Alerta a l’escola
Els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO fetes a Catalunya al març, que s’han fet públics aquesta setmana, són dolents. I cal dir-ho sense embuts. Ho són en les xifres del 2022, i ho són en l’evolució dels darrers anys. Seria bo ser-ne conscients i actuar en conseqüència. No per tirar-nos els plats pel cap, ni per identificar un únic factor com a responsable. Però de cap manera podem caure en el cofoisme, i cal actuar. Un país que es vol desenvolupat i inclusiu ha de centrar importants esforços i recursos en millorar el nivell educatiu de la població. I sobretot, insistir en tancar bretxes.
Tenir dades és absolutament necessari per millorar les polítiques públiques. Cal felicitar-nos pel fet de poder comptar amb aquesta informació. Des del curs 2011-12, i com a mandat de la llei d’educació (2009), es fa anualment aquesta prova externa i censal dissenyada per comprovar el nivell d’assoliment i competències bàsiques a l’acabar l’educació obligatòria. Aquestes dades es complementen amb, entre d'altres, les procedents de les proves que es fan a primària i amb la informació que prové de les PAU. Dit això, i en un context de complexitat social i de desplegament d’importants transformacions educatives, seria interessant treballar en dues direccions: més explotació i anàlisi de les dades que tenim (cosa que permetria als grups d'investigació tenir-hi un millor accés, per exemple) i creació d’indicadors de procés, no només de final d’etapa.
Caiguda en els resultats de competències. Però tornem a les dades. Aquestes ens diuen que hi ha una disminució generalitzada d’assoliment de competències, i de manera important en el cas de la llengua anglesa i les matemàtiques, que ja acumulen una rellevant caiguda de l’any anterior. Aquestes proves avaluen 5 competències (6 en el cas de la Vall d’Aran): llengües catalana, castellana i anglesa, matemàtiques i cientificotecnològica. Les orientacions internacionals indiquen que s’haurien de mantenir els resultats per sobre dels 70 punts, i això només succeeix en el cas del català (74,1) i el castellà (75,2). En matemàtiques s’obté 61,2 punts (el més baix de la sèrie històrica; el màxim es va assolir el 2020 amb un 70,2) i en anglès 68,4 (el màxim va ser el 2020 amb un 74,7).
Si desagreguem el nivell d’assoliment de competències, el percentatge desitjable seria estar per sobre del 30% d’estudiants situats en el nivell alt i per sota del 15% el percentatge dels situats al nivell baix. El primer mandat no es compleix en cap competència: ni en llengua castellana (26,5), ni en llengua catalana (20,1), ni en llengua anglesa (20,1), ni en cientificotecnològica (20,2) ni en matemàtiques (17,5). En el segon només s’assoleix en llengua castellana (13,5) i llengua catalana (12,7) –però no en llengua anglesa (19,6%), matemàtiques (23,5%) i cientificotecnològica (15,3%)–. També destaca la diferència de resultats entre escoles de titularitat pública (72,7) i privada (77,2), així com en escoles de diferent nivell de complexitat: alta (68,2), mitjana (74,3) i baixa (78,2). Les bretxes entre centres continuen essent importants. Això ens dona una pista dels problemes de segregació i del diferent rendiment dels centres.
Factors explicatius i pistes per treballar-hi. Els factors explicatius d’aquest empitjorament dels resultats probablement són múltiples. Algunes idees exploratòries. En primer lloc, és evident que la pandèmia ha deixat empremta: el confinament va apartar infants i joves de les aules durant mig any i el funcionament anòmal dels dos anys següents no ha estat gratuït. Ara bé, cal aprofundir sobre el desigual impacte depenent de la classe social i la titularitat del centre que apunten investigacions pioneres, i en aquest sentit poden aplicar-se (i s'han d'aplicar) mesures focalitzades. En segon lloc, la cronificació de l’exclusió (un de cada quatre infants viu en llars situades per sota el llindar de la pobresa) erosiona el rendiment dels i les estudiants. Ens cal sumar recursos per generar equitat des de l’escola.
En tercer lloc: no s’ha produït una reversió completa de les retallades efectuades durant el govern dels millors (2010-12). Això afecta el nombre, les condicions i l'estabilitat del professorat, i sobretot la sisena hora a l’escola pública. Des de fa una dècada els infants de la pública fan una hora menys de classe diària que els de la concertada, un curs menys en total durant la primària. Finalment, es poden estar produint desajustos i efectes indesitjats en el procés de canvi de metodologies docents i plans d’estudi. No podem esperar a avaluar l’impacte de les transformacions quan diverses generacions d’infants i joves hagin conclòs tota la seva escolaritat. Tenim eines científiques per no fer servir milers d'estudiants com a conillets d’Índies.
