Eduardo Losilla: “Tanta dispersió d’horaris ha trencat el ritual del quinielista”

BarcelonaLa Quiniela, el joc d’atzar gestionat per Loterías y Apuestas del Estado, celebra 70 anys. Són moltes les generacions que s’han criat entre els signes 1, X o 2, i molts, també, els que n’han fet negoci.

El seu pare era conegut com el rei de les quinieles i va ser pioner en l’ús de les combinades.

Dins de la història de La Quiniela s’han viscut moltes èpoques i va existir-ne una en què era habitual crear una penya per jugar amb més lògica. Fa gairebé 50 anys ell ja es dedicava a fer grups i va arribar a treure pàgines sobre quinieles al Dicen, el diari esportiu de l’època.

Acabar-hi vinculat era el pas natural.

Sí, jo quan tenia 13 o 14 anys vaig acabar l’EGB i vaig començar a treballar amb el meu pare. Va coincidir que la informàtica començava a estar de moda, i ja a l’any 82 el meu pare va començar a desenvolupar combinacions per ordinador. Eren ordinadors gegants, llavors, i gairebé ningú en tenia! No hi havia programadors que entenguessin La Quiniela i la combinatòria, ho vaig acabar fent jo d’una manera autodidacta.

I això ens porta a l’actualitat, amb el Quinielista i Megaquin1x2: la informàtica i la matemàtica aplicada al joc.

Inicialment eren combinacions pròpies i després ja es va passar a fer combinacions per a clients. Quan ja vam dissenyar el programari, i la presència d’un ordinador es va democratitzar, ja no calia que vinguessin al despatx perquè podien fer-les tranquil·lament a casa.

De fet és la gràcia de La Quiniela, no?

Exacte, tothom pot fer una quiniela perquè tothom sap de futbol. Tothom seria entrenador del Barça!

Però ben pocs encerten!

Et pots jugar tots els partits al triple i segur que encertes, però això és molt car. La lògica diu que no surten quinieles de més de cinc o sis dosos, o quinieles en què perdi el Barça, el Madrid i l’Atlètic. Però cap programa et fa la quiniela, la combinació que vols la tens tu al cap. I aquí hi ha de tot, hi ha gent que fa quinieles valorant molt les ratxes dels equips, qui és l’àrbitre o quin és el balanç històric d’aquell enfrontament. Hi ha un munt de variables per fer un pronòstic.

Posar-les en comú amb els amics o la família era el ganxo de La Quiniela. El negoci ha canviat molt amb les apostes per internet o la varietat d’horaris?

Fa 30 anys a Espanya només es podia jugar a La Quiniela, la Lotería Nacional i la ONCE, no hi havia ni casinos ni màquines escurabutxaques als bars. Això ha evolucionat molt, amb les apostes per internet, i La Quiniela ha perdut impacte. El 90% de les quinieles encara es fan en paper però la recaptació ha baixat molt. De 13 o 14 milions, ara estem en 8. La crisi, les cases d’apostes o la superioritat d’alguns equips hi han afectat.

Per a vostè La Quiniela és un joc social o és, sobretot, un joc?

Qui no ha sentit a parlar d’algun grup que fa quinieles, a la feina o al bar on va a esmorzar? La Quiniela ha tingut molt de tradició, com la loteria de Nadal, persò avui, com a joc, la gent prefereix un altre estil d’aposta, no obligatòriament a 15 partits, sinó a un o dos, i pronosticant gols. Això és molt llaminer, és més senzill. Però al final, si vols un premi milionari, aquestes apostes no te’l donaran i La Quiniela té un punt social i una expectativa de premi més alta.

I sembla que sigui menys atzar...

Tu pots anar a tirar la Primitiva i pots demanar una automàtica, però La Quiniela és una forma de vida. Dilluns t’estàs penedint dels resultats que podries haver posat però no vas posar. Dimarts o dimecres vas a comprovar la butlleta, dijous i divendres estàs mirant les classificacions, els diaris, fent la prèvia dels partits, i dissabte és el dia que la fas i la valides. I diumenge és quan fas el seguiment dels partits, i vas posant creuetes i mirant els resultats.

Això era vàlid quan el futbol era en diumenge! Però ara que en tenim cada dia, on queda la rutina de qui fa quinieles?

Tanta dispersió d’horaris ha trencat el ritual del quinielista. Sobretot perquè dissabte a les 18h o a les 20h tu ja pots tenir la quiniela trencada perquè has fallat tres o quatre resultats.

Quin mecanisme d’alerta teniu per detectar casos d’addicció?

És molt difícil que l’addicció a La Quiniela arribi a punts de malaltia, perquè entre que jugues una quiniela i tornes a jugar-ne una altra ha passat una setmana. Els jocs que tenen més addicció són els que et permeten anar fent apostes sense parar, els que t’escalfen. He perdut, intento recuperar, quan recupero torno a jugar... Per això les webs d’apostes posen límits per controlar els usuaris potencialment addictes.

Els joves faran revifar La Quiniela?

Ara no n’hi ha tants que hi juguin, el relleu familiar s’ha perdut, però a mesura que madurin i deixin de conformar-se amb els 30 euros d’una aposta i vulguin aspirar a un premi més sucós, per pagar la hipoteca o l’escola dels fills, potser passaran a La Quiniela. Farà 70 anys més.