raonava que l’assassinat era una de les belles arts no tan sols contribuïa a la història del minimalisme literari, al qual havia aportat un inestimable estudi, mai superat, sobre els cops de porta a Macbeth, sinó que obria el concepte de “belles arts” a tota conducta hàbil i canònica per tal d’aconseguir una cosa. Només superant un reduccionista sentit de la maldat es pot comprendre que obtenir alguna cosa amb males arts pot ser bellíssim, i aporto aquesta interpretació per a ús dels que concedeixen medalles a les belles arts, invitant-los que premiïn fins i tot persones artísticament incorrectes. Avui, precisament, 26 de maig de l’any 2000, el rei d’Espanya, en un breu descans en el seu atapeït calendari d’avi feliç, imposa la medalla d’or al Mèrit a les Belles Arts a la senyora Carmen Balcells, superagent literària que passarà a la història de la literatura universal per la seva obstinació constant de robar autors als editors per revestir-los de la condició d’escriptors lliures en el mercat lliure. Fins que va entrar en escena Carmen Balcells els escriptors firmaven contractes vitalicis amb les editorials, percebien liquidacions agonitzants i a vegades, com a premi, rebien alguns regals en espècie, per exemple, un jersei o un formatge Stilton. [...] Un dels contactes professionals que vaig tenir amb Carmen Balcells va ser a propòsit que jo opinés humorísticament a la premsa que ella era una superagent literària amb llicència per matar com James Bond, i malgrat que fos arriscada aquella afirmació puc testimoniar que no vaig patir cap atemptat i, si no recordo malament, mai Carmen ha iniciat una conversa amb mi amb la presència prèvia d’una pistola damunt la taula. No tothom pot dir el mateix, perquè la llegenda Balcells insisteix que Carmen pot ser perillosa quan es cala l’incorrupte barret de feltre gris de Humphrey Bogart, obsequi de Terenci Moix, o quan treu del calaix superior de la taula del seu despatx la pistola de cadet del Leoncio Prado que li va regalar Mario Vargas Llosa abans de no ser president del Perú, o quan resisteix a la temptació de prémer el ressort que obre la fossa dels cocodrils sota els peus del negociador que va perdre el favor del mar. [...]