OPINIÓ

Allò que el vent no s’endurà

GUILLEM FRONTERA
GUILLEM FRONTERA

Si els fets d’aquestes setmanes crearan més independentistes o, al contrari, en disminuiran el nombre és una qüestió que fa part de la guerra contra el Procés i que, per tant, no passa de ser una arma més en mans de tothom que la vulgui emprar. Crec que no ho podem predir. L’independentisme es desperta o es condorm per motius no sempre aprehensibles amb un cert rigor: situació que fa les delícies dels demoscòpics mercenaris, tothora disposats a fer de contrafort de línies editorials amb esquerdes. En tot cas, l’independentisme, aquests mesos, pot estar sotmès a canvis, en un sentit o un altre, que no necessàriament hauran de perdurar en el temps.

No obstant això, és possible que es produeixi un altre fenomen: que l’actual població independentista, o el que en resti en el seu cas, s’afirmi en les seves conviccions. Els independentistes, passat festes, seran més o no seran tants, però ho seran molt més; i aquesta evolució és el que ignora clamorosament el govern de Rajoy, amb el suport tan fer del PSOE/PSC, amb unes polítiques a curt termini –en clau electoral, bàsicament– aplicades amb incontinència i desmesura –i, sobretot, amb mala llet. 

És un mal negoci per a tothom, també per als inquisidors: parlaran, per poc que els demoscòpics els ho insinuïn, d’independentisme residual, però allò que el vent no s’emportarà serà la llavor. Hi ha llavors que es torben a germinar i que no és que s’hagin abolit, sinó que estan a l’aguait de condicions més favorables. Les operacions actuals d’oclusió autonòmica s’han executat sense tenir en compte que, com canta Raimon, quan sembla que s’acaba torna a començar. Rajoy i els seus conjurats, amb aquesta estratègia d’ofegament, s’alineen amb la doctrina Espartero: cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys per mantenir-la a ratlla. Hi ha moltes classes de bombes, això ja ho sabíem, però cap que ho pugui destruir tot.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF