Pensions

Més d'un milió de francesos surten al carrer per protestar contra la reforma de les pensions de Macron

El govern reitera la seva intenció d'allargar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys

4 min
Vista general de la manifestació, al centre de París.

ParísMentre Emmanuel Macron era a Barcelona aquest dijous per participar en la cimera hispano-francesa, França s'ha mobilitzat massivament contra la reforma més important de l'últim quinquenni del president de la República, la de les pensions. La vaga, convocada unànimement per tots els sindicats, ha tingut un suport ampli, sobretot en sectors com els transports, l'educació i l'energia, i ha fet sortir milers de persones al carrer per reclamar al govern que retiri la reforma. El país no ha quedat completament aturat però les protestes multitudinàries, amb més d'un milió de persones mobilitzades a tot el país, són un clar missatge per a Macron. L'inquilí de l'Elisi corre el risc de veure com el malestar social creix els pròxims mesos i deriva en una crisi que recordi la dels armilles grogues del 2018.

De fet, els sindicats han advertit que la vaga d'aquest dijous és només la primera d'un seguit de protestes al carrer per forçar el govern a enterrar el projecte de llei de reforma de les pensions, que probablement s'aprovarà en el consell de ministres de la setmana que ve. El text preveu allargar l'edat de jubilació dels actuals 62 anys als 64, i també el període de cotització mínima per poder optar a la pensió màxima, que s'ampliarà fins als 43 anys. A França, els sindicats i els partits d'esquerres consideren que l'edat de jubilació és intocable i prometen lluitar perquè Macron no aprovi els canvis.

Venen setmanes difícils per al president de la República. Tot i això, sembla determinat a tirar endavant la reforma. Considera que és del tot legítima perquè era un dels eixos del seu programa electoral. "Si voleu que el pacte entre generacions sigui just, aquesta reforma s'ha de fer. I la farem amb respecte i esperit de diàleg, però també amb determinació i esperit de responsabilitat", ha assegurat des de Barcelona durant la roda de premsa posterior a la cimera amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Més d'un milió de manifestants

Moltes ciutats franceses han acollit durant tot el dia manifestacions massives. La més nombrosa ha estat la de París, amb 80.000 participants, i ha acabat amb alguns incidents. Els sindicats xifren en 2 milions els manifestants a tot França, però el ministeri de l'Interior rebaixa la xifra a 1,12 milions. "Hi ha molta gent fent vaga, molta gent al carrer, que és el que sentíem que passaria. L'objectiu és que el govern retiri les mesures injustes", ha destacat el líder de la CGT, Philippe Martínez. El govern ha mobilitzat 10.000 policies a tot el país, dels quals 3.500 a París.

A la capital francesa, la majoria de línies de metro no han funcionat o ho han fet parcialment. També s'han vist afectats la circulació de trens i el transport aeri. Tot i això, no s'han produït grans aglomeracions de viatgers a les estacions o andanes de metro perquè el govern havia fet una crida a teletreballar i a evitar els desplaçaments. L'executiu també havia demanat que no es paralitzés el país. "És un moviment que correspon a una expressió democràtica, que evidentment respectem. Esperem que aquesta expressió popular no es converteixi en un bloqueig", afirmava el portaveu governamental, Olivier Véran.

Agents de la policia en un carrer de París, aquest dijous, durant la vaga general.

Molts alumnes també s'han hagut de quedar a casa: segons els sindicats, a les escoles d'infantil i primària el seguiment de la vaga s'ha situat al voltant del 70%, mentre que als instituts ha estat del 50%. El sector elèctric també ha tingut un gran seguiment de la vaga. Els sindicats fins i tot havien amenaçat amb talls d'electricitat, però finalment només hi ha hagut una baixada de la producció elèctrica que no ha afectat les llars i dos incidents amb talls elèctrics. També hi ha un seguiment elevat a les refineries, sector que va protagonitzar una vaga històrica l'octubre de l'any passat i que va deixar sense carburant gran part de les gasolineres de França.

Greu retrocés social

El líder de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, que havia qualificat la reforma de "greu retrocés social", ha assegurat aquest dijous que el govern "ja ha perdut la primera batalla, la de convèncer" i ha demanat que escolti el carrer i faci marxa enrere amb la reforma. "Els anys de Thatcher i Blair s’han acabat. Els llestos que fan superliberalisme i que estan orgullosos d’enfrontar-se a tota la població... això s’ha acabat, les coses ja no es poden fer així", ha dit el líder de La França Insubmisa. Des de l'extrema dreta, Marine Le Pen ha recordat a Macron que la majoria de la població està en contra de la reforma. Segons les enquestes, sis de cada deu francesos no dona suport a allargar l'edat de jubilació. "Mai és tard per escoltar la voluntat dels francesos", ha destacat la líder del Reagrupament Nacional.

A França, les manifestacions més nombroses al carrer han estat per protestar contra la reforma de les pensions. La més important va ser la del 2010, quan el conservador Nicolas Sarkozy era el president de la República. En aquella ocasió, més de tres milions de persones van sortir al carrer per rebutjar una reforma que allargava l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys en diferents manifestacions. La més multitudinària va reunir 1,23 milions de persones. La històrica contestació social no va servir perquè el govern fes marxa enrere i la reforma es va aprovar. Això sí, amb algunes concessions als sindicats.

stats