El Consell de Menorca enfronta el català i el menorquí

MaóJoan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

Per vestir-ho, ha contractat la funcionària i exregidora del PP que feia de professora dels cursos de menorquí que Pons Torres impulsà com a director de Sa Fundació, Sili Pons Sabater, i ha deslligat la iniciativa del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Consell per evitar l’informe contrari que, segurament, hauria aturat la proposta a escala interna.

Tampoc no ha consultat l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), la institució acadèmica de referència adscrita a la seva conselleria i, com que no ha trobat cap filòleg que s’hi volgués ficar, ha encarregat l’elaboració de l’informe i de les fitxes annexes a Sili Pons, de la qual es desconeix si té estudis homologables per redactar aquests documents. Més per Menorca dubta, de fet, que en pugui acreditar la solvència tècnica i ja ha interpel·lat el govern insular al respecte.

El cas, però, és que l’exregidora ha lliurat els informes que li va encarregar la Conselleria, n’ha presentat una factura de 8.125 euros i ha aconseguit que el tècnic del servei de Patrimoni Històric de la institució hagi donat llum verda a la iniciativa. Ja només cal que també ho creguin així les comissions de Patrimoni Immaterial de Menorca i les Balears i el mateix IME perquè la proposta es pugui dur a ple i sigui aprovada amb el suport del PP i la consellera expulsada de Vox.

Unitat de la llengua

Però la desconfiança en el si de l’Institut Menorquí d’Estudis és tan grossa, que membres fundadors com el mateix economista Guillem López Casasnovas han empès el president del Consell Científic, el jurista Josep Maria Quintana, a sortir públicament a posar en solfa la proposta del conseller.

Quintana ha escrit una carta pública en què ha advertit al Consell que només entrarà a valorar la iniciativa si no perjudica la unitat de la llengua. “Protegir el menorquí, sí; convertir-ne la protecció en una eina per separar-lo del català, no”, conclou. A parer seu, “aquesta és la línia que mai no hem de passar". "No s’ha de caure en la falsa disjuntiva d’haver d’escollir entre defensar el menorquí o el català. L’ordenament jurídic ens obliga, precisament, a fer compatibles les dues coses. Podem conservar paraules i expressions menorquines que corren el risc de desaparèixer, però no construir una individualitat lingüística menorquina separada del conjunt de la llengua catalana”.

Josep Maria Quintana vol conèixer primer l’abast de l’expedient per determinar “si ens trobam davant d’una legítima actuació de conservació del patrimoni lingüístic de Menorca o d’una iniciativa que, sota la voluntat de protegir-lo, pot acabar qüestionant la unitat de la llengua de la qual forma part”.

Pèrdua de la modalitat insular

El precedent del nou reglament d’usos lingüístics del Consell que el mateix Pons Torres impulsà l’any passat per introduir el castellà a la institució i prioritzar el menorquí no convida a l’optimisme. Ja llavors Quintana va haver d’enviar una carta de queixa al president del Consell, Adolfo Vilafranca, que sembla no haver tingut efecte. El govern insular no ha tirat endavant amb el reglament, bloquejat per les 158 al·legacions presentades en contra per la UIB, entitats, partits polítics, ajuntaments, sindicats i particulars, però tampoc no ha canviat el seu parer sobre la llengua.

Ho deixa clar el doble informe que Sili Pons ha fet sobre el menorquí i l’article salat, que apunta l’estàndard i l'“homogeneïtzació” creixent del català com un dels responsables de la pèrdua progressiva de la modalitat insular. “Afavoreix la minorització de les formes dialectals pròpies i la progressiva pèrdua del lèxic tradicional. Cada vegada es tendeix a parlar un català més uniforme, les formes del menorquí s’empren menys i es van perdent paraules”, comenta. El menorquí “té poca presència a internet i a les xarxes socials, i està infrapresent al material didàctic de les escoles”.

Més per Menorca, però, discrepa i, a través del seu coordinador, Esteve Barceló, deixa clar que “el menorquí no està en perill pel català estàndard sinó per altres llengües que s’imposen al nostre territori”. Barceló qüestiona també que es vulgui protegir l’article salat “quan no és exclusiu del menorquí” i denuncia els intents del govern insular i del seu conseller de “dividir la llengua”.

El darrer exemple és el nou reglament de carrera professional que s’ha negociat amb els sindicats i que suposarà un desemborsament anual de 3,7 milions d’euros per compensar els més de 600 funcionaris del Consell amb un complement màxim de 12.000 euros per cap que fins ara no tenien reconegut. L’acord laboral ha estat aprovat sense vots en contra, però Més hi ha una altra una esquerda lingüística a la lletra petita.

Moratòria indefinida

Una disposició transitòria eximeix el personal públic de la institució d’haver d’acreditar el nivell de català mentre no s’aprovi la Relació de Llocs de Feina (RLT) que encara no s’ha començat ni tan sols a negociar. Els menorquinistes i altres entitats com Plataforma per la Llengua i Fem-ho en Català hi veuen una moratòria indefinida que també ha motivat el rebuig de la UIB. Un dictamen de la comissió tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB conclou que “la carrera professional no pot finançar ni premiar la manca de capacitació d’empleats públics que no puguin donar compliment al dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial i pròpia de les Balears”.

L’informe, que signa la presidenta Maria Isabel Ripoll, considera que la disposició “vulnera el marc estatutari, la Llei de normalització lingüística, la jurisprudència consolidada del TSJIB i els tractats internacionals”. Motius més que suficients per eliminar la moratòria i l’exempció permanent que es pretén per al personal que ingressà a l’administració insular abans que s’exigís el requisit del català. “Les circumstàncies personals o d’origen d’un treballador no justifiquen una dispensa indefinida del requisit lingüístic”, remarca i només admet que, com a molt, se’ls doni un any per treure’s el títol. “Passat aquest termini, l’exigència ja ha de ser immediata i indispensable”, destaca.

Eliminació dels dominis '.cat'

És clar que, a més, el conseller de Cultura ha fet eliminar tots els dominis .cat de les pàgines web de la institució amb l’argument que suposaven “duplicar costos”, quan el preu de manteniment anual de cadascun no passa de 24 euros. De fet, és el que paga Fem-ho en Català, que n’ha aconseguit rescatar 14. L’IME arribà tard i el portal ime.cat s’ha convertit ara en una pàgina de futbol. Només l’Observatori Socioambiental ha aconseguit mantenir, fins ara, el seu .cat.

El PSOE veu clara la solució. Demana al Consell que es deixi guiar pel consens i els criteris científics i no empri més la llengua com “una arma de confrontació política”. Diu que el que més es necessita no és protegir el menorquí, sinó “fer front a la creixent reducció de l’ús social del català, i del que es parla a Menorca”. Això sí que, entén, mereix l’estaló institucional.