Pandèmia

La UE no es posa d'acord per exigir proves covid als viatgers procedents de la Xina

Els Estats Units i Itàlia ja ho han aprovat, però els estats membres només han acordat seguir vigilant la situació

3 min
Un passatger amb un EPI en una estació de Pequín.

BarcelonaEls estats membres de la UE no han acceptat la proposta d'Itàlia d'exigir proves de covid als viatgers procedents de la Xina, i només s'han compromès a continuar vigilant l'evolució dels contagis al gegant asiàtic. Els Estats Units, Itàlia, el Japó i altres països ja han aprovat les restriccions, per por que arribin noves variants del virus que escapin a la protecció de les vacunes existents. Pequín ha posat fi a la política de covid zero, està patint una onada de desenes de milions de contagis diaris i ha anunciat que el 8 de gener deixarà d’exigir quarantenes als visitants de l’estranger, cosa que ha provocat un boom de reserves de vols per viatjar-hi.

A Brussel·les s’ha convocat una reunió urgent aquest del Comitè de Seguretat Sanitària de la UE, però no hi ha hagut acord més enllà de continuar en alerta. Itàlia havia fet sonar les alarmes en revelar 52% dels passatgers d’un vol que va arribar després del dia de Nadal a Milà procedent de la Xina han donat positiu. Aquest dimarts la primera ministra italiana, la ultraconservadora Giorgia Meloni ha dit però que no s'han trobat mutacions significatives en la meitat de les mostres que ja han pogut ser analitzades i ha recordat que l'exigència dels tests "només pot ser eficaç si es pren escala europea".

Des del punt de vista científic, no queda clar que les restriccions realment serveixin per frenar la propagació de les noves variants. "És com intentar posar portes al camp", diu Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CRESA i professor de la UAB. "La UE pot decidir demanar tests, però què passa amb la gent que faci escala des de la Xina en un tercer país? I, a més, les proves poden donar un resultat negatiu quan el viatger ja està infectat i la malaltia es troba en fase d’incubació. Les noves variants acabaran arribant, si és que no són aquí ja. Ja anem tard".

Segalés constata que a la Xina, on es va optar per la política de covid zero (frenar la propagació del virus a costa de confinaments), s’hauria hagut de vacunar tota la població, particularment la més vulnerable.  Així ha estat en països com Austràlia i Nova Zelanda, però no a la Xina. “El problema de la Xina és que s’han fet servir vacunes locals amb el virus inactivat, que s’han mostrat menys efectives, i que hi ha molta població gran que no ha rebut les tres dosis. Ara s’aixequen les restriccions, que havien causat greus tensions socials i protestes, i les autoritats han optat per reobrir en un context on el grau d’immunitat de la població és relativament baix. I per això ara tenen tants problemes”.

L'investigador Oriol Mitjà admet que "no se sap quin és el risc d'aparició d'una variant totalment nova, que sigui perillosa per nosaltres" i que "sens dubte un increment de casos a la Xina augmenta el risc". També alerta que "exigir proves de covid a passatgers de la Xina no és eficaç perquè poden viatjar a països tercers i des d'aquestes altres destinacions arribar igualment a casa nostra", però "pot estar justificat si el que es vol és fer una vigilància per a la detecció de noves variants importades".

Manca de transparència

La manca de transparència del règim xinès és una dificultat afegida: “No sabem quines variants circulen i com s’estan estenent i Pequín va dir fa unes setmanes que deixaria de seqüenciar el virus”. El ministre de Sanitat italià, Orazio Schillaci, ha dit que seqüenciaran les mostres analitzades en el vol arribat a Milà per determinar si s’estan produint noves variants.

La bona notícia és que en els països en què la gran majoria de la població està correctament vacunada, s’ha assolit una immunitat de grup important. i sorgís una nova variant que “s’escapés” a les vacunes existents, els anticossos generats per les vacunes no protegirien enfront la infecció i una eventual malaltia lleu o moderada, però la immunitat cel·lular sí que ajudaria, almenys contra els efectes més greus de la malaltia.  

Per a Segalés la conclusió és clara: “La pandèmia no s’ha acabat. A Europa hi ha menys casos greus, però no podem pensar només en nosaltres, perquè allò que avui està a la Xina demà estarà aquí. El virus continuarà evolucionant i ho farà de manera aleatòria: no necessàriament cap a variants més greus. Les polítiques no van d'acord amb el coneixement científic: el que cal és vacunar tot el món i hi ha països que encara estan molt endarrerits. Si a la Xina s’hagués vacunat la majoria de la població vulnerable mentre es mantenia la política de covid zero, ara estaríem en una altra situació. I a més ara han dit que reobriran els mercats d’animals salvatges. Sembla que no hàgim après la lliçó”. 

stats