El Partit Republicà s'omple de candidats ultres

WashingtonLa trumpització del Partit Republicà dels Estats Units és incontestable. Per si encara n'hi havia algun dubte, la decisió que va prendre el seu lideratge divendres de la setmana passada "censurant" els únics dos congressistes conservadors que integren el comitè de la Cambra de Representants que investiga l'assalt al Capitoli ha acabat de confirmar-ho: els qui no segueixin la línia traçada per Trump, amb les seves obsessions i falsedats que han entrat a formar part del pensament conservador, no hi tenen cabuda.

El trumpisme i el posttrumpisme fa temps que busquen posicionar-se de manera definitiva en l'espectre polític nord-americà, sobretot en el vessant més ultra i extremista. L'horitzó de les eleccions legislatives del novembre pot marcar una fita important i, en aquest sentit, sembla que els posicionaments més radicals volen deixar-hi empremta.

Un informe recent de la Lliga contra la Difamació (ADL), una organització que vigila i denuncia grups i crims d'odi, apunta que almenys un centenar de figures relacionades amb grups d'extrema dreta i posicions ultres, des de supremacistes blancs fins a milicians de tendències feixistes, passant per defensors de teories de la conspiració, s'estan apuntant a les llistes electorals del Partit Republicà per intentar fer el salt i tenir un càrrec públic.

Per a l'ADL, el suport que estan rebent aquests candidats, cada vegada més gran, demostra un "canvi continu" en els paràmetres del que es considera normal en el discurs polític i social, precisament un dels tòtems de Trump: la lluita contra la "correcció política". "Aquesta finestra en canvi constant assenyala una acceptació majoritària de l'expansió de creences i ideologies extremes", alerta.

La plataforma de les primàries

La llista de candidats extremistes creix cada dia, a mesura que s'acosten les dates de primàries abans dels comicis definitius del novembre, i els vincles directes amb grups com els Proud Boys i els Oath Keepers són sovint molt explícits. Entre els qui volen optar a ser candidats oficials republicans a un seient del Congrés hi ha fins i tot un acusat per l'assalt al Capitoli, a qui se li dictarà sentència a finals de mes.

Molts no s'amaguen de difondre teories de la conspiració o defensar posicions fora del comú. Entre aquests hi ha els qui encara defensen que hi va haver frau a les eleccions del 2020. Segons un estudi de l'States United Democracy Center, mig centenar de negacionistes de les eleccions es presenten a governador en una vintena d'estats. "Hi ha una tendència de negacionistes d'eleccions que es presenten a càrrecs públics en llocs capitals als estats", lamenta Thania Sánchez, directora d'aquesta organització que vetlla per la protecció de les eleccions i la democràcia als EUA. Ho considera una "amenaça" de la qual cal defensar-se.

Sempre hi ha hagut candidats, als dos grans espais de l'espectre polític, que han sortit fora dels cànons habituals del polític tradicional. Fins fa poc, congressistes com Marjorie Taylor Greene i Paul Gosar, que van guanyar l'escó el 2020 aprofitant el moviment trumpista, eren considerats personatges gairebé esperpèntics, fanàtics extremistes sense un lloc a la taula de la política.

Taylor Greene va arribar al Congrés amb una defensa aferrissada de les teories de la conspiració; Gosar és el congressista que, no fa gaire, va penjar a les xarxes socials un vídeo amb estètica de manga japonès on se'l veia matant la demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez amb una espasa, fet pel qual va ser amonestat a la cambra baixa.

La diferència és que ara, amb aquesta ràpida evolució i presa de control del nou trumpisme, l'extremisme ultra s'està convertint en una ala molt reconeixible del partit, amb un fort impacte, encara més poder i amb un domini prou aclaparador per modificar conductes i retòriques.

Conquesta gradual

El fracàs de la insurrecció i el capgirament dels resultats electorals del 2020 no els ha aturat en el seu intent de posar un peu als òrgans de decisió i imposar els seus desitjos: el que han fet és canviar de mètode i apostar per entrar-hi a poc a poc, en una guerra de guerrilles en espais on sembli que no tenen gaire poder. És el que l'ideòleg ultra Steve Bannon defineix com el pla "districte a districte", una conquesta gradual, però constant, d'entitats locals i comtats, per guanyar influència i poder canviar idees profundes en la societat. I d'allà anar escalant fins a aconseguir que no siguin considerades estranyes o fora del comú.

Ho corrobora Christopher Browning, expert en nazisme i Holocaust de la Universitat de Carolina del Nord, en un to força alarmista: "S'han adonat que no poden assaltar el Capitoli, però que poden assolir una alcaldia i una altra". Una tàctica que, segons explica a Los Angeles Times, han utilitzat anteriorment líders autoritaris i, de fet, l'Alemanya nazi.

Els grups d'ultradreta ja fa temps que han començat la batalla, impulsant especialment protestes i moviments contra les mesures restrictives per l'emergència pandèmica del coronavirus o elevant el to en el tema central de debat de l'educació: dos aspectes que s'han convertit en eixos de la lluita ideològica als EUA i que combinen amb els dubtes sobre el sistema electoral i les conspiracions.

Els experts coincideixen a dir que l'atomització i la dispersió local, tot i no estar programada, està plenament assimilada entre els grups d'ultradreta. En part per aquest interès per penetrar més fàcilment en les comunitats, però també per evadir-se d'un control i vigilància més constants de les autoritats federals.

La tàctica és clara: aprofitar la barreja de malestar, propaganda i diners que tenen per influir i capgirar equilibris de poder, en llocs on sigui fàcil arribar a càrrecs que puguin definir eleccions i ideologies, on només depengui de molt pocs vots. No amaguen que, si cal, poden passar a l'amenaça de la violència.

Fins al novembre encara falten mesos, i molts d'ells han de passar primer per un procés de primàries abans de figurar a les llistes del Partit Republicà a càrrecs federals, estatals o locals. Però no hi ha dubte que, si hi arriben, rebran el suport explícit de Donald Trump, que ara per ara ja ha demanat el vot per a 88 candidats: des de legisladors actuals alineats amb les seves tesis fins a nouvinguts que han saltat a l'arena per desafiar els republicans que encara fan front al trumpisme, i que abans de pensar en la reelecció han de veure com vèncer candidats amb idees extremes d'ultradreta que tenen el suport del líder indiscutible del partit.