Les imatges de l'horror: Israel ataca una guarderia a Rafah

BarcelonaIsrael hauria atacat aquest diumenge una guarderia i una zona residencial amb tendes de campanya a la localitat de Rafah, al sud de Gaza, on es refugiaven centenars de desplaçats que havien fugit d'altres parts de la Franja pels bombardejos. Almenys dues nenes han mort i desenes de persones més han resultat ferides, moltes menors de 18 anys, segons fonts mèdiques d'aquesta ciutat. Així ho corrobora el reporter d'Al-Jazeera Hani Mahmoud, que es troba sobre el terreny. Cal recordar que Israel impedeix l’entrada de periodistes internacionals dins de la Franja i que, en conseqüència, és difícil confirmar la informació. No obstant això, les imatges difoses a les xarxes socials semblen inequívoques: mostren nens ferits, alguns de pocs mesos, en un hospital de Rafah, on el personal sanitari, totalment desbordat, intenta atendre'ls a terra.

El bombardeig va començar dissabte al vespre i ha durat tota la nit, segons Al-Jazeera. El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ja va anunciar divendres que el seu pròxim objectiu era Rafah, una ciutat que és el sud de la franja de Gaza, a la frontera amb Egipte. Hi vivien uns 280.000 habitants, però ara la població ja supera les 470.000 persones i no deixen d'arribar-hi més desplaçats. Molts dormen a la intempèrie o en tendes de campanya.

Segons l'ONU, 1,8 milions de persones estan desplaçades a tota la Franja, i més del 70% dels seus 2,4 milions d'habitants són al sud de Gaza. La xifra de víctimes mortals posa els pèls de punta: 27.365, segons el darrer balanç fet per Hamàs aquest diumenge. A més, 66.630 persones han resultat ferides des del 7 d'octubre i hi hauria uns 8.000 cossos sense vida sota la runa dels edificis destruïts pels bombardejos.

Atac contra els houthis

Malgrat això, l'atenció internacional aquest diumenge no se centra en la dramàtica situació humanitària dins de Gaza sinó en el que passa al mar Roig, on les milícies houthis del Iemen han atacat reiteradament vaixells de càrrega per impedir l'arribada de subministraments a Israel i han posat en perill una de les principals vies del comerç marítim internacional. Dissabte a la nit els Estats Units i el Regne Unit van bombardejar novament aquestes milícies proiranianes. En concret, van atacar 36 objectius en tretze localitats del Iemen, entre elles la capital, Sanà, segons va informar el Pentàgon, que també va detallar que els objectius eren magatzems d'armes, sistemes de míssils i de defensa, llançadores de projectils i radars. Amb tot, no se n'han difós imatges ni fonts independents han confirmat què està passant realment sobre el terreny.

L'ofensiva d'aquest cap de setmana representa la tercera operació conjunta nord-americana i britànica des que els dos països van atacar el Iemen per primer cop el 12 de gener. Washington, no obstant això, també ha protagonitzat diversos bombardejos en solitari les últimes setmanes contra presumptes punts de llançament de míssils i de drons dels houthis.

Tot i l'escalada bèl·lica, centenars d’houthis han tornat a fer una demostració de força aquest diumenge i han desfilat amb rifles, metralladores i canons antiaeris de gran calibre als afores de Sanà. "Estem disposats a convertir el mar en un toll de sang. Ells [en referència als Estats Units] saben que el Iemen ha estat cementiri dels invasors durant molt de temps", ha advertit Mohammed al-Khadari, un dels milicians en declaracions a l'agència Efe. Un altre, amb una metralladora a l'espatlla, ha afegit: “Cada vegada que ataquen, ens tornem més forts i decidits”.

Mentrestant, els contactes diplomàtics continuen, però sense cap resultat pràctic per a la població palestina que pateix els bombardejos israelians, ni per als almenys 140 ostatges que continuen en mans de Hamàs. Aquest diumenge els ministres d'Exteriors de França i Egipte, Stéphane Séjourné i Sameh Shukri, s'han reunit al Caire i han reiterat la necessitat d’establir un estat palestí al costat de l'israelià per solucionar el conflicte. "Els palestins i els israelians tenen dret a viure junts en pau i seguretat, dins d'unes fronteres reconegudes, basades en els límits del 1967", ha declarat el titular d'Exteriors francès. Els dos mandataris també han destacat que el que és “prioritari” ara és aconseguir un alto el foc. La pregunta és: quan es farà realitat?