Afartament

Quants estius més seran possibles abans d'estampar-nos contra la paret de l'absurd per la ceguesa dels negacionistes institucionals i empresarials alineats en aquesta mena de mal entesa aliança publicoprivada de negocis i mercantil?

Estam transitant l'agost i, un any més, resulta afartador veure la repetició de les notícies i titulars de la premsa de les Balears turístiques, agreujades aquest estiu per l’onada de calor interminable. Una onada que sabem que no és puntual ni excepcional, sinó que serà la tònica habitual dels futurs estius. Així ho posaren de manifest els companys i les companyes de Rebel·lió o Extinció Mallorca en una meravellosa acció performàtica reivindicativa que pretenia un bany col·lectiu a la plaça de les Tortugues de Palma. Un bany que va ser impossibilitat per la policia. Una acció per denunciar la nefasta gestió institucional de la crisi climàtica, energètica i alimentària, que en el nostre context es tradueix en la tossudesa de continuar amb l'aposta gairebé exclusiva i tractora –ara que aquest mot ha estat posat de moda pels fons europeus Next Generation– del monocultiu turístic.

Coes absurdes per veure postes de sol instagramades fins a l'infinit; vols fins a l'extenuació; conflictes entre residents i turistes –ho paga esmentar la suspensió del festival Hortella Fest per les queixes dels agro-airbnb–; àncores de superiots de luxe arrabassant posidònia; vessaments fecals per overbooking d'embaracions i saturació de depuradores; balconings varis; fum de creuers sobrevolant la ciutat; relats d'explotació, precarització i abús… Dijous, sense anar més lluny, a una parada de bus, una al·lota, cambrera de pis, explicava per telèfon a algú proper l'angúnia i la por quan es va trobar que el client a qui havia de netejar l'habitació l'esperava nu i amb una proposta fastigosa de sexe de la qual havia sortit corrents, i deia: "Si no arribo a reaccionar i marxar ràpid, no sé què hauria passat". Una situació que se sap habitual i que es normalitza en el marc de la societat de ‘serveis-tot-inclòs’ que som. Així ho entenen alguns: tot és tot, al seu servei. Fàstic i ràbia.

Ara, els desnonaments no són notícia, ni les coes als menjadors socials, només, potser, l'arribada de migrants a bord de pasteres, però perquè escandalitzen i "espanten" els turistes ‘sol-i-platja’ que omplen de tovalloles i para-sols multicolors tots els racons del litoral insular. Però, malgrat les vacances possibles d'alguns, aquesta continua sent una realitat més real que la ficció del ‘paradís turístic’ al qual encara es destinen doblers públics per promocionar.

Era, és –continuam pensant algunes–, el moment per al canvi radical, d'arrel, amb tota la radicalitat que això implica. Fins quan ens continuarem pegant amb el cap contra la paret per intentar fer que rutlli un model que ja no s'aguanta? Per què no acceptar que, per molt verd i lila que es pinti, el paradís és un infern en flames més enllà de les postals? Del col·lapse en surt també l'alliberament. Com abans acceptem que estam ja plenament immersos en un col·lapse lent però inevitable d'aquesta manera nostra d'entendre la vida, abans ens en podrem alliberar col·lectivament i generar noves realitats que parteixin dels vincles, d’allò quotidià i el sosteniment essencial de la vida de totes. És un moment únic, el que estam vivint, i les amenaces contra la mateixa vida són enormes i molt destructives. És el moment de confrontar, de generar, no només des de la simple oposició i/o reacció, sinó des de la radicalitat que implica "matar la pròpia mort" que significa aquest sistema de no-vida, fent referència al títol del llibre Como matar a la muerte: Agustin García Calvo y la filosofia de la contracultura, de Jordi Carmona Hurtado i editat per La Oveja Roja, i que dona molta llum per enfocar el canvi cultural que requereix aquesta transformació radical de les nostres societats, contra aquest afartament i ofegament que impliquen ara.

És el moment d'una transició global, disruptiva en tots els àmbits possibles, que qüestioni els A i els B de les falses solucions comercialitzades, i assumeixi els essencials que impliquen generar espais de vida vivible per a totes com a punt de partida i objectiu.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB