Pandèmia

Enfrontaments a la fàbrica d'iPhones més gran de la Xina: els treballadors, obligats a viure-hi a dins per la política anticovid

El gegant asiàtic veu com els brots es multipliquen, creixen les protestes i l'economia es deteriora

4 min
Un treballador amb vestit de protecció trasllada paquets per entregar a un edifici residencial confinat pel brot de covid a Pequín

PequínTreballadors enderrocant tanques i enfrontant-se a centenars de policies enfundats en els vestits blancs de protecció contra el covid-19 a la fàbrica de Foxconn és la imatge més precisa dels problemes a què s'enfronta Pequín per reconduir la seva estricta política de covid zero. Les protestes violentes mostren l'esgotament de la població i especialment dels treballadors immigrants. Farts de restriccions que els dificulten la vida, són capaços d'arriscar-se i enfrontar-se a la repressió policial.

De la part humana es passa a l'econòmica: els disturbis es repeteixen a la Ciutat iPhone, que és com es coneix la fàbrica de la companyia Foxconn, d'on surt el 70% de la producció mundial de telèfons intel·ligents d'Apple. La producció s'alenteix i aquest Nadal potser no arribaran d'Orient tots els iPhones que es desitgen. Les instal·lacions de Foxconn, a la ciutat de Zhengzhou, donen feina a més de dos-cents mil treballadors. Els brots de covid han portat l'empresa, igual que a moltes altres, a implementar un model de treball en circuit tancat. És a dir, que han tancat la fàbrica amb els treballadors vivint i treballant a dins.

A finals d'octubre el confinament ja va provocar la fugida de milers d'empleats que temien encomanar-se si es quedaven a la planta. Havien circulat rumors que el recinte es convertia en una prova pilot per veure què passava si es deixava córrer el virus i la gent s’infectava.

Foxconn va haver de prometre millores salarials i fins i tot enviar representants als pobles per contractar personal. Per mantenir la producció el govern xinès també ha ofert mobilitzar jubilats de l'exèrcit i els funcionaris públics. Una mesura que mostra la preocupació de Pequín per les repercussions econòmiques de la crisi. Apple ja està buscant alternatives al Vietnam o l’Índia per diversificar la seva producció i no ser tan dependent de la Xina.

Aquesta setmana el detonant de les noves protestes ha sigut el retard a l’hora de cobrar els salaris promesos, juntament amb la mala qualitat del menjar i l'atenció sanitària. Els empleats s'han queixat que s'ha barrejat el personal nouvingut amb el que ja estava treballant i podia estar contagiat. L'empresa ha cedit per evitar que els disturbis no afectin la producció. Aquest dijous Foxconn ha demanat disculpes i ha assegurat que havia sigut un “error tècnic” el que havia provocat problemes en el pagament dels salaris. La companyia ha ofert una compensació de 1.340 euros i transport per a tots els que vulguin abandonar la feina, inclosos els obrers que van ser colpejats per la policia.

Els vídeos de les protestes només s'han vist a les xarxes socials i han estat ràpidament censurats. S’hi veien centenars de treballadors manifestant-se. Davant d'ells, un exèrcit de dabai (gran blanc), que és com es coneix popularment el personal enfundat en vestits de protecció (EPIs), aquesta vegada armats amb material antiavalots.

És habitual veure la policia protegida, com si realment estiguessin davant d'una amenaça de guerra biològica, simplement per controlar protestes de ciutadans que es queixen de les condicions del confinament o per fer front a aldarulls en aeroports quan es tanca una ciutat i s'impedeix agafar els vols per escapar-se del confinament. És una imatge distòpica que només és possible veure a la Xina. Mentre les autoritats mantinguin mesures de protecció tan extremes, és difícil que la població tingui confiança en les propostes per relaxar la política de covid zero.

Rècord de contagis

Ara el govern xinès intenta fer equilibris entre la relaxació d'algunes mesures anticovid i la contenció dels nous brots, de moment sense èxit. Aquest dijous la Comissió Nacional de Salut va informar de 31.444 infeccions locals, inclosos 27.517 casos asimptomàtics. És la xifra més alta de contagis des del confinament de Xangai a l'abril.

Només fa dues setmanes s'anunciaven 20 mesures per relaxar la política de covid zero, entre les quals s'incloïen la reducció de la durada de les quarantenes, deixar d'aïllar els contactes secundaris d'un infectat o eliminar les proves massives a la població. La decisió del govern encoratjava l’esperança que es caminava cap a una nova política més tolerant amb el virus. Però la realitat és que les administracions locals intenten contenir els rebrots amb les velles receptes.

Per exemple, a Pequín no s'ha decretat un confinament de la ciutat. Però dia a dia i sense donar gaire informació augmenten el nombre de barris i comunitats de veïns que queden confinats. No es prohibeix treballar, però es recomana el teletreball. Les escoles fan classes virtuals i llocs públics com parcs o museus han tancat. Pràcticament, només queden obertes les botigues d'alimentació, les farmàcies i els bancs. Les proves PCR s'han de fer cada 48 hores. I sobretot es recomana a la població no sortir de casa si no cal. Tot això acompanyat d'eufemismes per no parlar de confinaments com ara “control de moviments” o “aïllament en observació”. Es calcula que actualment un terç de la població xinesa està sota restriccions i dues cinquenes parts de la producció pateixen tancaments parcials o totals.

Les ganes de relaxació que vol una part de la població es contraposen amb la por de l'altra part que tem el contagi. A la Xina no s'ha explicat que la variant òmicron provoca efectes lleus i que la malaltia és com una grip. La població creu que el virus és letal, una informació que encoratgen els rumors a les xarxes socials. El govern necessita canviar el relat oficial sobre la pandèmia basat en la necessitat de fer confinaments per evitar morts.

stats