L’alcalde de Buenos Aires es trasllada a una favela
El seu exemple fa que altres entitats també s’instal·lin al barri
Buenos AiresMilers de conductors argentins creuen cada dia la favela més gran de Buenos Aires, Villa 31. L’autopista que porta cap al centre de la capital argentina, i que també connecta el nord amb el sud de la ciutat, talla per la meitat el barri més pobre de la capital argentina com si fos un meló. I la travessa també per sobre, de tal manera que converteix un simple trajecte rutinari per anar, per exemple, cap a la feina en un dramàtic espectacle de la vida humana, on, a més, la riquesa i la pobresa es toquen els dits de les mans.
Vuitanta mil persones viuen en aquest barri de Buenos Aires, el més pobre de la capital argentina. I les seves misèries queden a la vista de tothom. El cas és més dramàtic. A pocs metres, al veí barri de La Recoleta, el més ric de la ciutat, la realitat és totalment diferent. El cel i l’infern són a pocs metres a Buenos Aires, només separats per les vies del tren de l’estació de Retiro.
De fet, la via principal d’accés a Villa 31 es troba en un dels laterals de la gran estació central de trens de Retiro. Una patrulla de la policia fa guàrdia a la cantonada. Durant les 24 hores del dia, un petit escamot controla l’accés al barri ja de manera quasi rutinària. Fa un any, però, les coses no eren tan tranquil·les.
Durant dècades, Villa 31 ha sigut l’epicentre del narcotràfic a Buenos Aires. Els càrtels productors de droga han aprofitat durant anys els seus laberíntics carrers i la dificultat per accedir-hi per instal·lar-hi punts de venda. La policia només hi entrava si un jutge hi ordenava importants operatius policials. “L’estat no estava present a Villa 31 i la seguretat depenia directament dels narcos”, explica caminant per Villa 31 l’alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta. És el successor del president de l’Argentina, Mauricio Macri -són del mateix partit, el PRO-, al capdavant de l’Ajuntament de la capital argentina. Fa poc més d’un any que n’és l’alcalde, i es va marcar com a objectiu des del minut zero convertir Villa 31 en un nou barri de la ciutat, segur per als veïns i obert.
Una obsessió
Per aconseguir-ho, el primer que l’alcalde va decidir va ser predicar amb l’exemple. Des de fa uns mesos almenys dues vegades a la setmana Rodríguez Larreta despatxa a la nova seu del districte de Villa 31. Tots els seus col·laboradors i ell van decidir mudar-se a Villa 31 per “normalitzar la gestió de govern”, com explica Larreta als corresponsals estrangers acreditats a l’Argentina mentre camina per aquesta favela de la capital.
Una de les seves obsessions és que tothom conegui com en poc temps des de l’Ajuntament de Buenos Aires s’ha aconseguit pacificar un barri complicat i dominat pel narcotràfic. Una zona que ara “camina cap a la vida urbana com un barri qualsevol més”, somia Rodríguez Larreta. L’exemple de l’alcalde de Buenos Aires l’han seguit organismes internacionals i també empreses privades.
Per exemple, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) ha decidit traslladar a Villa 31 la seva delegació a l’Argentina, i la multinacional McDonald’s ha anunciat que d’aquí pocs mesos hi obrirà un dels seus restaurants de menjar ràpid.
Mancances del barri
Un dels grans problemes de les faveles argentines com Villa 31 és l’accés als serveis bàsics com l’aigua, la llum i el gas. La gran majoria dels veïns obtenen l’electricitat punxant les xarxes elèctriques de manera il·legal. Com que no existia un padró i un cens de Villa 31, les companyies no hi podien oferir el servei. Ara, amb un cens a la mà, els serveis bàsics hi estan arribant. “Nosaltres volem pagar l’electricitat, volem tenir els mateixos drets que la resta de veïns, amb els mateixos deures”, explica Yolanda Carrizo, veïna del barri. Casa seva és una de les primeres que l’Ajuntament de Buenos Aires va remodelar i posar al dia. Abans era una barraca, literalment. Ara és un humil habitatge, encara precari, però res a veure amb el que era. “Estem guanyant dignitat”, destaca al seu costat Malena Pozzi, la responsable d’un centre que dona suport escolar i servei de menjador als nens del barri. “Falten escoles!”, denuncia. L’alcalde l’escolta i en pren nota.
