'Enemiga del poble': quan una periodista gosa qüestionar una estrella del futbol

El diari britànic The Guardian publicava el 2016 els resultats de l'anàlisi que havia dut a terme dels 70 milions de comentaris publicats pels lectors a la seva versió digital d'ençà de l'any 2006, quan van obrir el seu espai web a les interaccions escrites. La primera conclusió clara i preocupant era que dels deu periodistes que patien més missatges d'odi, vuit eren dones. Els altres dos, homes de minories culturals. Tot plegat en un diari amb una redacció on els homes blancs són majoria. Malgrat que les dones rebien en general molt més assetjament que els homes fos quin fos el tema que abordessin, la violència verbal contra les periodistes s'exacerbava en les seccions considerades de domini masculí, com la d'esports.

La Katia (Kreeta Salminen), la protagonista d'Enemiga del poble, és víctima just d'aquest tipus d'odi a l'inici d'aquesta sèrie finlandesa rodada en part a Catalunya. Es desperta un matí i el telèfon no para de rebre notificacions amb missatges hostils. Periodista en un mitjà finlandès, ha publicat un article d'opinió on qüestiona la figura de Tomi Salmela i les seves promeses d'invertir en un estadi que no tira endavant. Salmela és una mena de Jari Litmanen, una estrella nacional del futbol mig establerta a Sitges després de jugar sense deixar gaire empremta en equips com el Barça. Però a Finlàndia "és Déu", i fins i tot el company a la redacció de la Katia, el Sami (Johannes Holopainen), un fanàtic dels esports, sembla considerar que la noia es mereix l'allau d'agressivitat per ficar-se on no li tocava. Quan Salmela apareix mort a la piscina de la seva residència catalana, molts lectors acusen la periodista d'haver incitat el jugador al suïcidi. Però la sèrie ja ens ha mostrat que som davant d'un crim amb ramificacions en el món de les estafes amb criptomonedes i la corrupció política. I que l'article de la Katia, tot i posar el focus de manera desmesurada en el futbolista, anava per bon camí.

Estatus intocable de les estrelles d'esport

Enemiga del poble reivindica a través de la seva protagonista una forma de fer periodisme cada cop més amenaçada per diferents factors. La sèrie mostra com les "històries d'interès humà" estan prenent el lloc al periodisme d'investigació i anàlisi, i com resulta de difícil poder desvelar el rerefons de negocis opacs com el de les criptomonedes davant dels interessos creats, les notícies falses i els discursos pseudoliberals sobre el triomf econòmic individual que els envolten. També posa en evidència l'estatus intocable de les estrelles de l'esport i les dificultats per qüestionar els seus negocis, encara més si ets una dona agnòstica respecte a la religió del futbol. La sèrie acaba absolent aquest Litmanen de ficció que, com tants expats, viu a Catalunya totalment aïllat de la realitat del país (per això tampoc apareixen localitzacions nostrades gaire significatives). Però el seu personatge almenys permet l'aparició puntual al llarg dels vuit episodis de dos intèrprets catalans, Aina Clotet com a la vídua del futbolista, i Raül Tortosa com el cap dels Mossos (la "policia espanyola", diuen els finlandesos) que s'encarrega de la investigació de l'assassinat.

La sèrie acaba personalitzant massa, tant en la Katia com en els seus enemics, les resistències i els problemes del periodisme. Ella s'erigeix en l'heroïna de la veritat malgrat l'odi del poble, a la manera de l'obra d'Ibsen a què fa referència el títol. Però es copsa bé l'estat general de la professió. I al final queda clar que per a una periodista el triomf no està tant en el fet que et premiïn per un reportatge com en poder seguir fent la feina que toca cada dia.