Per què Putin vol fer de mediador en el conflicte entre Israel i Palestina?

El líder rus vol guanyar influència a la regió però el seu joc a dues bandes pot sortir-li malament

3 min
Putin, aquest dilluns, en una entrevista amb una televisió xinesa abans de viatjar a la Xina, on s'entrevistarà amb Xi Jinping el 18 d'octubre.

BarcelonaEls ulls del món s'han desviat cap al Pròxim Orient i han deixat d'enfocar a Ucraïna. Si aquesta atenció es tradueix després en fluxos d'ajuda militar i econòmica, pot anar també en detriment d'aquell país, cosa que beneficiaria indirectament Rússia. Però quins altres rèdits podria treure el president rus, Vladímir Putin, de la nova guerra oberta entre Israel i Palestina? Això és el que molts es pregunten després dels repetits oferiments del cap del Kremlin a fer de mediador en aquest conflicte. Aquest mateix divendres, Putin ha trucat per telèfon al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i al president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, després de parlar també amb els líders de l'Iran, Egipte i Síria.

Una intensa ronda de contactes on, segons fonts del Kremlin, Putin ha insistit en el seu missatge de la setmana passada, quan va advertir Israel que "qualsevol forma de violència contra la població civil és inacceptable". A la incoherència que suposa aquest discurs davant l'alt cost en vides civils que està deixant la seva invasió militar a Ucraïna, s'hi afegeix la paradoxa que ha acordat enviar ajuda humanitària a Gaza conjuntament amb dictadors com el sirià Baixar al-Assad, que fa més d'una dècada que exerceix la violència contra la seva pròpia població civil.

Però deixant de banda les incongruències, està clar que Putin intenta estendre la seva influència geopolítica al Pròxim Orient, un pati del darrere on fa temps que intenta allargar els seus tentacles. L'amenaça que el conflicte israelianopalestí desemboqui en una guerra regional és una "preocupació" que ha planat, segons el Kremlin, sobre totes les converses que ha mantingut aquest dilluns Putin. El cap del Kremlin ha aprofitat per culpar de la situació els Estats Units per la seva "política fallida al Pròxim Orient", malgrat que tant els Estats Units com Rússia defensen la solució dels dos estats. La diferència, això sí, és que tant Rússia com la Xina estan convençuts que l'arrel del conflicte és la manca total de justícia cap a la població palestina.

Pot fer de mediador, Putin?

El líder rus manté bones relacions amb Netanyahu, de qui ha aconseguit que es mantingués relativament neutral en la guerra d'Ucraïna malgrat les crítiques que va generar entre la població israeliana que Moscou titllés de "nazi" el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que és jueu. Una aliança que no s'ha trencat –tot i que ha tibat– amb l'acostament creixent de Rússia a l'Iran (arxienemic d'Israel), primer a Síria, on tots dos lluitaven en el bàndol d'Al-Assad, i després amb la guerra d'Ucraïna, que ha portat el Kremlin a comprar armes i drons al règim de Teheran.

Putin també s'ha reunit en diverses ocasions amb Abbas i fins i tot ha rebut líders de Hamàs a Moscou, inclòs el cap polític de l'organització, l'exiliat Ismail Haniyeh, que es va reunir amb el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, a la capital russa el setembre de l'any passat. L'antiga URSS era un aliat clau del bàndol palestí, però això va canviar després de la caiguda del Mur. Gorbatxov ja va restablir relacions diplomàtiques amb Israel, i després Putin ha mantingut força bona sintonia amb Netanyahu.

Putin i Netanyahu en una imatge d'arxiu.

Connexions amb Hamàs

"No he vist cap prova del subministrament directe d'armes russes a Hamàs, ni d'entrenament militar rus a agents de Hamàs. És cert que Rússia té una llarga tradició amb Hamàs i que mai no l'ha declarada com a organització terrorista. Delegacions de Hamàs han visitat Moscou, l'any passat i aquest any, però d'això jo no inferiria que hi ha hagut suport militar. Tot i això, sabem que sistemes de fabricació russa van arribar a la franja de Gaza, probablement a través del Sinaí [Egipte] i amb ajuda iraniana", deia a la BBC Hanna Notte, experta en Rússia i Orient Mitjà del Centre James Martin d'Estudis de No Proliferació, amb seu a Berlín. El mateix ambaixador israelià a Moscou es va manifestar convençut que Rússia no ha estat implicada en cap mesura en l'atac de Hamàs del 7 d'octubre que va desembocar en la guerra actual.

Però segons l'analista de l'International Institute for Strategic Studies (IISS) Nigel Gould-Davies, aquesta nova guerra pot posar a prova l'aliança entre Netanyahu i Putin. Segons Gould-Davies, si el líder israelià s'ha reprimit fins ara de criticar la invasió russa a Ucraïna ha estat també per "una preocupació de seguretat: depèn de la cooperació russa a Síria per limitar l'amenaça de les forces proiranianes" que combaten amb Al-Assad. Però amb l'assalt del 7 d'octubre "Israel ha vist que s'enfronta a una amenaça mortal per part dels aliats de Rússia", que a més "no ha condemnat l'atac de Hamàs". "Moscou també ha de tenir por que una represàlia severa contra l'Iran debiliti un dels seus aliats més propers", afegeix.

stats