Periodisme
Mèdia 04/09/2023

Qui hi ha darrere la falsa notícia sobre la mort de Tomeu Penya?

Un compte fals del segell Produccions Blau ha anunciat aquest matí la suposada defunció del cantautor mallorquí

3 min
El músic Tomeu Penya.

BarcelonaDilluns a primera hora: comença a circular per les xarxes socials una publicació que assegura que el cantant mallorquí Tomeu Penya ha mort. L'anunci es fa des del suposat compte de Produccions Blau, segell discogràfic encarregat dels àlbums del mallorquí. Després d'uns moments d'incertesa i que algun digital hagi donat per bona la informació, el mateix Penya desmenteix la seva mort. Ho fa a través del seu perfil a X –abans Twitter– i de diferents entrevistes a mitjans com RAC1 i el Tot es mou de TV3. "Estic prenent un cafè amb llet i una ensaïmada", ha explicat Penya a Jordi Basté.

A més del mateix interessat, Produccions Blau ha denunciat des del seu compte real que l'anunci de la mort del cantant era una fake news. Els responsables de la discogràfica s'han mostrat indignats pel fet. "El comunicat sobre Tomeu Penya està fet des d’un compte fals que no té res a veure amb nosaltres. Tomeu Penya es troba en perfecte estat de salut. Condemnem aquesta broma de mal gust i posarem en marxa les mesures pertinents", han assenyalat.

Poques hores després del fals anunci de la mort de Tomeu Penya, el compte fake de Produccions Blau (@BlauMallorca, ja desaparegut) ha revelat la identitat del seu responsable amb el següent missatge: "Compte fals creat pel periodista italià Tommasso Debenedetti". Després de descobrir la seva identitat, Debenedetti ha entrat a El matí de Catalunya Ràdio, que avui ha començat la seva nova etapa amb Ricard Ustrell, i ha justificat la seva broma. "Ho he fet per denunciar la situació del periodisme, que amb l'aparició de les xarxes socials i les presses per donar les notícies, pot caure en grans errors", ha explicat.

Mentider reincident

No és la primera vegada que el periodista italià mata falsament algun personatge famós. De fet, a Debenedetti se li ha posat el sobrenom del "rei de les fake news" a Twitter perquè és un reincident en la publicació de notícies falses sobre defuncions. En els últims anys, l'italià ha matat personalitats com l'escriptora xilena Isabel Allende (va assegurar que havia mort d'un infart), J.K. Rowling o Pedro Almodóvar, de qui va anunciar la mort des d'un compte fals de Twitter de Cristóbal Montoro, llavors ministre d'Hisenda. "Les xarxes socials són les fonts d'informació menys fiables, però els periodistes en fan cas per la necessitat de ser ràpids", ha explicat en diverses ocasions.

La relació del periodista amb la mentida ve de lluny. Va començar a principis dels 2000, quan va colar a diversos mitjans entrevistes inventades amb personatges rellevants del món de la cultura i la política. L'any 2010 assegurava a El País que la primera entrevista falsa que va publicar era una conversa inventada amb Gore Vidal, però que n'havia fabricat moltes altres, amb personatges com Noam Chomsky o Joseph Ratzinger.

La gran mentida de Debenedetti es va descobrir el 2010 gràcies a l'escriptor nord-americà Philip Roth i a una entrevista al diari italià La Reppublica. La periodista Paula Zanuttini li va preguntar a l'autor d'El trastorn de Portnoy per què havia deixat de creure en Barack Obama, tal com havia afirmat en una entrevista en un altre mitjà transalpí. Sorprès per la pregunta, Roth va voler saber d'on havia tret aquella informació. Zanuttini li va contestar que ho havia llegit en una entrevista que li havia fet Tommasso Debenedetti per al diari conservador Libero pocs mesos abans. "A l'entrevista hi diu que troba Obama desagradable, vacil·lant i enfonsat en la mecànica del poder", li va explicar Zanuttini. Roth li va assegurar que allò era justament el contrari del que pensava d'Obama i que mai havia sentit parlar ni de Debenedetti ni de Libero.

Encuriosit, Roth va investigar la figura de l'autor italià i va descobrir que havia publicat moltes altres entrevistes que semblaven falses, com ara una amb John Grisham. A través dels seus respectius agents, els dos autors van poder comprovar que mai havien parlat amb Debenedetti i que, efectivament, les converses publicades eren fruit de la imaginació de l'italià. El periodista va defensar les seves accions assegurant que buscava denunciar la precarietat dels mitjans, que compraven les entrevistes a preu de saldo (deia que mai li havien pagat més de 40 euros). Lluny d'avergonyir-se'n, en l'entrevista amb El País del 2010 va dir que li agradava ser "el campió italià de la mentida".

stats