Amics de fa trenta anys
Deia el tango de Gardel que vint anys no són res, però hi ha ocasions en què vint anys, o deu, o trenta són motiu per a una bona celebració. Aquest és el cas de Ben Amics, l’Associació Lesbiana, Gai, Trans, Bisexual i Intersexual de les Illes Balears, que es va registrar legalment l’any 1994, enguany fa tres dècades.
En tot aquest temps, Ben Amics s’ha convertit en l’associació de referència en la defensa dels interessos de les persones LGBTIQ+ a les Illes Balears, i la seva lluita propositiva i consolidada contra la LGBTIfòbia hauria de ser un exemple per a molts. El fet d’haver nascut en uns anys complicats, encara en plena virulència (i en ple estigma) de la sida i el VIH, i en un context de protecció legal pràcticament inexistent per a la comunitat LGBTIQ+, és una mostra més del mèrit que signifiquen aquests trenta anys d’activisme.
La seva tasca és extensa i ha anat evolucionant, seguint el batec de la mateixa societat illenca. Perquè si bé han treballat des dels inicis per erradicar qualsevol desigualtat social i jurídica que afecti les persones LGBTIQ+ (i, per tant, i sap greu haver de remarcar-ho, pel bé i per la igualtat de tota la societat), en els darrers anys també han incorporat i consolidat altres línies de treball. Cal destacar, per exemple, els diversos programes de suport i d’assessorament que ofereixen, com el Servei d’Atenció i Assessorament Social (SAAS), per a tota la comunitat LGBTI+; el SOIS, adreçat especialment al jovent; el SAI, o bé la seva estreta col·laboració en el pla de la salut sexoafectiva amb ALAS, l’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears. També cal esmentar les nombroses investigacions que han publicat els darrers anys, que abracen àmbits tan necessaris i diversos com la memòria històrica del col·lectiu o l’anàlisi legislativa, i també propostes per a la inclusió laboral de les persones trans o per a l’erradicació de la LGBTIfòbia als centres educatius, entre d’altres. També els programes educatius, presencials i en línia, que ofereixen a docents, alumnat i a les famílies.
La resta, a banda de tot això, és festa i reivindicació, no sempre indestriables per a tots aquells que, com jo, feliçment formam part de l’entitat: des dels actes del mes de l’Orgull LGBTIQ+, segurament més visibles, fins a esdeveniments de pedra picada, com sessions informatives, excursions, presentacions d’informes i de llibres, cicles de cinema, trobades per a grups amb diversos aspectes en comú.
Diu la màxima vint-i-sisena d’Epicur que un dels béns més grans que ens dona la saviesa a l’hora d’assolir la felicitat és l’amistat. I a mi m’agrada pensar que l’exemple diversíssim i sempre lliure d’amistat, d’amor, de desig, de solidaritat i d’igualtat que planteja i practica Ben Amics és un camí fantàstic no només per a la comunitat LGBTIQ+ de les nostres illes, sinó per a la felicitat i la igualtat de tots. Tal vegada, vint anys no són res, però casos com el seu deixen ben clar que trenta també poden donar per a molt.
