Meloni renega del feixisme i promet fidelitat a la UE i l'OTAN

La flamant primera ministra impulsarà una reforma constitucional presidencialista

3 min
La nova primera ministra italiana Giorgia Meloni és aplaudida pels membres del seu gabinet després de la seva primera intervenció al parlament

RomaLa flamant primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha assegurat aquest dimarts que Itàlia mantindrà els seus compromisos amb l'OTAN i la Unió Europea i ha garantit el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa. Ho ha dit durant el seu primer discurs a la Cambra dels Diputats, abans de sotmetre's a un vot de confiança que ha superat amb 235 vots a favor, el primer pas per aconseguir la investidura, que aquest dimecres es repetirà al Senat.

Durant gairebé una hora i mitja d'intervenció, interrompuda diverses vegades pels aplaudiments dels diputats del bloc de dretes, Meloni ha recordat els desafiaments als quals el país s'enfrontarà en els mesos vinents i ha avançat les bases del programa amb què aspira a governar els pròxims cinc anys, al capdavant d'una coalició de dretes de la qual també formen part la Lliga, de Matteo Salvini, i Força Itàlia, de Silvio Berlusconi. Inclou, entre altres qüestions, una amnistia fiscal i augmentar la recerca de gas en el seu mar territorial per fer front a la crisi energètica.

La líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia ha reconegut que hi ha curiositat per saber quina serà la posició internacional del nou executiu italià, i per això no ha trigat a abordar l'argument i refermar el seu compromís amb les institucions europees, que inclou el respecte de les "normes en vigor" en matèria pressupostària. La primera ministra italiana ha assegurat que el seu govern no pretén "sabotejar la Unió Europea", sinó afavorir una "integració més eficaç" que permeti "afrontar els desafiaments" a què s'enfronta "amb esperit constructiu, però sense complexos d'inferioritat".

Reforma presidencialista

En el seu primer discurs al Parlament, Meloni ha proposat una reforma constitucional per introduir un sistema semipresidencialista a l'estil francès, un dels cavalls de batalla del seu partit, que garanteixi estabilitat política. "En els últims anys, Itàlia ha tingut un govern cada dos anys", ha recordat, i ha responsabilitzat d'aquesta anomalia política la "dèbil" capacitat negociadora d'Itàlia en el context internacional, que perjudica les inversions estrangeres.

Acompanyada pels seus dos vicepresidents, Matteo Salvini i el número dos de Força Itàlia, Antonio Tajani, Meloni ha anunciat que la majoria parlamentària de dretes que fa costat al seu executiu “no limitarà les llibertats dels individus": "Veurem, sobre drets i avortaments, al final, qui mentia durant la campanya electoral sobre les nostres intencions”, ha reblat.

L'arribada de Meloni al poder després que el seu partit fos el més votat dins de la coalició de dretes que va guanyar les eleccions el 25 de setembre va trencar dues barreres històriques. Als 45 anys, la líder de Germans d'Itàlia és la primera dona que arriba a cap de govern, i alhora la primera postfeixista a assumir aquesta responsabilitat.

Dues claus que no han passat desapercebudes durant el discurs del nou president del consell de ministres italià –en masculí per exprés desig de la interessada–. “Amb una dona premier s'ha trencat el sostre de vidre pesat”, ha dit Meloni. I ha citat –només amb el nom– algunes de les dones que “per impuls o per amor” van obrir les portes a altres dones a Itàlia, com l'educadora Maria Montessori, la premi Nobel Grazia Deledda o Tina Anselmi, primera dona a ocupar un ministeri.

Meloni s'ha deixat per al final intentar acabar amb l'ambigüitat que ha envoltat sempre la seva figura política i la de la seva formació, on alguns dels seus membres no amaguen l'admiració pel líder feixista Benito Mussolini. Entre ells, l'actual president del Senat i cofundador de Germans d'Itàlia, Ignazio La Russa. La primera ministra, que durant la campanya electoral va haver de fer front a crítiques en aquest sentit després que sortís a la llum un antic vídeo en què proclamava que el Duce va ser “el millor polític italià dels últims 50 anys”, ha assegurat que "mai" ha sentit simpatia per "cap règim dictatorial, inclòs el feixisme".

stats