Eleccions a Itàlia

Meloni aspira a conquerir el nord d'Itàlia, feu de Berlusconi

La candidata ultradretana, favorita a tots els sondejos, intenta donar una imatge de moderació

3 min
Giorgia Meloni, líder del partit d'extrema dreta Germans d'Itàlia, assisteix a una manifestació a la plaça del Duomo abans de les eleccions anticipades del 25 de setembre, a Milà, Itàlia, l'11 de setembre de 2022.

MilàLa ultradretana Giorgia Meloni té totes les cartes a favor seu per guanyar les eleccions legislatives que se celebraran a Itàlia el 25 de setembre. La líder de Germans d'Itàlia, que encapçala una coalició de dretes amb la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi, podria assolir el 25% dels vots, 19 punts més que el Partit Demòcrata (PD), segons els sondejos electorals de divendres, l'últim dia en què la llei italiana permet publicar-ne. Seria un triomf “històric” si fos confirmat per les urnes, adverteixen els analistes. Però la política romana no s'ha relaxat ni un sol dia des que va arrencar la campanya.

Aquest diumenge, després de passejar-se pel circuit de Monza, on se celebrava el Gran Premi de Fórmula 1, Meloni s'ha presentat davant dels seus simpatitzants a la plaça del Duomo de Milà, on des de primera hora de la tarda s'han concentrat milers de persones amb banderes italianes i samarretes blaves en què es podia llegir "Meloni presidente". La líder de Germans d'Itàlia és l'única en aquesta campanya electoral que s'ha atrevit fins ara a convocar un míting a la simbòlica plaça milanesa, capital de la regió de la Llombardia i feu històric de la Lliga i Força Itàlia. Ni tan sols els seus aliats al bloc conservador, Salvini i Berlusconi, que són a més originaris d'aquesta ciutat, han gosat reservar l'escenari per agrupar els seus simpatitzants, molts dels quals votaran per ella en aquesta ocasió.

"Jo votava Salvini, però vaig canviar d'idea quan va donar suport a Draghi. Ha sigut una gran decepció. La Giorgia és més coherent”, diu el Francesco, un home de mitjana edat que exhibeix amb orgull una enorme bandera tricolor. No és l'únic exlliguista present a la plaça. Germans d'Itàlia va ser l'únic gran partit italià a l'oposició durant el govern d'unitat nacional presidit per Mario Draghi des del febrer del 2021 fins al juliol. Una aposta arriscada que, a la llum dels sondejos, li ha sortit rodona.

Imatge suavitzada

Meloni se sap guanyadora, però davant dels seus simpatitzants dissimula i els anima a anar a votar igualment per evitar el perill que “l'esquerra pugui governar sense guanyar a les urnes”. També sap que el seu discurs genera inquietud fora de les fronteres italianes. Per això les últimes setmanes ha intentat suavitzar la seva imatge i presentar-se com una líder moderada capaç de governar, alhora que reivindica les seves propostes en matèria migratòria, econòmica o de drets civils de sempre. Una metamorfosi calculada que busca fer oblidar l'herència postfeixista del seu partit i rascar vots entre l'electorat conservador menys radical. Doctor Jekyll i Mister Hyde. “A Europa estan preocupats pel que passarà quan Meloni arribi al govern. Jo us dic què passarà: que Itàlia es posarà a defensar els seus propis interessos, com fan els altres...”, ha llançat des de la llotja, per després afegir: “...buscant solucions comunes”.

Durant gairebé una hora, Meloni ha intercalat la seva recepta per “tornar a aixecar Itàlia” –reduint la pressió fiscal, rellançant la marca Itàlia, que defensa les excel·lències empresarials transalpines, i perseguint els immigrants que arriben al país de forma irregular– amb crítiques als seus adversaris polítics, especialment els socialdemòcrates del PD, a qui ha acusat de voler presentar-la com un monstre.

Només els crits d'un grup d'estudiants que protestaven amb banderes LGTBI han fet que s'aturés uns segons. “No els feu cas, aquests han acabat les vacances, han baixat del iot del seu pare i han vingut aquí a molestar”, ha replicat amb menyspreu, despertant els aplaudiments dels assistents. Com els del Roberto, un obrer que creu que la líder de Germans d'Itàlia és l'única que representa els treballadors: “El PD, que ja no és d'esquerres, quin programa té?”, es pregunta. Al seu costat el Giancarlo, un funcionari jubilat que hi havia anat amb la seva dona des de la veïna província de Bèrgam per escoltar-la, afegia: “Només espero que no ens decebi i no es deixi massacrar pel sistema”.

stats