CORRENTIA

Preparats per a la batalla

Si les coses en general tendeixen al desastre, Espanya en particular tendeix a la desgràcia. Li basta poc per esdevenir un malson. Un malson és ara mateix el clima social i polític que abasta la lluita contra la pandèmia i la crisi econòmica galopant que ha començat a causar les primeres baixes. És la gran ocasió que esperen des de fa anys els partidaris d’una Espanya sotmesa per la dreta: un escenari de malestar, de disgust general, on infiltrar novament els vells odis, on fer sonar els antics tambors.

Després de la dictadura del general Francisco Franco Bahamonde, la Transició va obrir un període del qual s’ha sentit orgullosa tanta gent. No tanta, però, estava tan tranquil·la, perquè tenia la mirada posada en clapes de feixisme que es mantenien en el mapa amb tota naturalitat. El passat, tanmateix, no es podia repetir, perquè un benestar generalitzat temperaria els ànims. Segurament hi ha un fons de veritat en aquest condicionant, però la circumstància actual és la gran oportunitat per destruir qualsevol ombra d’equilibri. Ara el territori ja es defineix per la posició que hi ocupen els contrincants, que en un parell de setmanes han esdevingut els enemics. Aquests posicionaments i els aspres llenguatges dels provocadors han fet que es parli de guerracivilisme. Si bé es mira el camp de batalla, podríem dir que està tot disposat per temptejar, com a mínim, les primeres escaramusses. S’ha estès el temor a repetir un estat de preguera, a una banda; a l’altra, comença a supurar l’eufòria verinosa que acompanya la bel·ligerància. En qualsevol cas, la violència ja s’ha apoderat de llenguatge i d’actituds.

No n’ha volgut estar absent José María Aznar, aquell jove que escrivia, irritat, articles contra la Constitució, que l’esquerra i la dreta conciliadora veien com la construcció de la gran casa comuna de tots. L’aparició d’Aznar a la vida pública espanyola anuncia, com a poc, la voluntat d’alterar el ritme compassat de les coses o d’afegir virulència als enfrontaments. Vegeu com Espanya tendeix a la desgràcia: un expresident exanticonstitucionalista, que va implicar Espanya en una guerra que ara és la vergonya del món (llevat del mateix Aznar), es passeja sense complexos amunt i avall per sembrar de sal els espais on podria créixer la concòrdia o la simple tolerància.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF