27/08/2021

Afganistan: el final de l'evacuació

2 min
Afganesos en un avió militar espanyol a punt de volar de Kabul a Dubai.

A dos quarts de vuit del vespre ha aterrat a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) l'últim avió amb refugiats afganesos evacuats per Espanya. Són els últims i deixen un paisatge de desesperació i destrucció després dels atemptats que dijous van deixar prop de dos centenars de morts i la incertesa de què passarà ara amb el govern dels talibans. La majoria de països europeus també han finalitzat l'evacuació del seu personal i els col·laboradors afganesos, mentre que els Estats Units esgotaran el termini del 31 d'agost per acabar de traslladar tot el seu material militar i les tropes que encara hi tenen desplegades.

Aquestes imatges, doncs, són el corol·lari d'un fracàs col·lectiu de la comunitat internacional a l'Afganistan, però també és de justícia afirmar que, almenys en el cas espanyol, l'evacuació s'ha completat amb èxit. I això ha sigut així perquè els ministeris d'Exteriors, Defensa i Interior van establir un grup de treball abans que els talibans arribessin a Kabul, de manera que quan es va iniciar l'èxode, ja tenien molt avançats els plans operatius. Això ha permès que s'hagin pogut atendre totes les peticions dels afganesos que van treballar per al personal espanyol, en una operació que ha aconseguit treure del país més de 2.000 persones. Ens consta, a més, que els funcionaris i treballadors implicats en l'operatiu han treballat durant 24 hores al dia perquè fos un èxit i ningú quedés enrere, tot i el poc temps, tot just una setmana, que hi ha hagut per operar els vols.

Per això resulten ridícules les crítiques de l'oposició de dretes al govern de Pedro Sánchez per la gestió de la crisi de l'Afganistan, sobretot perquè Espanya ocupa un paper molt secundari en aquell país i, dins de les limitacions evidents, ha complert amb el que se li podia demanar. Sánchez, a més, va tenir l'olfacte polític per oferir la base de Torrejón de Ardoz com a hub per repartir els refugiats, una decisió que li va valer els elogis de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president del Consell Europeu, Charles Michel, i que també ha servit per millorar les relacions amb els Estats Units.

Ara bé, aquest èxit indubtable ha anat acompanyat d'un discurs triomfalista de Pedro Sánchez sobre la realitat afganesa que està molt lluny de la realitat. S'agrairia per part de Sánchez una mica d'autocrítica sobre el fracàs que suposa la retirada i l'evacuació després de 20 anys d'intervenció internacional sobre el terreny. Altres líders, com ara Emmanuel Macron o Angela Merkel, no han tingut problemes en admetre aquest fracàs (cosa que per cert no ha fet Joe Biden) davant dels seus conciutadans. Veient com queda ara l'Afganistan i el tipus de règim que pretenen instaurar els talibans, resulta inapropiat parlar de "missió complerta". Al contrari, justament perquè no s'ha complert la missió d'estabilitzar el país, ara s'ha hagut de procedir a una evacuació dramàtica de les persones que estan en perill.

stats