Medi Ambient
Internacional 17/03/2023

El vent s'emporta els rens dels últims indígenes europeus

La instal·lació d’un polèmic parc eòlic a Noruega amenaça el futur dels samis, que es mobilitzen

Elisenda Forés Català
4 min
wirestory 25fed73e79b5ce9aff8eef9d53af7dc8 12x5 992

BarcelonaDurant més d’una setmana, centenars de joves de l’última tribu indígena d’Europa, els samis, es van plantar davant del ministeri d’Energia i Petroli a Oslo per mostrar el seu enuig. Protestaven contra la instal·lació de 151 turbines eòliques a la regió de Fosen, una península del centre de Noruega. L’acció es veia recolzada per la sentència del Tribunal Suprem noruec de l’octubre del 2021, en què es dictaminava com a il·legal la construcció del parc eòlic més gran del país perquè atemptava contra els drets humans del poble indígena. La zona on s’han instal·lat les turbines ha estat utilitzada des de fa centenars d’anys per la pastura de rens, una activitat essencial en la cultura sami i els únics amb potestat de dur-la a terme en tot el territori europeu.

Que el govern hagi obviat els indígenes i la sentència del Suprem sorprèn si es té en compte que Noruega, històricament, s’ha abanderat arreu del món com a defensora d’identitats culturals minoritàries. Però quan les necessitats dels samis xoquen amb els interessos estatals –defensen des del col·lectiu–, aquests interessos passen per sobre de les qüestions sobre els drets de la minoria. Lluny de viure el somni de la societat del benestar dels països nòrdics, la cultura sami ha patit durant segles una persecució cultural, social, lingüística i ara també territorial per part del govern noruec.

“Els pastors de rens no poden anar a cap altre lloc, haurien de trobar una altra feina, i això suposaria abandonar la seva cultura”, diu a l'ARA l'exlíder de l'Associació Noruega Sami, Runar Myrnes Balto. Aquesta societat indígena mil·lenària habita al nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a la península de Kola, a Rússia. Les difícils condicions de vida en aquest territori, al qual ells anomenen el Sápmi, ha facilitat la conservació de molts dels seus trets culturals, com són la llengua sami i la pastura dels rens. 

Res s'entendria sense tenir en compte que el govern noruec té com a objectiu reduir les emissions de CO₂ en un 55% el 2030 –respecte als nivells del 1990– i assolir la neutralitat de carboni el 2050. Aquests objectius serien fàcilment assumibles tenint en compte que gairebé tota l’electricitat que consumeix el país és produïda per energies renovables com la hidràulica i l’eòlica. Però Noruega no vol perdre un negoci clau per a la seva economia: el país europeu és el segon exportador de gas natural del món i un dels principals exportadors de petroli –un sector responsable d’emetre més del 50% de les emissions nacionals–. Per aquest motiu, es veu obligat a buscar altres fonts de recaptació que substitueixin el negoci dels hidrocarburs, la font més gran d’ingressos de Noruega. És aquí on l’energia eòlica juga un paper clau; un dels objectius de les turbines és generar un augment d’excedent d’hidroelectricitat per exportar.

Els joves activistes climàtics, claus en les protestes

Malgrat l'activisme dels samis i la sentència del Tribunal Suprem, diferents entitats ecologistes es van posicionar a favor de la construcció del parc eòlic, obviant que l’incentiu de la construcció era continuar enfortint les exportacions del sector energètic i deixar de banda les repercussions humanes i culturals del seu territori. A hores d’ara sembla que aquesta situació ha estat superada per un acte efectiu: la presència de l'activista sueca Greta Thunberg a les manifestacions contra el parc la setmana passada.

Balto assegura que aquest fet va “facilitar la internacionalització del moviment, i també va ser un argument molt sòlid perquè els ecologistes deixessin de defensar els molins per la crisi climàtica”. El polític sami recalca que els indígenes estan totalment implicats en la lluita contra la crisi climàtica i que “és una sinergia innegable i existencialista”, ja que la majoria de samis són activistes climàtics pel fet que també són els que més reben els impactes d’aquesta crisi.

Però no ha estat únicament la conjuntura entre la cultura sami i els valors ambientals el que ha portat a poder mobilitzar grans masses, sinó que en gran manera també ha estat pel paper clau dels joves activistes a les xarxes socials. Totes les protestes han estat àmpliament publicades i compartides a les xarxes socials, especialment a Instagram. 

Ella Marie Hætta Isaksen a les portes del govern juntament amb altres activistes.

El govern, acorralat

Després de nou dies de protestes a la capital noruega, el primer ministre, Jonas Gahr Store, va reconèixer públicament la “violació de drets humans” als samis. Aquesta declaració inaudita en la història del país és vista com un punt clau per guanyar el pols al ministeri i a les empreses energètiques. Segons Balto, les manifestacions han estat essencials per forçar les converses i “ara el govern està forçat a prendre mesures”. 

Tot i l’evident expectació, les negociacions no seran fàcils, entre dues parts en desigualtat de condicions i amb els interessos econòmics d’empreses en joc. Si més no, està previst que el primer ministre visiti el Parlament sami per començar a debatre sobre el tema, un acte que representa un reconeixement a les institucions del poble indígena.

stats