OBSERVATORI

Grupanàlisi??

Si esmentam Freud i psicoanàlisi, tots podem tenir una idea aproximada de què estam parlant. I si en lloc de Freud deim Foulkes, i en lloc de psicoanàlsi, grupanàlisi? Segurament quedarem en blanc.

És aquest desconeixement el que un grapat de professionals de la salut mental a Mallorca estam intentant combatre des de fa anys, implementant tècniques grupanalítiques en la nostra feina diària, tant en l'àmbit públic com en el privat.

La grupanàlisi es fonamenta en la força del grup per tal de generar canvis en els individus que el componen, tot afavorint-ne el potencial creatiu i sanador.

Seria injust parlar de grupanàlisi com d'una simple "psicoanàlsi en grup", perquè va molt més enllà. Entenent l'individu com un ésser radicalment social (fins i tot des d'abans de néixer), se'ns fa imprescindible el grup per poder-lo entendre en tota la seva complexitat i riquesa.

La tècnica pot semblar molt senzilla: un cercle de cadires, amb els pacients i el terapeuta (o "conductor") reunits per dur a terme quelcom tan humà i tan senzill, i tot sovint tan difícil, com parlar. La psicoteràpia, entesa així, ajuda els membres del grup no només a socialitzar-se millor, sinó que constitueix una sorprenent eina per fer que cada membre pugui enfrontar-se millor als seus blocatges emocionals i, des de la seva comprensió, els pugui superar.

La riquesa de les interaccions que tenen lloc en el grup fa que la manera que té el pacient de comportar-s'hi sigui molt més "real" i molt més traslladable a les seves relacions i grups quotidians (parella, amics, feina, institucions) que la que existeix únicament entre l'analista i el pacient individual.

"Fer conscient allò insconscient", la màxima freudiana, implica fer feina només en una dimensió. Més enllà de la resolució del trauma necessitam investigar (veure!) les dinàmiques relacionals de l'individu. I aquí és on topa la bombolla que suposa veure únicament el pacient des de l'òptica de l'analista. Poder fer-ho, en canvi, mentre es relaciona en viu en un entorn de seguretat i confiança, com ara el grup de teràpia, aporta una dimensió extra en la curació del pacient. El grup esdevé, així, un lloc privilegiat on posar en pràctica aquesta curació abans d'exportar-la al "món real".

L'inconscient no és, per tant, patrimoni només de l'individu. Els grups, tant terapèutics com socials i, de fet, les societats en general, en tenim també. El trauma no superat s'hereta transgeneracionalment, i el seu reconeixement i estudi, des del diàleg entre els múltiples actors involucrats, pot ajudar a posar llum sobre certes àrees i dinàmiques altrament difícils d'entendre: el pou d'ira de bona part de la població mundial, conflictes nacionals eternament enquistats, resultats electorals que ens deshumanitzen, etc.

La grupanàlisi és, doncs, una forma de teràpia de grup feta pel mateix grup. I, en definitiva, una manera d'entendre els equips de feina, les institucions, i la societat, des d'allò que ens fa humans, que és precisament la paraula i la relació amb els altres.

Tractant el grup estam tractant l'individu, i tractant l'individu estam ajudant a crear grups d'individus amb relacions més saludables, tant dins de la sala de teràpia com fora.

Com deia el poeta, cap home no és una illa en si mateix. Aïllant-nos emmalaltim, i relacionant-nos és com ens comprenem i maduram. Tan senzill i, sovint, tan tremendament complicat com això.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF