Escandinàvia

Els nens soldats de Suècia: les bandes utilitzen cada cop més els menors com a sicaris

Creixen els joves assassinats per altres joves en la violenta lluita pel poder del crim organitzat

5 min
Una patrulla de policia a Estocolm en una imatge d'arxiu.

BarcelonaAquesta setmana un noi de 15 anys ha estat condemnat per l'assassinat del líder d'una banda de narcotraficants en un centre comercial de Malmö. Fa dos mesos, la policia va trobar el cadàver d'un noi de 14 anys en una zona boscosa al sud d'Estocolm. Dues setmanes més tard, va aparèixer mort un altre jove de la mateixa edat també en una àrea forestal a prop de la capital sueca. La policia continua investigant el cas, que vincula a la guerra de bandes i, de moment, ha detingut un noi de 15 anys acusat d'estar involucrat en almenys un dels assassinats.

Aquests són només alguns exemples de com nois cada cop més joves, i fins i tot criatures, acaben sent peces clau de les organitzacions criminals al país escandinau, que fa anys que pateix un augment de la violència entre grups rivals, dedicats bàsicament al narcotràfic. Els tirotejos i atacs amb bomba estan a l'ordre del dia.

Suècia té la taxa més gran de joves morts per armes de foc de l’Europa occidental, molt per sobre de la resta de països. Als mitjans i en boca dels polítics se sent cada vegada més sovint la paraula barnsoldater, nens soldats. "La situació dels nens de les bandes criminals a Suècia és molt similar a la dels que són reclutats en conflictes armats", afirma al diari Svenska Dagbladet (SvD) Henrik Häggström, amb experiència en diverses organitzacions internacionals i ara analista a l'Acadèmia Sueca de Defensa, on investiga l'ús dels infants i joves en les organitzacions criminals. Häggström assegura que les condicions que faciliten el seu reclutament són, essencialment, les mateixes: pobresa, famílies desestructurades i poques esperances de tenir un bon futur. També el que els prometen: armes, diners, protecció i, sobretot, estatus. A més, les criatures són molt més fàcils de manipular.

"Per fi formava part d'un grup"

Peter Svensson tenia 12 anys quan es va introduir en el món criminal. Va començar robant una bicicleta per anar a l'escola, però de seguida va veure que era fàcil robar-ne més i vendre-les. Relata una infantesa dura, amb un pare absent, una mare malalta i un padrastre alcohòlic, sense gaires diners i amb un germà i una germana més petits. I, sobretot, cap esperança en el futur. Als 20 anys va entrar en una de les bandes criminals de Göteborg: "Sentia que, per fi, formava part d'un grup; em feien sentir que era bo en alguna cosa", confessa a l'ARA. Alerta que l'espiral de revenges ha arribat ara a un nivell de violència excepcional. "Abans, un cop de puny es venjava amb una pallissa; una ganivetada, amb dues ganivetades o un tret a la cama. Ara, es maten", lamenta.

"Abans, als nens no se'ls permetia ni agafar una arma, però ara les bandes tenen criatures que cometen assassinats", afirmava al gener a la televisió SVT la directora d'intel·ligència de la policia d'Estocolm, Anna Rise. El 2021 la policia havia identificat 1.200 menors involucrats en organitzacions criminals a tot el país, però la situació ha empitjorat des de llavors. "Cada dia tres persones s'uneixen al crim organitzat, i són principalment nens i joves", va afirmar el maig passat el cap de la policia nacional sueca, Anders Thornberg.

"Menys escrúpols que la màfia"

"Ja és sistemàtic, és un mètode: criminals més grans, amb por d'acabar condemnats a cadena perpètua, utilitzen menors", explica a l'ARA el periodista Diamant Salihu, autor de dos llibres sobre les bandes criminals sueques. Argumenta que un dels motius és que s'ha produït un cert "buit de poder" perquè en els últims anys la policia ha enxampat alguns dels principals líders, sobretot gràcies a una col·laboració més intensa amb altres països, com Espanya, un dels "refugis segurs" per als criminals suecs, alerta. "Les bandes sueques no estan tan organitzades com els grans grups mafiosos d'altres països. I tenen menys escrúpols a l'hora d'utilitzar nens com a sicaris de manera sistemàtica. Això no passa a gaires llocs més", assegura.

Canvis legals

A Suècia, els menors de 15 anys són inimputables, i els menors de 18 reben penes molt més baixes que els majors d'edat. Per exemple, el noi condemnat aquesta setmana pel tiroteig letal al centre comercial de Malmö haurà de passar quatre anys internat en un centre de menors, el màxim que preveu el Codi Penal per als menors, mentre que un adult hauria hagut de complir molt probablement una pena de cadena perpètua.

El govern estudia ara una reducció de l'edat penal –és un dels punts de l'acord de governabilitat signat amb el partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia–. Però les organitzacions de protecció dels infants alerten que no és la solució. "Un nen que és víctima de l'explotació dels adults ha de rebre protecció, no pas càstig", afirma un article publicat al diari SvD i firmat per una dotzena d'organitzacions, que també feien la comparativa amb els nens soldats en conflictes armats. El canvi legal que sí que ha entrat en vigor és una nova llei que, des de l'1 de juliol, castiga amb fins a quatre anys de presó els adults que involucrin menors en activitats criminals.

Casos oberts

Malgrat alguns èxits, la policia s'ha vist qüestionada per la seva poca eficiència: en els últims quatre anys, només un 25% dels assassinats que han arribat als jutjats han acabat amb condemnes, segons una investigació de la televisió pública SVT. Molts casos queden oberts perquè la policia no aconsegueix cap mena d'informació. Svensson parla d'una "cultura del silenci" a les comunitats dels barris amb més influència de les bandes, on tothom sap qui són els criminals, però ningú ho explica per por de les conseqüències. "Els criminals són pocs, però són els que imposen les regles", resumeix. A més, alerta que en els últims mesos estan augmentant els casos d'atacs a familiars de membres de les bandes.

Després d'anar ascendint a l'escalafó criminal, Svensson va acabar entrant a la presó en diverses ocasions; l'última el 2006, i en va sortir el 2009, amb 29 anys. Explica que durant un període en aïllament va decidir deixar el món criminal un cop acabés de complir la condemna. I ho va aconseguir gràcies a l'ajuda, sobretot, del programa Exit de l'organització Fryshuset, centrada en joves d'entorns desfavorits. Un cop fora, ara intenta ajudar ell. Des de la seva associació, Initium stöd och skyddat boende (Suport Inicial i Allotjament Protegit), ofereix recursos als que volen sortir de les bandes o grups criminals.

Critica, però, que les retallades públiques afectin especialment els treballadors socials que tenen contacte amb els joves al carrer. "El que està passant és el símptoma d'una malaltia. Hem vist com creixia, la policia feia informes, però no s'ha fet res per arreglar-ho. Hem de començar a treballar en les causes subjacents d'aquesta malaltia".

Diamant Salihu, a més, apunta que la responsabilitat va més enllà de les fronteres sueques: "Espanya té una gran responsabilitat sobre el que està passant a Suècia", alerta, tant per la manca de control dels caps de les bandes criminals que s'hi refugien com per la gran quantitat de droga que es cola pels seus ports en direcció a la resta d'Europa.

stats