Els mallorquins ho hem venut tot: també la llengua

S’organitza aquests dies al moll Vell de Palma (o s'ha organitzat, depèn de quan llegiu això) una fira d'embarcacions d'espai que du, com no, un títol ben pompós en anglès: International Boat Show, com correspon a un d'aquests esdeveniments –o, en el bon mallorquí dels nostres governants, eventos– pensats per complaure la nombrosa població de milionaris estrangers que viuen o fan vacances a Mallorca, i atreure'n més, si és possible. En aquesta fira, com van explicar al Téntol d'IB3 Ràdio, es podia adquirir un iot de 45 metres d'eslora pel preu de 21 milions d'euros. No és un fet excepcional, sinó una de les abundants propostes que es poden trobar a Mallorca en el mercat del gran luxe.

L'International Boat Show va coincidir amb un aniversari rodó i assenyalat: els 40 anys de l'aprovació al Parlament, el 29 d'abril del 1986, per unanimitat, de la Llei de normalització lingüística. N’hi ha molts que s'han demanat què ha passat en aquests quatre decennis perquè amb un instrument jurídicament i políticament potent com aquesta llei la situació del català hagi avançat tan poc i, de fet, hagi retrocedit en aspectes claus com l'ús social i la consideració que en tenen sectors amplis de la població. És culpa dels immigrants, diuen molts, perquè no s'integren, no aprenen o no volen aprendre la llengua. Potser tindria més sentit mirar cap a nosaltres mateixos: en aquests 40 anys, els ciutadans de les Balears, i en particular els mallorquins, ho hem venut literalment tot. El que teníem i el que no teníem. També la llengua, és clar. Les fires duen títols en anglès per pur provincianisme: pensen que, així, vendran més. Més què? Més barques, més helicòpters, més mansions, més trossos de terra, més experiences (pronunciat en anglès, per favor), més de tot. Succeeix que, en la majoria dels casos, tant els compradors com els beneficiaris de la compra no són mallorquins. Els mallorquins només hi són per fer d'indígenes somrients i agraïts si s'enduen alguna comissió. Que els turistes o els compradors siguin rics no vol dir de cap manera que siguin turistes o compradors de qualitat. D'on surten, els seus doblers? Com els han obtingut? Mallorca està desfigurada perquè l'hem venuda a gent carregada de bitllets, molt sovint bruts. L'oferta de luxe és signe d'un mercat madur, diuen. És possible que el mercat sigui madur, però els que el gestionen donen mostres d'una immaduresa radical.

Encara, la fira de les barques caríssimes i el melancòlic quarantè aniversari de la normalització lingüística han coincidit amb una altra fita (event?): el Correllengua Agermanat, una gran mobilització en favor de la llengua catalana que ha gaudit de la participació entusiasta de milers i milers de persones arreu dels Països Catalans. Una gentada, amb predomini dels joves, que no es conforma amb el fatalisme dels que asseguren que ja no tenim cabuda en aquest món. Tots aquests milers de persones diuen que sí, que n'hi tenim, i que aquesta cabuda i el futur que ens espera, que els joves personifiquen, és en català. Tenim, així, tres realitats juxtaposades. D'una banda, els estrangers obscenament adinerats que ignoren per complet la realitat d'unes illes que per a ells només són un decorat de fantasia. D'una altra, els ploraners de la normalització frustrada que afirmen que ja no hi ha res a fer. I encara, una enorme quantitat de ciutadans, la majoria joves, amb ganes de creure i d'esforçar-se pel futur d'aquestes Illes i de la seva llengua, cultura i paisatge. Si m'ho permeteu, jo m'apuntaré a aquests darrers.