Macron oficialitza la seva candidatura mentre la guerra el reforça

El president, que s'ha volgut erigir en mediador, pronostica una campanya de baixa intensitat pel conflicte a Ucraïna

4 min
Emmanuel Macron presidint un Consell de Defensa a París després de l'agressió russa a Ucraïna.

ParísEmmanuel Macron fa setmanes que exerceix de president de França amb un ull posat a les eleccions presidencials que se celebren a l’abril. Però no ha estat fins aquest dijous, un dia abans de la data límit per presentar candidatures i a cinc setmanes de la primera volta, que ha anunciat oficialment que es presenta a la reelecció. "Soc el candidat per defensar els nostres valors, que estan amenaçats pels desajustos mundials", ha escrit en al·lusió al conflicte d'Ucraïna en una carta publicada per diaris regionals francesos com Ouest France.

En plena guerra, no era el millor moment per fer l’anunci, però aquest divendres acaba el termini per enviar els avals electorals al Consell Constitucional i formalitzar la candidatura. Al president de la República no li ha quedat més remei que fer l’anunci aquest dijous després d’haver ajornat almenys en un parell d’ocasions el moment, primer per l’inici de la presidència francesa de la Unió Europea i després per l’esclat de la guerra. 

Tot i això, ha optat per fer-ho discretament, amb una carta adreçada als francesos, en comptes de fer-ho amb un discurs o un acte pompós. En el seu escrit, anuncia una campanya curta i de baixa intensitat a conseqüència de la guerra: "Evidentment, no podré fer una campanya com m'hagués agradat per aquest context". De fet, Macron tenia previst celebrar aquest dissabte a Marsella el primer míting de campanya, però va decidir cancel·lar-lo a principis de setmana i deixar-lo per a més endavant. 

Tampoc té pressa per fer actes electorals. Segurament, ningú ho admetrà en públic, però el seu equip de campanya és perfectament conscient que el ja candidat a la reelecció guanya més vots amb el seu vestit de president –jugant el rol de mediador entre Putin i Zelenski o fent discursos televisats als seus ciutadans a l’altura de la gravetat de la situació– que no pas fent mítings. 

La guerra esborra la campanya

A França fa mesos que tots els candidats fan actes electorals, però la guerra a Ucraïna ha esborrat del mapa la campanya. Tot ha quedat aturat. Els candidats es limiten a sumar-se a les mobilitzacions al carrer contra la guerra. Pràcticament no hi ha mítings i els mitjans de comunicació han deixat de parlar de les eleccions del 10 i el 24 d’abril. Només Macron, com a president, ha multiplicat la seva presència als mitjans per erigir-se en capità d’un vaixell amenaçat fent gala del profund patriotisme francès. “No deixaré mai de defensar el vostre compromís amb la llibertat, la igualtat, la fraternitat i amb el lloc que França ocupa al món”, va dir Macron dimecres en la seva última al·locució sobre la guerra. “El cap d’estat ha tornat a exercir un dels seus rols preferits, el de protector de la nació”, afirmava aquest dijous l’editorial de Le Monde.

El president de la República Francesa domina com ningú el llenguatge. Els tempos. L’estratègia política. Tot està calculat. Fins i tot la seva fallida aposta pel diàleg amb Moscou l’ha sabut aprofitar a favor seu. Vladímir Putin va enganyar el president francès fent veure que negociava una sortida diplomàtica mentre ja tenia clar que atacaria Ucraïna. Alguns mitjans francesos van arribar a parlar de “fracàs” de Macron, però l’inquilí de l’Elisi no només n’ha sortit indemne sinó que ha reforçat el seu lideratge a Europa i al món. I ha disparat la seva popularitat: l’últim sondeig electoral li atorgava un 27% d’intenció de vot, el percentatge més elevat dels últims mesos. Els candidats a les eleccions el van criticar amb la boca petita, però ara guarden silenci. En moments de crisi, a França tothom rema en la mateixa direcció.

Interlocució directa amb Moscou

Des del desembre, el president de França ha parlat per telèfon 12 vegades amb el seu homòleg rus i s’hi ha entrevistat personalment una vegada. És el líder europeu que té una interlocució més directa amb Moscou i és aquí on demostra que, des de la sortida de la cancellera Angela Merkel, Macron lidera la UE. Era una de les seves aspiracions i és una de les seves millors cartes per garantir la seva reelecció. 

La guerra també ha jugat en contra de l’extrema dreta, sempre flirtejant amb règims com el de Putin. La principal rival de Macron a la primera volta, la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha quedat tocada per la seva proximitat amb Moscou. Segons la premsa francesa, Le Pen ha hagut de retirar a correcuita els fulletons de campanya perquè contenien una foto d’ella amb el president rus en una encaixada de mans difícil de justificar en ple conflicte bèl·lic. 

En els últims cinc anys, Macron ha hagut de fer front a grans crisis com la dels armilles grogues, atemptats terroristes, la pandèmia, i ara la guerra d’Ucraïna. Res no sembla haver-li barrat el pas. Si fa pocs dies semblava que encara hi havia joc, cada vegada sembla menys probable que algun dels altres candidats a l’Elisi li pugui guanyar la partida a Emmanuel Macron. "Poques vegades França s'ha enfrontat a una acumulació de crisis així. Ens hi hem enfrontat amb dignitat i germanor", conclou el president en la seva carta.

stats