Literatura
Misc10/12/2022

"La història del català és èpica en molts sentits"

Mara Faye Lethem, traductora a l'anglès d'Irene Solà, Jaume Cabré i Alicia Kopf rep el premi Joan B. Cendrós d'Òmnium Cultural

BarcelonaVa ser a principis de la dècada dels 90, i mentre estudiava castellà a Madrid, que Mara Faye Lethem va tenir el seu primer contacte amb la cultura catalana. "Algú em va dir que si mai anava a Barcelona i prenia mal, si no sabia com demanar ajuda en català ningú em faria cas. Aquest comentari fora de lloc va encuriosir-me –recorda molts anys després, coincidint amb l'anunci del premi Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, que rebrà dimarts vinent durant la Nit de Santa Llúcia, per la contribució que ha fet divulgant la cultura catalana en anglès–". Entre els autors que ha traduït hi ha Jaume Cabré (Jo confesso, 2014), Marta Orriols (Aprendre a parlar amb les plantes, 2020), Alicia Kopf (Germà de gel, 2018), Marc Pastor (La mala dona, 2014) i Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2022).

"Vaig començar a traduir una mica per atzar, degut als llocs on m'havia portat la vida i als contactes que tenia", continua. El 2002, després d'estudiar un màster en belles arts a Nova Jersey, Mara Faye Lethem va passar una setmana a Barcelona. "Acompanyava el meu germà [Jonathan Lethem] a un congrés de noves veus nord-americanes organitzat per l'editor Claudio López Lamadrid –explica–. Hi havia, entre d'altres, Michael Chabon, David Sedaris i Chuck Palahniuk". Va ser allà on va conèixer el traductor d'alguns d'aquests autors, Javier Calvo, que al cap de poc es va convertir en la seva parella.

Cargando
No hay anuncios

Un any després, instal·lada a Barcelona, va començar a estudiar català al Consorci de Normalització Lingüística. "Encara que amb l'anglès o el castellà pots viure perfectament a la ciutat, volia deixar de sentir-me tan fora de lloc –assegura–. Molts dels meus primers companys al Consorci eren joves llatinoamericans. Al cap d'uns anys hi havia joves que es volien fer mestres i molts jubilats catalans que volien aprendre a escriure en català perquè mai no l'havien pogut estudiar degut a la prohibició durant el franquisme. Això em va commoure. La història del català és èpica en molts sentits".

Les traduccions a l'anglès creixen

Mentre traduïa a l'anglès autors en llengua castellana com Juan Marsé i Patricio Pron, Lethem anava descobrint la literatura catalana. "Hi ha una gran varietat d'estils i una abundància sorprenent d'obres", diu. Durant un temps va traduir "molts catàlegs i mostres d'alguns capítols de llibres". El 2007 va rebre el seu primer encàrrec editorial, Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol, per a Canongate. La traducció va aparèixer un any després. Des de llavors, Mara Faye Lethem ha traduït una vintena d'autors més per a editorials com Arcadia, Two Lines Press, Bellevue, Pushkin Press, Doubleday i Graywolf.

Cargando
No hay anuncios

Autora de la novel·la A person's a person, no matter how small, Mara Faye Lethem treballa actualment en la traducció dels contes complets de Pere Calders. "Encara que m'he especialitzat en autors contemporanis, Calders m'interessa molt, forma part d'aquests clàssics del segle XX que cal poder llegir en anglès –diu–. He estat treballant amb la família, que m'han deixat consultar documents privats de l'autor. Fins i tot he anat a l'arxiu d'Alcalá de Henares per consultar els expedients de censura de les seves obres". Lethem intenta evitar seguir "els calendaris sovint massa estrictes de les editorials". Procura estar en contacte amb els autors que tradueix, abans de posar-s'hi llegeix tant com pot sobre ells i, durant el procés, els pregunta dubtes que li van sorgint.

"Encara que el mercat editorial anglès continua sent d'exportació, les traduccions han anat creixent –explica–. Fa una dècada representaven el 3% de les novetats. Ara són el 6%. Queda molt de camí per recórrer, però ara hi ha força editorials independents que publiquen només traduccions, i la feina de traduir és una mica més visible gràcies a alguns premis que s'han impulsat". Lethem també destaca la feina essencial de l'Institut Ramon Llull. "Sense els seus ajuts a la traducció, moltes editorials no farien el pas d'apostar per determinats llibres", assegura.