'Bronca', la sèrie de Netflix que obsessiona els nord-americans

El beef, la bronca del títol original, que comparteixen en Danny (Steven Yeun) i l'Amy (Ali Wong) és molt quotidià. Ell acaba de tenir una experiència frustrant al supermercat quan volia tornar unes graelles. Ella, com descobrirem aviat, està a punt de vendre amb certa recança el seu negoci a una milionària blanca, la Jordan (Maria Bello). Coincideixen en un aparcament on els respectius vehicles estan a punt de xocar. El que hauria d'haver quedat en un malentès sense importància, s'escalfa amb les amargors que arrosseguen els dos personatges. És el seu dia de fúria. I comencen a perseguir-se pels carrers de Los Angeles. Una foto a les matrícules respectives els permetrà seguir amb l'assetjament per les xarxes i de forma presencial. Localitzen les respectives residències, qui és la seva família, de què treballen... En Danny i l'Ali estan disposats a fer-se la vida impossible l'un a l'altre en aquesta creació de deu episodis de Lee Sung Jin.

Bronca ha aterrat a Netflix, on figura al Top 10 de les sèries més vistes, envoltada pels elogis de la crítica nord-americana, que l'ha exaltat amb entusiasme com una d'aquelles ficcions sorprenents i sòlides com ja no es troben en aquesta plataforma. Bronca és una producció d'A24, l'estudi independent de moda que va triomfar als Oscars amb Tot a la vegada a tot arreu. A la manera del film de Dan Kwan i Daniel Scheinert, aquí també s'explora l'experiència de ser nord-americà d'ascendència asiàtica, en aquest cas dins de la diversitat d'orígens i classes que encarnen els protagonistes. En Danny malda per sobreviure amb la seva empresa de reparacions des que es va enfonsar el negoci familiar dels pares; mentre que el seu germà, en Paul (Young Mazino), especula amb criptomonedes entre videojoc i videojoc. L'Amy, de mare vietnamita i pare xinès, amaga una profunda frustració rere l'aparença de vida perfecta que manté amb la seva família. El seu marit, en George (Joseph Lee), fill d'un famós artista japonès ja traspassat, intenta seguir les passes del pare mentre té cura de la nena de tots dos.

Fer esclatar aquesta còlera latent

L'odi és l'insòlit carburant que fa avançar dos protagonistes al caire del col·lapse emocional. Mentre en Danny i l'Amy busquen una nova manera recaragolada de fer-se mal, la sèrie va aprofundint en aspectes com el paper de les esglésies evangèliques en les comunitats d'origen coreà, l'obsessió dels rics per les teràpies o la figura universal de la mare/sogra manifassera. La dinàmica de la ràbia a Bronca també respon a una lluita de classes habitual en el cinema coreà recent, des de la magistral Burning, de Lee Chang-dong, on ja havíem pogut gaudir del talent de Steven Yeun, fins a Paràsits. Com el cinema de Bong Joon-ho, la sèrie també demostra una gran capacitat per moure's per gèneres diversos. En el penúltim episodi és capaç de transitar per la comèdia criminal (llàstima que no exploti més aquest vessant), la venjança gore (aquí no hi ha compassió per als milionaris) i el thriller d'atracaments imperfectes. Per desembocar en l'últim episodi en una peça al·lucinatòria amb certa influència de David Lynch, que, tanmateix, cau en la contradicció de convertir el deliri en una manifestació en excés explicativa de tot allò que ja havíem anat descobrint sobre la naturalesa dels protagonistes i el seu inevitable vincle.

Potser no mereix les alabances superlatives que li han dedicat als Estats Units. Però Bronca sap fer esclatar aquesta còlera latent que batega en la societat contemporània i compleix com a comèdia negra plena d'estímuls sobre el poderós vincle que genera un odi mutu.