Internacional 15/08/2021

Els equips de rescat busquen desesperadament supervivents entre la runa a Haití

La xifra de morts s'eleva a 724 morts, segons les autoritats del país

New York Times/Agències
3 min
La gent busca supervivents en una casa ensorrada pel terratrèmol de 7,2 graus de magnitud a Les Cayes

Els equips de rescat busquen desesperadament supervivents entre la runa dels edificis després que un potent terratrèmol sacsegés l'illa aquest dissabte. A més, el govern tem l’arribada d’una altra catàstrofe que encara pot provocar més morts: la tempesta tropical Grace. De moment, es calcula que hi ha hagut almenys 724 morts i més de 2.800 ferits. Es tem, però, que la xifra pot ser força superior, perquè hi ha molts desapareguts. Tot plegat passa en un país que encara no s’ha recuperat del tot del malson del 2010, quan un terratrèmol de magnitud similar va deixar un rastre de 300.000 morts.

Archdeacon Abiade Lozama, de l’església episcopal de Les Cayes, estava en una reunió amb professors i pares per parlar de l’inici de curs quan el terratrèmol va sacsejar-ho tot. Tothom, encara amb el trauma de la catàstrofe de fa deu anys, va sortir corrents, buscant un espai obert, on res pogués caure i soterrar-los. Quan Abiade Lozama va sortir, només quedaven quatre cases dempeus: “Els carrers eren plens de gent cridant, molts buscaven els seus estimats, d’altres ajuda mèdica”, explica. Molts es quedaven asseguts al carrer, esperant: “En aquestes catàstrofes molts esperen que algú els digui alguna cosa, l’ajuda de les autoritats, però no hi havia res. Cap ajuda”. 

El terratrèmol ha deixat hospitals inundats i ha ensorrat edificis, entre ells escoles, esglésies i supermercats, on molta gent ha quedat atrapada. De moment, però, no ha afectat gaire la capital, Port-au-Prince. El terratrèmol ha sacsejat sobretot la zona menys poblada del país, al sud-oest de l'illa. Les imatges mostren edificis enderrocats a Les Cayes i Jeremie. Els principals supermercats de Les Cayes s'han ensorrat, fet que deixa mig milió de persones amb escassos recursos. Es tem que la falta d’aigua per beure provoqui conflictes en les pròximes hores. A més, el terratrèmol ha dificultat l’accés a alguns dels llocs afectats, cosa que pot fer encara més difícil les tasques de rescat. Un altre problema afegit és que alguns grups violents controlen les carreteres, ja que el terratrèmol ha arribat també en un moment de crisi política, després que el president, Jovenel Moïse, fos assassinat el 7 de juliol.

30 metges per a un milió de persones

Els metges alerten que els hospitals ja estan saturats. Es calcula que a Les Cayes hi ha tan sols 30 metges per a un milió de persones. El senador Herve Foucand estava utilitzant la seva avioneta privada per traslladar alguns ferits a la capital: "Ara mateix m’estan esperant una trentena de persones greument ferides i només tinc set seients". Des de la capital s'està intentant enviar metges a la zona afectada. La metgessa Fatima Geralde Joseph ha intentat arribar a la clínica on treballa però li ha sigut impossible perquè tot estava inundat. Amb els principals hospitals i centres sanitaris danyats, els metges de Les Cayes van treballar dissabte a la nit per construir un quiròfan provisional a prop de l'aeroport. "Soc l'únic cirurgià –lamenta Edward Destine–. M'agradaria operar deu persones avui, però no tinc el material per fer-ho, ni tan sols els antibiòtics". Destine tem les conseqüències de totes les infeccions que no poden ser tractades. "Ni tan sols podem fer proves als laboratoris", afegeix.

El metge Paul Farmer, cofundador de Partners in Health, que ha treballat molts anys a Haití, ha assegurat que els hospitals han millorat força des de l’últim terratrèmol: "Poden fer més i més ràpid que aleshores i compten amb la nostra solidaritat". Ara mateix, es prioritza el rescat de supervivents atrapats a la runa, però les autoritats alerten també de la necessitat d’atendre ferits, fer arribar menjar i aigua a les zones afectades, i donar aixopluc als que han perdut la casa. "El més important ara és rescatar el màxim nombre de supervivents de sota la runa", ha assegurat el primer ministre del país, Ariel Herny. "Les necessitats són enormes perquè hem d'atendre els ferits, aconseguir menjar, llocs per dormir i oferir suport psicològic", ha afegit. Henry ha fet una crida a la solidaritat internacional i ha declarat l'estat d'emergència a les zones afectades, que s'allargarà almenys durant un mes.

Les Nacions Unides, en un informe, assenyalen que de moment es comptabilitzen 700 edificis enderrocats, entre hospitals i escoles, i almenys 3.800 cases destruïdes.

stats