Publicitat
Publicitat

Mallorca no és Mallorca

Mallorca com a plató des de l'estranger tants cops visitada sempre ha tingut una visió comuna. Tant és així que gairebé mai, per no dir mai, ha estat Mallorca com a indret. La darrera prova, el Cloud Atlas , dels Wachowski, que tant rebombori mediàtic va tenir fa dues temporades, per la presència a l'illa dels famosos de torn, Tom Hanks o Halle Berry, en nom de la sempre tan magnificada i buscada promoció turística, a qualsevol preu, sempre que el preu no s'hagi de pagar. Així els ha anat, als de Cloud Atlas . Els polítics obriren la boca dia sí i dia també, amb les corresponents fotografies, i tancaren la butxaca. Pareixia que en l'arribada dels esmenats havien descobert el Mediterrani i fins i tot s'atribuïen mèrits promocionals. No sabien, com tantes altres coses que no saben, que l'arribada d'estrelles del firmament cinematogràfic forma part de l'ADN de l'illa des de la invenció del cinema, des de Fructuós Gelabert fins als Wachowski. Com deia, gairebé mai en produccions estrangeres Mallorca ha estat Mallorca, i una bona demostració és aquest cicle que ha organitzat l'Arxiu del So i de la Imatge amb col·laboració amb CineCiutat, crec que l'única iniciativa cultural popular de la història de Mallorca que ha pujat. L'Arxiu ha tingut la idea de posar a l'abast dels ciutadans aquest immens patrimoni que desconeixien i desconeixen els nostres gurus culturals i molts d'altres. Varen començar amb un cicle de cinema alemany rodat a casa, que tampoc no és una moda contemporània esdevinguda per la darrera invasió que hem sofert, de moment. La prova és que als anys vint ja vingueren els de la UFA a rodar La noia del contrabandista i L'estrella de València, incloses ambdues en el primer cicle d'aquestes característiques que varen organitzar l'Arxiu i CineCiutat, i ja va ser un èxit de públic. Val a dir que sense pagar entrada, però així i tot un èxit de públic.

Segon cicle, també format per quatre pel·lícules sota el títol de "Cinema d'aventures i fantasia" (Rodat a Mallorca). Magnífica acollida i un altre cop enhorabona per l'encert i per aquesta nova vocació. Però del que volia parlar era bàsicament de la circumstància ressenyada que Mallorca mai no és Mallorca en la ficció i que l'arribada estel·lar és gairebé com un costum que fins i tot sempre ho hem trobat allò normal. Com per exemple en la primera pel·lícula del cicle, Al Este de Java , en la qual Mallorca és Krakatoa, i el Port de Sóller, la destinació del vaixell on ha de portar un grup de convictes... Idò per a aquest viatge els protagonistes eren ni més ni menys que aquest grapat de noms que formen part en lletres de motlle de la història del cinema, encapçalats per Maximilian Shell seguit per Diane Baker, Brian Keith, Sal Mineo i Rossano Brazzi. En la segona entrega del cicle, les càmeres no varen anar gaire lluny del Port de Sóller i queda per a la posteritat la lluita dels monstres creats per Ray Harryhausen, el segon gran mag de la història del cinema. El primer és Georges Méliès. De la seva imaginació i habilitat sortiren algunes de les monstruoses criatures més conegudes i, entre elles, les que feien la guitza a "Simbad i la princesa" l'any 1958, de Nathan Juran, amb actors no gaire coneguts, sobretot respecte del personatge que en aquell temps era habitual a la gran pantalla. Mallorca era Colossa. El que és segur és que a Simbad li agradà Mallorca i tornà a l'illa quinze anys interpretat per John Philip Law sota el títol d' El viaje fantástico de Simbad , dirigida per Gordon Hessler i que forma part d'aquest cicle. Per si això fos poc, hem tingut com a quarta convidada ni més ni menys que El mago , on, parin atenció, trobam Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina. Mallorca era Phraxos, una illa grega on viu un excèntric milionari o metge o productor cinematogràfic que té un embolicat encontre amb un jove Michael Caine, professor d'anglès. El que és segur és que la pel·lícula va tenir molta més incidència pel que fa a l'illa que a la taquilla. La platja on es va rodar va quedar per sempre batejada com la "platja del Mago" i fins i tot encara queden restes del casal construït perquè fos la residència del milionari... Conta Caine en la seva biografia que prenent el sol a l'estil guiri va quedar cec un parell de dies a causa de la sobreexposició. De la pel·lícula dirigida per Guy Green no va dir gaire més coses.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF