Israel-Gaza: una guerra sense vencedor
Sens dubte hi haurà un abans i un després del 7 d'octubre del 2023. 50 anys després de la guerra de Yom Kippur, Israel torna a declarar l'estat de guerra. Les imatges que estem veient són surrealistes i aterridores. Hamàs, que va brillar per la seva absència durant els enfrontaments del maig d'aquest any, ha tornat a agafar el protagonisme. Aquesta vegada no s'ha limitat a llançar coets. Els seus combatents han penetrat en territori israelià per terra, mar i aire, han obert més de vint fronts i han matat i segrestat soldats i civils israelians.
Davant d'una operació d'aquesta magnitud, el govern israelià ha promès una “guerra llarga i difícil” que enfonsarà Gaza a “l'infern”. A Israel, molts es pregunten com és possible que el poderós Mossad no ho veiés venir. Tot i això, per humiliant que hagi estat l'operació Tempesta d'Al-Aqsa, el primer ministre Netanyahu es beneficia d'una situació favorable: l'extrema violència de Hamàs confirma la seva narrativa que els palestins només entenen el llenguatge de la violència. En l'opinió pública israeliana, cada cop són més les crides a arrasar la franja de Gaza. Les més de quaranta setmanes de protestes contra el govern israelià han quedat eclipsades.
Missatges clars, força insignificant
Atesa la resposta de Tel-Aviv, que s'espera que sigui d'una violència inèdita, és difícil entendre l'estratègia de Hamàs, ja que el seu poder és insignificant en comparació amb la maquinària militar israeliana. Tot i això, els missatges que ha enviat Hamàs són clars: recorden als palestins que la lluita per l'alliberament continua; assenyalen als israelians que no hi haurà pau mentre l'ocupació persisteixi; i demostren als veïns àrabs que la qüestió palestina ha de formar part de les negociacions per a la normalització de les relacions amb Tel-Aviv.
Hamàs ha declarat la victòria, mentre que Israel promet una terrible derrota. Tant els israelians com els palestins saben que aquesta situació és insostenible. Els palestins no tenen cap perspectiva de posar fi a l'ocupació israeliana, mentre que la colonització dels territoris palestins continua sent la prioritat del govern israelià. En aquest context, no podem estar més d'acord amb el periodista francès Charles Enderlin quan deia que els cementiris del Pròxim Orient estan plens d'optimistes.
