Això no va de platges plenes
El manual d’actuació de Menys Turisme, Més Vida és un error. Desplaça el focus. Ha aconseguit que es parli de violència en comptes d’habitatge; de martells, en lloc de lloguers impossibles i d’activistes, en comptes d’un Govern incapaç d’oferir respostes. I, a més, és pueril: si pretens sorprendre algú, no li lliures abans el manual d’instruccions.
És lògic que una generació jove vulgui sacsejar inèrcies i trencar amb unes formes de protesta que ja semblen litúrgies. El que ja no és tan lògic és confondre renovació amb improvisació. Si la tercera gran manifestació en tres estius del Govern de Marga Prohens aplega menys gent que les anteriors, caldrà demanar-se si qui falla és la societat o el moviment. Perquè repetir una convocatòria amb el mateix marc, el mateix llenguatge i la mateixa posada en escena no serveix per eixamplar la base social.
El problema comença pel que ara en diuen el relat. ‘Massificació’ és una paraula que només interpel·la els convençuts. Remet a platges plenes, carreteres saturades i pèrdua de paisatge. Serveix per descriure una realitat, però és massa abstracta per mobilitzar una majoria. La gent no surt al carrer per conceptes, sinó quan sent que la vida ha tornat inviable.
Violència és rompre a martellades el pany d’un habitatge d’ús turístic. Però també ho és compartir pis amb 50 anys, fer 12 hores de feina per acabar entregant el sou a un rendista i saber que te n’hauràs d’anar de Mallorca per poder construir un projecte de vida.
No trobar lloc a la cala preferida és el problema dels qui no en tenen d’altres. Per a molts, el primer és no saber on viuran. Els conflictes necessiten noms, rostres i històries. L’abstracció mobilitza poc; l’experiència compartida, molt. Cap govern no canvia de rumb perquè es manifestin els de sempre amb les estratègies de sempre. Ho farà quan surtin al carrer els qui no ho han fet mai: el treballador del sector serveis que viu en una caravana, l’immigrant, les famílies monoparentals i els qui ni tan sols saben qui ocupa avui el Consolat.
Mentre el conflicte continuï anomenant-se “massificació”, continuarà semblant la causa d’una minoria molt compromesa. El dia que comenci a dir-se “dret de viure a Mallorca”, la conversa serà una altra. I també ho serà el cost polític d’ignorar-la.