Itàlia i França utilitzen la immigració per declarar-se la guerra
Roma, indignada amb les crítiques de París a la política migratòria "incapaç" de Meloni
RomaRoma s'enfronta a una nova crisi diplomàtica amb París a causa de la política migratòria del govern de Giorgia Meloni després que el ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, acusés la primera ministra italiana de ser “incapaç” de gestionar la pressió dels fluxos migratoris a Itàlia, un país que està experimentant “una crisi migratòria molt greu”.
En una entrevista a una ràdio francesa, Darmanin va afirmar que França estava rebent una gran afluència d'immigrants –especialment menors no acompanyats–, que arribaven al país a través de la frontera italiana. "A Tunísia hi ha una situació política que fa que molts nens hagin d'arribar a través d'Itàlia, que és incapaç de gestionar aquesta pressió migratòria", va dir el ministre de l'Interior francès. "La senyora Meloni, que lidera un govern d'extrema dreta escollit pels amics de Le Pen, és incapaç de resoldre els problemes migratoris per als quals va ser elegida", va denunciar Darmanin.
Les paraules del ministre de l'Interior francès van ser definides a Itàlia com a “ofensives i inacceptables” i van posar fi a mesos de treball diplomàtic intens per recuperar el delicat equilibri en les relacions entre els dos països. En un intent d'apagar el foc, les autoritats franceses van puntualitzar més tard les declaracions de Darmanin. “La immigració és un desafiament comú. La relació entre França i Itàlia es fonamenta en el respecte recíproc entre els nostres països i entre els nostres dirigents”, va assegurar el Ministeri d'Exteriors francès en una nota, per intentar rebaixar la tensió.
Tot i això, l'aclariment no ha estat suficient per a Roma, que ha cancel·lat la reunió bilateral prevista per a aquest dijous a París entre el ministre d'Exteriors Antonio Tajani i la seva homòloga francesa, Catherine Colonna. “Les ofenses al govern italià pronunciades pel ministre Gérald Darmanin són inacceptables. Aquest no és l'esperit amb què s'haurien d'afrontar desafiaments europeus comuns”, ha apuntat Tajani.
Tensions que venen de lluny
L'última topada amb París a causa de la política migratòria va arribar poc després que el Parlament italià convertís en llei el decret aprovat després del tràgic naufragi davant de les costes de Calàbria al febrer, que acaba amb la protecció humanitària en alguns casos. Tot i les crítiques de l'oposició, de les organitzacions no governamentals i fins i tot del Tribunal Constitucional, que va advertir del risc d'inconstitucionalitat d'un passatge important de la normativa, Meloni continua amb el full de ruta marcat des del començament del mandat per frenar la immigració, que passa per negociar amb els països la sortida de les barcasses. Aquest dijous es va reunir a Roma amb el general libi, Khalifa Haftar, per intentar frenar el creixement “sense precedents” del flux migratori procedent del país africà.
Amb la pressió migratòria en auge, la qüestió s'ha tornat a colar entre les principals preocupacions dels italians i monopolitza l'agenda del govern. Set mesos després de la seva victòria a les urnes, Meloni comença a posar en marxa una agenda de reformes amb la immigració en el punt de mira. Com a part d'aquesta estratègia, la primera ministra va viatjar a Etiòpia fa unes quantes setmanes per reforçar les relacions bilaterals, tot just uns dies després de decretar l'estat d'emergència durant els pròxims sis mesos.
Les xifres no semblen justificar aquesta decisió, que en el passat es va prendre per fer front a desastres naturals com ara terratrèmols o inundacions i més recentment durant la pandèmia. Els experts adverteixen que Itàlia viu una pressió migratòria similar a la del 2016 i el 2017. “Les xifres no representen una alarma numèrica, encara que sí humanitària i operativa”, va assegurar el portaveu de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), Flavio Di Giacomo, que va alertar que només el primer trimestre del 2023 han perdut la vida a la Mediterrània Central més de 440 persones, el període més mortífer en aquesta zona des del 2017.
El país transalpí torna a ser la principal porta d'entrada a Europa a través de la Mediterrània. Els tres primers mesos del 2023 van arribar a Itàlia 28.000 migrants irregulars, el triple que en el mateix període de l'any anterior. La majoria de les barcasses parteixen des de Tunísia, que ha multiplicat les sortides des dels seus ports fins a superar fins i tot els de les costes de Líbia, i a la inestabilitat política i la crisi econòmica, s'hi uneix ara la campanya racista contra els immigrants subsaharians impulsada pel president tunisià Kaïs Saïed.
