Le Pen no es dona per vençuda i crida a la mobilització al carrer

ParísL'endemà de la condemna de cinc anys d'inhabilitació immediata per a Marine Le Pen per malversació de fons públics, l'extrema dreta de Le Pen ha fet una crida a la mobilització "pacífica". La formació ha convocat per a aquest diumenge un gran acte al carrer, a París, en format de míting, obert als ciutadans. "Demostrem que la voluntat del poble és més forta amb una mobilització pacífica i popular", demanava Jordan Bardella, mà dreta de Le Pen i probable candidat a la presidència si la líder segueix inhabilitada després dels recursos a la sentència.

Reagrupament Nacional (RN) no busca incendiar els carrers, sinó que vol guanyar la batalla de l'opinió pública. Per intentar demostrar que té suport social, el partit ha llançat una petició "en suport a Marine Le Pen" que aquest dimarts a la tarda havia aconseguit 300.000 signatures. La formació d'extrema dreta assegura també que en les últimes 24 hores 10.000 persones s'han adherit al partit.

"És un míting contra la independència de la justícia", ha advertit l'ex primer ministre i ara cap de files dels diputats macronistes a l'Assemblea, Gabriel Attal. La pressió que RN està fent contra la sentència es percep com un intent de pressionar la justícia, que ara haurà de resoldre el primer recurs.

Revisar la llei

Els partits polítics del país estan dividits davant la sentència. Sorprenentment, el primer ministre francès, François Bayrou, s'ha mostrat obert a revisar la llei que ha permès inhabilitar la líder d'extrema dreta. "En el dret, qualsevol decisió penal amb greus conseqüències ha de ser susceptible de recurs", ha afirmat Bayrou aquest dimarts a l'Assemblea Nacional. El primer ministre ha assegurat que la llei presenta "interrogants" i ha obert la porta a obrir una "reflexió".

La llei que ha inhabilitat la líder de Reagrupament Nacional (RN) la va aprovar l'Assemblea Nacional el 2016 i tenia com a objectiu lluitar contra la corrupció. La norma implica la inhabilitació directa per a càrrecs públics en cas de condemna per malversació i la seva particularitat és que no es permet recórrer la seva aplicació immediata. Es pot presentar un recurs contra la condemna –que és el que ha fet Le Pen aquest dimarts– i, en aquest cas, la pena de presó queda en suspens mentre l'apel·lació es resol, però la inhabilitació de la política no se suspèn.

És el que fa que la líder d'extrema dreta només tingui opció de presentar-se a les eleccions presidencials del 2027 si algun dels dos recursos que pot presentar acaba amb la seva absolució o amb una rebaixa significativa de la seva inhabilitació. Ara per ara està inhabilitada fins al 2030. "França és l'únic país que ho fa així", lamentava aquest dimarts Bayrou en un esmorzar de diputats, segons publiquen diferents mitjans francesos.

Accelerar el termini del recurs

Davant les conseqüències polítiques de la sentència, el tribunal d'apel·lació accelerarà els terminis per resoldre com més aviat millor el recurs que ha presentat aquest dimarts Marine Le Pen. En un comunicat, el tribunal explica que "examinarà el dossier en un termini que permeti de fer pública una decisió l'estiu del 2026". Aquesta no serà la sentència ferma, encara hi haurà marge per a un últim recurs. El termini per conèixer la decisió del que serà la sentència definitiva encara no es coneix.

La líder de RN, visiblement enfada, ha parlat aquest dimarts davant les càmeres de televisió per denunciar que la sentència és una maniobra política per apartar-la de la carrera presidencial i ha acusat "el sistema" d'haver utilitzat "la bomba nuclear" per evitar que pugui ser candidata a les eleccions del 2027. "La sentència és una bogeria", ha dit Marine Le Pen.

La líder d'extrema dreta no tira la tovallola i promet lluitar fins al final per poder ser candidata presiencial. En una entrevista a Le Parisien aquest dimarts, assegura que si cal anirà al tribunal d'Estrasburg. "Recorreré al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Consell Constitucional. Faré servir totes les vies d'apel·lació possibles. No em donaré per vençuda", ha advertit Marine Le Pen.

L'estratègia de RN se centra en presentar-se com a víctima i acusar la justícia de fer política. Le Pen copia l'estratègia que han seguit líders populistes com el president dels Estats Units, Donald Trump, que s'ha pronunciat sobre la sentència. "Em fa pensar en el nostre país", ha dit Trump. Les crítiques als jutges no han agradat al govern francès ni a la judicatura, que han demanat respecte per la justícia. La inestabilitat política que fa mesos que es viu a França no queda aliena a tot plegat.

Bayrou, pendent de judici

L'acostament de Bayrou a revisar la llei que permet la inhabilitació de Le Pen ha obert un debat a França sobre aquesta llei. I també ha generat polèmica. Durant el seu discurs davant l'Assemblea, el primer ministre no ha dit que ell també podria ser condemnat pel mateix delicte que Le Pen. Bayrou va ser absolt del delicte de malversació de fons públics del Parlament Europeu, però la Fiscalia va recórrer i pròximament se celebrarà un altre judici en què pot ser condemnat i inhabilitat.

Ni Le Pen ni Bayrou són els únics. El líder de França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, està sota investigació des del 2017 per part de l'Oficina Europea de Lluita Contra el Frau (OLAF) que podria acabar en un procés com el de Le Pen. L'OLAF va detectar "irregularitats" en la contractació de dos assistents de Mélenchon –eurodiputat entre el 2009 i el 2017– al Parlament Europeu i fa anys que investiga el cas, segons va publicar el diari Libération.

El diputat Éric Ciotti, pròxim a l'extrema dreta, ha anunciat que presentarà un projecte de llei per anul·lar la inhabilitació immediata sense possibilitat de recórrer-la. RN ja ha dit que li donarà suport. No queda clar, però, ni que hi hagi una majoria suficient per aprovar-la ni, en el cas que tiri endavant, si servirà per fer caure la inhabilitació de Le Pen.

Davant els atacs de l'extrema dreta als jutges que han condemnat la líder de RN, i malgrat estar obert a revisar la llei, Bayrou ha demanat respecte per la sentència i pels jutges que l'han signat. "No hi ha cap possibilitat, especialment per a un responsable governamental, de criticar una decisió judicial". Bayrou també ha recordat que la llei va ser aprovada pels diputats, i els jutges només han aplicat la llei. Segons s'ha sabut aquest dimarts, els magistrats que han condemnat Le Pen han rebut amenaces, un fet que ha estat criticat per tot l'arc parlamentari.