Tai Fati: "Vaig entrar al càsting i vaig preguntar: «Quina negra vols? Te les puc fer totes»"

BarcelonaQuan tenia 13 anys, Tai Fati (Barcelona, 1998) va acabar una classe de teatre trista i desconcertada. Es va acostar a la professora i li va dir: "Em vull dedicar a això, però crec que ho tindré molt difícil. Soc negra i estic grassa, ho tinc tot en contra". Ella era l'única alumna amb arrels afrodescendents a la classe i se sentia completament sola. La mestra li va respondre: "Tens raó, segurament et costarà molt més que a la resta. Però quan hi hagi un paper per al teu perfil, seràs la més ben preparada". Fati no es va rendir, i durant els anys següents va continuar estudiant interpretació mentre feia malabarismes per pagar-se els estudis. L'estiu de l'any passat, aquell paper que la professora havia pronosticat va arribar. "Era a Mallorca fent Altres formes quan em van trucar per al càsting. No podia dir que no", explica l'actriu. Atresmedia va fitxar-la per a Zorras, l'adaptació audiovisual de la novel·la de Noemí Casquet que s'acaba d'estrenar a la plataforma. A la ficció Fati interpreta la Diana, el seu primer paper protagonista a la televisió.

Zorras explica la història de tres amigues –l'Alícia (Andrea Ros), l'Emily (Mirela Balić) i la Diana– que viuen juntes una revolució sexual, enfrontant-se a les pròpies pors i descobrint la seva identitat. El personatge de Fati té una situació molt allunyada de la realitat de l'actriu. "És la que està més ben col·locada socialment i econòmicament. Això, com a dona negra, ja crea un referent perquè no estem gens acostumats a veure-ho a la ficció catalana o espanyola", diu Fati. Ella ha crescut mancada d'aquests personatges i ara els valora molt. "Soc nascuda aquí, el meu imaginari és el mateix que el teu. Quan em van donar el paper de Julieta el 2020 a Romeu i Julieta, amb Parking Shakespeare, vaig haver de fer un procés de desconstrucció. A la Julieta me la imaginava igual que, segurament, se la imagina gran part de la societat catalana", explica Fati.

La seva història en el món de la interpretació és un relat de convenciment i persistència. Filla del barri de la Verneda de Barcelona, Fati ha crescut molt unida a la seva mare, que li va transmetre la passió pel cinema. "La meva família no ve del teatre, però des de sempre m'han donat suport", explica. Des de petita ha fet interpretació, primer a l'escola i després a Eòlia, on va cursar el batxillerat escènic, i al centre Nancy Tuñón. Tot i que volia estudiar a l'Institut del Teatre (IT), va haver de buscar una alternativa perquè necessitava treballar i els horaris de l'IT no l'hi permetien. "M'havia de pagar els estudis i havia d'ajudar la meva mare", explica. El primer any de carrera va començar de dependenta en una sabateria i, en paral·lel, li va sortir un paper a El miracle d'Anna Sullivan, al Teatre del Raval. "Era una obra d'època on jo, òbviament, feia de serventa. Era la meva primera feina com a actriu, em va fer molt feliç", recorda.

Sortir del personatge de la criada

Més tard Fati va saltar als teatres privats per treballar d'acomodadora, de secretària i de recepcionista. Allà la va anar a buscar el director Ivan Morales per a Heroïnes o res, un espectacle sobre joves enrabiats que va estrenar-se el 2021 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Morales la va convocar per a una prova amb molt poc temps de marge, i ella hi va anar sense haver-se preparat gaire. "Vaig entrar al càsting i li vaig preguntar [a Morales]: «Quina negra vols? Te les puc fer totes: l'esclava, la puta...». Hi vaig posar morro i em va agafar", subratlla. Aquella experiència, de la qual guarda un bon record, la va confrontar amb el seu físic a l'hora d'aconseguir feina. "Als càstings sempre pensava: «En quin personatge quadraré jo, si no hi ha cap criada...?»", explica.

El camí que ha anat traçant al món del teatre i de l'audiovisual l'ha empès a reflexionar sobre el fet de ser negra. "¿La gent blanca penseu sovint que sou blancs? Perquè jo durant el dia penso que soc negra, que em miren perquè soc negra, que em convoquen a un càsting perquè el director vol cobrir la quota, etcètera", diu l'actriu. Poc després de Zorras, Netflix la va fitxar perquè interpretés la Domi a Un cuento perfecto. La sèrie està protagonitzada per Anna Castillo i Álvaro Mel, i s'acaba d'estrenar. Fati hi encarna la Domi, la millor amiga del personatge principal i mare d'un nadó. "En aquella ocasió es va decidir que la família seria racialitzada, que el meu marit és negre i jo soc mestissa, i no se li va donar més bombo", explica l'actriu.

A poc a poc, ha anat participant en projectes en què el color de la pell no és rellevant a l'hora de fer el càsting. L'últim és l'espectacle La nostra ciutat, de Thornton Wilder, que dirigeix Ferran Utzet i que es representarà al Teatre Lliure a partir de l'octubre. Fati hi interpreta la Rebecca Gibbs: Rosa Boladeras és la seva mare, Xavier Ripoll el seu pare i Guillem Balart el seu germà (tots blancs). "Es dona per fet que som família i punt. No calen explicacions", diu l'actriu, que està en un moment professional esplendorós: "Ara tinc la sort de poder treballar amb gent molt potent, tant en el teatre com en l'audiovisual. El que he de fer és aprendre de tots ells al màxim i a veure com va tot plegat".