Egipte permet l'inici d'una evacuació amb comptagotes a través de Rafah

LondresDos metges filipins d'un grup de voluntaris de Metges Sense Fronteres (MSF) i fins a cinc ciutadans nord-americans, dos de MSF i tres d'altres organitzacions humanitàries, han sigut aquest dimecres algunes de les primeres persones que han pogut abandonar la Gaza assetjada i bombardejada sense descans per l'exèrcit israelià des del 7 d'octubre. Posteriorment, un degoteig d'ambulàncies –fins a quaranta– i persones amb passaports estrangers, o en alguns casos amb doble nacionalitat, han pogut anar creuant el pas fronterer amb Egipte, ara per ara única via de sortida de la Franja des que va començar la guerra. Entre aquests també hi havia el primer espanyol que ha abandonat la Franja, el sanitari valencià Raúl Incertis, de 40 anys, anestesista també de Metges sense Fronteres.

Les primeres evacuacions, fruit d'un acord que ha implicat Israel, Egipte i Hamàs, i en què la mediació dels Estats Units i Qatar ha sigut fonamental, s'han produït al mateix temps que s'intensificava la preocupació i la pressió internacional davant del cost humanitari de l'atac militar d'Israel contra els objectius de Hamàs. Jordània, Colòmbia i Xile han retirat els seus ambaixadors de Tel-Aviv en protesta pel nombre de morts civils que està havent-hi. Bolívia, al seu torn, hi ha trencat les relacions diplomàtiques.

Per la seva banda, el cap de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, i els ministres d'Exteriors espanyol, portuguès i irlandès també han exigit contenció i respecte al dret humanitari a Benjamin Netanyahu. I, ja en un altre to, que implica una possible expansió del conflicte, el ministre d'Exteriors de l'Iran, Hossein Amir-Abdollahian, ha advertit des d'Ankara, on s'ha reunit amb el seu homòleg turc, Hakan Fidan, que "si no es produeix un alto el foc immediat a la Franja de Gaza, i els atacs dels Estats Units i el règim sionista continuen, les conseqüències seran dures". Aquest dimarts, però, aquesta possibilitat va ser descartada pel primer ministre israelià Netanyahu, que va assegurar que "la Bíblia diu que hi ha un temps per a la pau i un altre temps per a la guerra, i que aquest és un temps per a la guerra".

Dimecres a última hora, i d'acord amb informacions oficials recollides per l'agència France Presse, que citaven fonts egípcies, 90 palestins ferits i 545 persones més –estrangers o amb doble nacionalitat– havien pogut sortir de Gaza. Altres fonts, però, com Al-Qahera News, un canal estatal egipci, en reduïen el nombre, i el deixaven en 361 estrangers i 45 ferits o malalts.

En tot cas, dijous al matí el pas tornarà a obrir, però la quantitat de gent que podrà travessar-lo serà poc més que anecdòtica i insignificant si es compara amb els 2,3 milions de persones que viuen en condicions impossibles en el que s'ha qualificat de la presó a cel obert més gran del món, i de la qual Save the Children ha assegurat aquesta mateixa setmana que s'ha convertit també en el cementeri d'infants més gran del món: més de 3.200 han mort en tres setmanes de conflicte, xifra que supera amb escreix els nens que han perdut la vida en zones de guerra des del 2019.

El president nord-americà Joe Biden ha considerat l'obertura de Rafah un èxit diplomàtic i fins i tot s'ha atribuït el mèrit d'haver "assegurat el pas segur" perquè els palestins ferits i els estrangers abandonessin Gaza. En una piulada, ha dit: "Avui, gràcies al lideratge nord-americà, hem assegurat un pas segur per als palestins ferits i perquè els ciutadans estrangers surtin de Gaza. Esperem que els ciutadans nord-americans surtin avui i esperem veure'n més en els dies vinents. No deixarem de treballar per treure els nord-americans de Gaza". Fonts coneixedores de les negociacions entre bastidors han assegurat al Financial Times que fins a mil persones podran ser evacuades diàriament a partir d'ara. Uns 6.000 estrangers o amb doble nacionalitat havien quedat atrapats a la Franja quan va esclatar la guerra.

Per què s'ha obert ara?

Després de les primeres escenes d'ambulàncies dirigint-se a un hospital de campanya que s'ha instal·lat a deu quilòmetres de Rafah, i dels primers estrangers que travessaven el pas a peu, la pregunta immediata que cal fer-se és per què el president Egipte ha permès l'obertura de la frontera. Hi ha, almenys, dues interpretacions.

Fons diplomàtiques britàniques apuntaven aquest dimecres a última hora que Abdel Fattah Al-Sisi ha arribat al convenciment era possible fer-ho sense perdre el control i sense que es repetissin escenes com les de l'aeroport de Kabul en el moment del retorn dels talibans. La gran por d'Al-Sisi, insisteixen aquestes fonts britàniques, era que es "trenqués la frontera i de sobte es trobés un problema massiu de refugiats a les mans". Des d'aquest punt de vista, hauria pactat amb la comunitat internacional, i concretament amb els israelians, i amb Hamàs via Qatar, una llista acordada de ciutadans estrangers, que s'anirà ampliant els dies que venen.

L'altra explicació, potser més difícil d'acceptar, prové dels mitjans israelians. D'acord amb aquesta teoria, Israel pressiona Egipte per acollir refugiats a canvi d'una condonació del deute amb el Banc Mundial. Netanyahu hauria mantingut converses amb líders mundials a aquest efecte. Però la idea xoca de ple amb el calendari electoral de les presidencials egípcies, que se celebraran el mes vinent. L'última cosa que voldria Al-Sisi és que el Sinaí sigui la nova terra d'acollida dels palestins, forçats a una nova Nakba, l'exili que van patir en el moment de la fundació de l'Estat d'Israel el 1948. Més enllà de qualsevol bri d'esperança per als palestins, l'obertura molt restringida del pas de Rafah no ha fet sinó posar de manifest l'abast de l'enorme tragèdia humanitària a què s'enfronten.