El dia que Finlàndia va témer que Putin l'envaís

El president Niinistö revela en un llibre moviments per evitar que el Kremlin ocupés una base militar per impedir l'entrada del país a l'OTAN

Òscar Gelis
4 min
Punt fronterer de d'Imatra, a Finlàndia.

CopenhaguenFinlàndia s’ha preparat durant dècades per respondre a un eventual atac llançat des de Rússia. En la consciència dels finlandesos pesa el fet que, sota l’imperi dels tsars o de la Unió Soviètica, el país ha patit un intent d’invasió per part del seu veí de l’est almenys una vegada cada cent anys. Ja el 2007, l’aleshores ministre de Defensa finlandès, Jyri Häkämies, va dir en un discurs pronunciat des de Washington: “A causa de la nostra situació geogràfica, els tres principals desafiaments a la seguretat de Finlàndia són Rússia, Rússia i Rússia”.

L’amenaça de Moscou ha marcat l’estratègia de defensa nacional de Finlàndia, fins que el passat mes d’abril el país nòrdic va completar el pas històric d’adherir-se a l’OTAN. Des del col·lapse de la Unió Soviètica, la política de defensa de Finlàndia ha estat marcada per un realisme pragmàtic, és a dir, davant de Rússia els finlandesos han estat preparant-se “per al pitjor escenari possible”. Ara, s’han revelat nous detalls que demostren que aquesta por del govern de Hèlsinki va ser genuïna i es va materialitzar el febrer del 2022 quan Rússia va iniciar la invasió a gran escala d'Ucraïna.

Els preparatius que Finlàndia va posar en marxa per defensar-se d’un hipotètic atac per part de Rússia s’han destapat recentment en el llibre del periodista Lauri Nurmi, que porta per títol El camí secret de Finlàndia cap a l’OTAN, publicat, de moment, només en finès. El llibre es basa en més de deu hores d’entrevistes que el periodista ha realitzat amb el president finlandès Sauli Niinistö i amb altres membres de l'anterior govern liderat per Sanna Marin.

Segons s'hi explica, l’escenari que es preveia des de Hèlsinki en les hores immediatament posteriors a l’inici de la guerra a Ucraïna era que des de Rússia s’intentés provocar un conflicte “congelat” amb Finlàndia. Al llibre, fonts militars revelen que el temor era que forces russes de paracaigudistes intentessin prendre el control de l’aeroport d’Ivalo, la base aèria més al nord del país, situada prop de la frontera russa.

En una entrevista a l’ARA, Lauri Nurmi assegura que l’objectiu de Moscou amb aquest atac hauria sigut impedir la petició de Finlàndia d'ingressar a l’OTAN, ja que els estatuts de l’aliança militar no permeten l’adhesió de països que estan en conflicte obert. Hi ha altres detalls del llibre que revelen la gravetat dels moments viscuts al país nòrdic, com el fet que es van desplegar armes d’assalt entre la guàrdia fronterera per defensar els aeroports. En el llibre, l’alcaldessa de la ciutat de Kerava, als afores de Hèlsinki, també explica que es va avisar els municipis que es preparessin per a un possible bombardeig a la població civil. A més, també hi va haver un pla perquè institucions estatals, com els tribunals, es preparessin per traslladar les seves activitats a búnquers subterranis.

La versió del president

En una de les entrevistes que es recullen al llibre, el president Niinistö explica que els serveis d’intel·ligència del Regne Unit ja van alertar dels temors d’un atac rus a Finlàndia tres mesos abans de l’inici de la guerra a Ucraïna. En la cimera pel clima celebrada a Glasgow el novembre del 2021, el llavors ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, va oferir a Niinistö enfortir la cooperació militar bilateral entre els dos països.

Les pàgines del llibre també detallen els esforços del president finlandès per aturar l’atac a Ucraïna quan les tropes russes ja s’estaven acumulant a la frontera ucraïnesa. Un mes abans de l’inici de l’ocupació, a petició del president nord-americà Joe Biden, Niinistö va parlar amb Vladímir Putin amb l’objectiu de reconduir la situació i evitar el conflicte. Malgrat la llargada de la conversa, que va durar diverses hores, Niinistö constata la seva frustració davant la manca d'èxit de la seva missió diplomàtica. La conversa va acabar amb Niinistö fent servir un to dur cap a Putin, advertint-lo que si començava una invasió a Ucraïna, Finlàndia reconsideraria el seu estatus de no-adhesió a l’OTAN: “Putin va entendre el missatge”, diu Niinistö, però no li va importar gaire.

El treball de Nurmi també revela alguns episodis que serveixen per il·lustrar el deteriorament de les relacions entre Finlàndia i Rússia des de l’any 2012. “Rússia sempre ha representat un soci comercial molt important per a Finlàndia, però les relacions diplomàtiques han estat marcades per la tensió i la desconfiança” explica l'autor. Durant una trobada entre Serguei Lavrov, ministre d'Exteriors del Kremlin des del 2004, i el seu homòleg finlandès, Pekka Haavisto, el rus va demanar beure el vodka finlandès Koskenkorva. Al cap de set rondes, Lavrov semblava immune als efectes de l’alcohol, mentre que Haavisto estava completament embriac i temia revelar algun secret davant les preguntes insistents del ministre. Haavisto finalment admet que Lavrov li va parar una trampa amb el vodka.

stats