FORABROMES

I en diuen ‘Observatori Cultural’

RESULTA SORPRENENT haver de saber que a Mallorca hi ha un observatori de la cultura a través de la publicació del currículum de la nova directora de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), com hem sabut aquesta setmana amb el seu nomenament. Més sorprenent encara és que en diuen “Observatori Cultural de Mallorca” a una web que penja del portal oficial del Consell i que, amb quatre línies, n’explica l’objectiu i inclou únicament un inventari dels espais culturals de l’illa que, si som molt molt generosos, direm que són unes fitxes hiperròniques perquè no aporten més que el nom de l’espai, el telèfon, l’adreça digital (si en té), i poc més que si disposen d’aire condicionat o no. Ni una sola línia que informi de qui hi ha darrere d’aquest projecte, qui és o qui són els observadors, ni tampoc sobre la metodologia que segueixen. Tanquem l’explicació ras i curt: l’Observatori Cultural de Mallorca no té res a veure amb un observatori cultural. No té res a veure amb res perquè no és res.

Això sí, és una banalització molt trista d’un instrument que necessitam, que necessita tot país en nombrosos àmbits, també el de la cultura. Un observatori cultural és una eina per analitzar amb visió crítica quina és la nostra riquesa i què ens manca, i hi podem afegir allò de detectar les amenaces i les oportunitats. Un observatori és un espai col·lectiu, de participació, en el qual un grup de persones amb els coneixements o la implicació suficients recull les dades per poder fer diagnosis constants de l’estat de la qüestió i propostes de camí a seguir. És un ens d’acció continuada, en el sentit que es dedica a fer un seguiment de les situacions i la seva evolució, però també és un òrgan de reflexió, perquè l’observació és un acte d’aprofundiment en el camp que n’és objecte.

Un observatori cultural és tan necessari que una diria que, sense l’observació que normalment fa una entitat així, no hi ha lloc per a la imprescindible planificació de les polítiques culturals públiques, però tampoc hi ha guia per a les iniciatives privades. Potser perquè no en tenim, d’observatori cultural, o perquè el que ara hem vist que tenim penjat a una web és un no-res i el que preveia crear el Govern en el marc del Pla de cultura és una entelèquia, aquí la planificació no passa de ser allò que molts demanam fa anys però que gairebé no hem conegut.

Des d’aquestes línies, una voldria demanar al Consell que faci desaparèixer l’Observatori Cultural de Mallorca, que ho faci aviat i per responsabilitat. Faran un favor a tota la gent a la qual ara no fan més que confondre, i la institució també es farà un favor a si mateixa perquè netejarà la imatge que dona. La seva sola existència en la letargia més absoluta, sense acció, sense contingut, sense estructura, sense equip i sense metodologia, crema la possibilitat de tenir un instrument que desenvolupi les funcions que li corresponen. Un cop despenjat, si un dia hi ha voluntat de tirar-lo endavant, aquí ve un altre prec: que se’l prenguin seriosament.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF